Llessui és el poble més alt del municipi de Sort i la capital històrica de la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà. És a 1.407 metres d’altitud, té poc més de cent habitants i conserva una relació amb el bestiar que no és decorativa: continua sent la seva manera de viure.
Dades bàsiques
- Altitud
- 1.407 m
- Habitants
- 102 (padró del 2024)
- Municipi
- Sort
- Comarca
- Pallars Sobirà, Lleida
- Codi postal
- 25567
- Coordenades
- 42.451589, 1.073979
- Distància a Sort
- Uns 14 km
Un poble de muntanya, no un decorat
Hi ha pobles del Pirineu que s’han restaurat fins a convertir-se en una postal. Llessui no n’és cap. Aquí no hi trobaràs un carrer major per a vianants ple de botigues de records, i probablement aquest sigui el seu atractiu més gran.
El poble s’assenta al vessant sud-est del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i funciona com una de les portes d’entrada alternatives a l’espai protegit, juntament amb Espot. El mateix Ajuntament de Sort ho diu ben clar: entrar per aquí permet fugir de la massificació dels accessos tradicionals.
Per damunt del nucli s’alça el Tossal de Torena, a 1.677 metres. I al fons de la vall, els tres gegants que la tanquen: el Pic de la Mainera (2.909 m), el Montsent de Pallars (2.883 m) i el Montorroio (2.862 m).
Quanta gent hi viu
El padró del 2024 registra 102 habitants, 45 homes i 57 dones. És una xifra que s’ha mantingut estable al voltant del centenar durant els darrers vint anys, amb un màxim de 119 persones el 2012 i un mínim de 91 el 2018.
| Any | Habitants |
|---|---|
| 2024 | 102 |
| 2020 | 96 |
| 2018 | 91 (mínim del període) |
| 2012 | 119 (màxim del període) |
| 2005 | 109 |
| 2000 | 97 |
Aquesta estabilitat, però, amaga una història molt més dura. Al conjunt de la Vall d’Àssua hi vivien al voltant de mil persones al segle XIX. El 1991 en quedaven 234. La vall va perdre en cent anys tres de cada quatre habitants.
El creixement de les darreres dècades ha estat sobretot de segona residència i establiments turístics. Aquestes construccions han anat omplint l’espai entre el nucli antic i el veïnat de la Torre, fins a formar gairebé un continu urbà on abans hi havia dues entitats separades.
Llessui a la literatura
Si has llegit «Les veus del Pamano», de Jaume Cabré, has estat aquí sense saber-ho. El poble fictici de Torena —que dona nom a la novel·la juntament amb el riu Pamano— agafa racons reals de Llessui i els barreja o els transforma. La casa Gravat de la novel·la es va construir a partir de la casa Subirà d’Altron i de casa el Tor d’Alós; l’escola prové de la de Pujalt.
La vall apareix també a «Verd Madur», de Josep Virós, nascut el 1905.
Hi ha itineraris literaris senyalitzats que recorren aquests escenaris: «Les veus del Pamano I i II» i «Verd Madur».
La Vall d’Àssua i el Batlliu: un paisatge de novel·la.Ajuntament de Sort
Què veure al poble
- L’Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua, a l’edifici de les antigues escoles, al bell mig del poble.
- Les restes de Sant Pere, el temple romànic llombard del segle XI enderrocat el 1990, just davant del museu.
- Sant Julià de la Torre, romànica del segle XI i restaurada, al veïnat de la Torre.
- L’antiga estació d’esquí, amb els remuntadors encara drets, rovellant-se a la muntanya.
A quina altura és Llessui
Llessui és a 1.407 metres sobre el nivell del mar, cosa que el converteix en el nucli més alt del municipi de Sort. Algunes fonts donen xifres lleugerament diferents (1.393, 1.405 o 1.417 m); la de l’Ajuntament de Sort i l’Enciclopèdia Catalana és 1.407 m.
Quants habitants té Llessui
Segons el padró del 2024, Llessui té 102 habitants.
Llessui és un municipi independent
No. Llessui va ser municipi independent fins al 1970, quan es va agregar a Sort. El seu antic terme incloïa també Saurí, Torre, Torena i Menauri.
S’escriu Llessui o Llessuí
La forma oficial en català és Llessui, sense accent, que és la que fan servir l’Ajuntament de Sort i l’Enciclopèdia Catalana. La forma accentuada Llessuí és molt freqüent a la premsa i la senyalització, i Llesuy és la castellanització històrica.
Quina relació té Llessui amb el Parc Nacional d’Aigüestortes
Llessui és a la zona perifèrica del parc, al vessant sud-est, i funciona com a porta d’entrada alternativa. L’Ecomuseu acull una oficina d’informació del Parc Nacional.
Continua llegint
Història de Llessui
Del castell de Torena el 1011 al tancament de l’estació d’esquí el 1987: mil anys documentats.
Patrimoni i romànic
Sant Julià de la Torre, les restes de Sant Pere amb el seu campanar-porxo i els castells desapareguts.