Llessui conserva dues esglésies romàniques del segle XI. Una està restaurada i dreta. De l’altra en queda un conjunt parcial que continua impressionant, sobretot per un detall: s’entrava al temple per sota del campanar.
Sant Pere de Llessui
Va ser l’església parroquial històrica del poble i una obra del segle XI dins de les formes de l’arquitectura llombarda. Està documentada per primera vegada el 1102, al testament de Sendred.
Això és important per no endur-se una decepció: Sant Pere no és una església dreta. Va ser enderrocada el 1990. El que se’n conserva avui és la façana de ponent, el campanar, els murs perimetrals del costat sud i el cos de l’absis.
Com era
Tenia una sola nau coberta originalment amb embigat de fusta, substituït després per voltes gòtiques de creueria. L’absis també va ser alterat en aquella reforma.
El seu element més singular era sota terra: disposava de cripta sota el presbiteri elevat, una cosa excepcional a l’arquitectura altmedieval de la comarca. Les excavacions del 1995 en van confirmar l’estructura, amb volta de canó semicircular.
El campanar-porxo
El campanar és una torre de tres nivells d’obertures. I aquí hi ha el detall que fa el viatge: a la planta baixa, la torre forma un porxo cobert amb volta apuntada, davant de la porta de l’església. És a dir, s’entrava al temple passant per sota del mateix campanar.
Mencions documentals de Sant Pere
- 1102
- Testament de Sendred. Primera menció coneguda.
- 1314–1315
- Visites de l’arquebisbe de Tarragona.
- 1526
- Mateu Lenes obté la rectoria.
- 1575
- Tenia com a sufragània Sant Julià de la Torre.
- 1758
- Una visita pastoral descriu l’edifici en bon estat.
- 1990
- Enderrocament.
- 1995
- Excavacions que confirmen la cripta.
Sant Julià de la Torre
És al veïnat de la Torre i va néixer com a capella del desaparegut castell de la Torre, documentat entre el 1011 i el 1035. Se li atribueix el segle XI per coherència estilística amb la resta d’esglésies de la vall.
El que més crida l’atenció és la qualitat de l’obra: carreu escairat disposat molt ordenadament, una cosa poc habitual a l’arquitectura popular de muntanya.
- Nau única, amb voltes de creueria que no són les originals.
- Els murs originals es conserven; l’absis original va ser substituït per un mur pla.
- Façana sud: portada d’arc amb grans dovelles, i una filera de forats que delata un porxo desaparegut.
- Façana oest: ull de bou circular, una finestra rectangular afegida després, i coronament amb espadanya de dos ulls.
Una visita pastoral del 1758 la va trobar en bon estat, «excepte la volta, una mica malmesa». El 1904 ja funcionava com a capella de Llessui. Avui està restaurada.
Els castells desapareguts
- Castell de Torena — a 2 km al nord de Llessui. Centre administratiu de la baronia de la Vall d’Àssua. El 1519 ja estava enderrocat; només en queda el roquer.
- Castell de la Torre — desaparegut del tot. La seva capella, Sant Julià, és l’únic que en sobreviu.
- Castell de Malavil·la — a la vall, a partir del segle XIII. Va substituir Torena com a centre administratiu.
L’ermita de Sant Salvador
Figura a la relació patrimonial de l’Ajuntament de Sort, en ruïnes. No hem localitzat cap font que en documenti el segle, l’estil ni la ubicació exacta, així que preferim no inventar-ho.
El conjunt de Sant Pere és al centre del poble, just davant de l’Ecomuseu. Sant Julià és al veïnat de la Torre, a poca distància a peu. Per conèixer l’estat d’obertura i les visites guiades, el millor és preguntar al mateix Ecomuseu: 973 62 17 98.