La història de Llessui està escrita al voltant de dos castells que ja no existeixen. Torena i la Torre van dominar la Vall d’Àssua durant l’edat mitjana i apareixen a la documentació comtal des de l’any 1011.
Els dos castells
La vall entra a la història escrita el 1011, a la mort del comte Sunyer, quan el castell de Torena —a dos quilòmetres al nord de Llessui— queda en disputa entre les dues branques comtals del Pallars. Aquesta pugna va durar tot el segle XI.
Mor el comte Sunyer. El castell de Torena queda en disputa entre les branques comtals del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
El comte Ramon IV de Pallars Jussà ven al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà el castell de Torena, i amb ell els drets sobre tota la Vall d’Àssua.
El castlà Pere Roger jura fidelitat al comte Artau I per Torena i altres tres fortificacions.
El comte Ramon V de Pallars Jussà atorga en feu el castell de la Torre a Guit Ató d’Àssua.
Guillem Guitard de Torena fa una transferència patrimonial amb els comtes Artau II i Eslonça.
Primera menció documental de l’església de Sant Pere, al testament de Sendred.
Els comtes Artau IV i Guillema reconeixen l’autoritat de Bernat de Torena sobre els castells de la vall.
Guillem de Bellera es casa amb Gueraua, filla del comte de Pallars. Tota la Vall d’Àssua passa a la família Bellera.
Jaume de Bellera ven la vall al comte de Foix i vescomte de Castellbò. La vall passa a constituir el «quarter d’Àssua».
La vella fortalesa de Torena ja és enderrocada: només en queda el roquer. El lloc de la Torre tenia aleshores 19 focs, és a dir, 19 cases.
Llessui deixa de ser municipi independent i s’agrega a Sort.
Torena no era un castell qualsevol: va ser el centre administratiu de la baronia de la Vall d’Àssua, fins que al segle XIV el va substituir el castell de Malavil·la i, més tard, el de Rialp.
L’Enciclopèdia Catalana situa l’agregació de Llessui al municipi de Sort el 1970. Algunes fonts locals donen 1976. Publiquem la data enciclopèdica.
La despoblació
El segle XX va buidar la vall. Es va passar d’unes mil persones al segle XIX a 234 el 1991 al conjunt de la Vall d’Àssua. La causa va ser l’abandonament d’una economia tradicional basada en una ramaderia i una agricultura precàries, incapaces de competir amb el treball assalariat del pla i de les ciutats.
Els vint anys de l’estació d’esquí
El desembre del 1966 va obrir l’estació d’esquí de Llessui, impulsada per Alfons Segalas, del Centre Excursionista de Catalunya. Va ser l’únic motor de modernització econòmica que va conèixer la vall en tot el segle XX: va convertir Llessui, durant dues dècades, en un centre d’esports d’hivern.
Va tancar l’abril del 1987, després de diversos anys seguits amb poca neu i amb els comptes trencats. La història completa —les cotes, les pistes, els set motius del tancament— és a la pàgina dedicada a l’antiga estació.
Després del tancament
El que ha crescut des d’aleshores no és població permanent, sinó segona residència i turisme. Aquest creixement ha omplert l’espai entre el nucli antic i el veïnat de la Torre, que avui formen gairebé un continu urbà.
I ha aparegut una cosa que abans no existia: un interès real pel patrimoni immaterial. L’Ecomuseu dels Pastors, obert el 2005, és l’expressió més visible d’aquest canvi de mirada.