El Baix Pallars és el municipi més meridional del Pallars Sobirà i el que aplega més pobles de tota la comarca: 28 nuclis escampats per 129,41 km², des del fons de vall saliner de Gerri de la Sal fins als vessants despoblats de Baén i la serra de Cuberes.
No és un municipi històric. Va néixer el 1969 per fusió de quatre termes fins llavors independents: Gerri de la Sal, Peramea, Baén i Montcortès de Pallars. Per això el seu territori aplega realitats que no s’assemblen gens: el poble saliner encaixonat vora la N-260, el pla agrícola de Corts i unes serres amb pobles de dos veïns, d’un o de cap.
Les xifres ho expliquen millor que cap adjectiu: 622 habitants el 1970, 520 el 1975, 451 el 1981 i 350 el 1991. El padró del 2025 torna a donar 350. El que sí que està concentrat és allò que val la pena veure: el monestir de Santa Maria de Gerri, el Reial Alfolí i les salines, Peramea i l’estany de Montcortès.
Baix Pallars en xifres
- Població
- 350 hab. (2025)
- Superfície
- 129,41 km²
- Altitud
- 591 m
- Nuclis de població
- 28
- Seu de l’ajuntament
- Gerri de la Sal
- Comarca
- Pallars Sobirà (Lleida)
- Coordenades
- 42.32470, 1.065547
Què veure al Baix Pallars
Hi ha quatre coses que sostenen la visita, i tres són a menys de set quilòmetres l’una de l’altra.
El monestir de Santa Maria de Gerri
És la peça major. Es va fundar l’any 807, probablement damunt d’una església visigòtica anterior dedicada a Sant Vicenç; el 839 va adoptar la Regla de Sant Benet i va canviar l’advocació per Santa Maria. El 966 el papa Joan XIII li va concedir la subjecció directa a la Santa Seu, el 1096 va passar sota direcció de l’abadia de Sant Victor de Marsella i el 1190 Alfons el Cast el va posar sota protecció reial. L’església actual es va consagrar el 1149, amb la presència del comte Artau III.
És romànic: naus, absis, un atri o pòrtic d’entrada amb portada decorada i claustre. Conserva una trentena de capitells decorats, la cadira del cor i pintura mural a l’absis lateral, datada el 1747. Va ser un important centre evangelitzador del bisbat d’Urgell. El segle XIV li va portar plets jurisdiccionals, pesta negra i l’excomunió del comte Hug Roger per part de l’abat; el 1835 van arribar la desamortització i l’exclaustració definitiva, amb pèrdua de possessions i de patrimoni, i el 1936 va patir danys durant la Guerra Civil, entre els quals la pèrdua de la imatge de la Mare de Déu.
El nucli de Gerri de la Sal
Conserva el recinte clos medieval. L’església parroquial de Sant Feliu és en un carrer estret del nucli baix i té interior barroc-neoclàssic. Un pont romànic del segle XI, refet més d’una vegada, travessa el riu cap al monestir. L’ajuntament inclou la vila medieval de Gerri, el conjunt del monestir amb l’alfolí i Peramea entre els tres conjunts BCIN del municipi.
Megàlits
El dolmen de la Cabana de la Mosquera és un monument funerari de l’edat del bronze; el pla de Corts en té uns quants més.
Les salines i el Reial Alfolí de Gerri de la Sal
Gerri és l’únic punt del Pallars amb explotació salinera històrica documentada, sobre una font d’aigua salada vora el poble. L’aigua es conduïa cap a estructures de planta irregular fetes amb murs de pedra i revestides de fang; per evaporació natural la sal es dipositava en superfícies planes de pedra emmarcades amb taulons de fusta. A final d’estiu es traginava a l’alfolí, es pesava i s’emmagatzemava a les naus inferiors. Les salines van arribar a produir, segons l’Enciclopèdia Catalana, més de 1.500 tones anuals d’una sal molt fina i apreciada.
El Reial Alfolí —el magatzem reial de la sal— és a la plaça major: planta rectangular i tres nivells. Patrimoni Cultural de la Generalitat el defineix com l’edifici civil més gran en planta de tot el Pallars. L’explotació va continuar ja ben entrat el segle XX; el 1925 s’hi va incorporar un molí per atendre la demanda de sal fina.
El museu: horaris i visites
Avui l’alfolí i les salines són museu. El Museu de Gerri de la Sal ocupa l’antiga Casa de la Sal, a la plaça Àngel Esteve, 10, i acull també l’oficina de turisme del Baix Pallars i una botiga de producte local (sal de Gerri, cosmètica natural). Hi ha visita lliure, visita guiada, visita a les salines, visita combinada museu + salines, visita teatralitzada, escape room familiar i escolar, i visita virtual 360. Entrada gratuïta per als menors de 7 anys; s’hi admeten mascotes.
- Juny: de dilluns a diumenge, 10–15 h; dissabtes, 10–15 i 17–19 h. Tancat el 24 de juny.
- Juliol i agost: dilluns, dimarts i diumenge, 10–15 h; de dimecres a dissabte, 10–15 i 17–20 h.
- Visites a les salines: del 14 de juliol al 31 d’agost, de dimecres a dissabte i diumenges, a les 10 h i a les 12.30 h.
Les visites guiades i l’entrada a les salines demanen reserva: 630 056 138 o reserves@museudegerri.cat. Els horaris són de temporada; fora de juny-agost val més trucar abans de pujar-hi.
Peramea, una vila closa del segle XI
Peramea és a uns set quilòmetres de Gerri, amunt, al caire nord-est del pla de Corts. Apareix documentada l’any 901 com a Petra Media i va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 1985.
És una vila closa: un nucli compacte on les mateixes cases feien de muralla. El traçat medieval són dues vies principals paral·leles, una amb galeries porticades, i dos portals d’accés, l’oriental i el meridional. Damunt del poble queden les restes del castell de Peramea, esmentat per primera vegada a mitjan segle XI dins el comtat de Pallars; va passar del monestir de Gerri als comtes de Pallars i després als comtes d’Erill. Fora muralla, cap al sud, hi ha la torre de Colomers, de guaita.
La parròquia és Sant Cristòfol, sota la penya del castell, que va ser possessió del monestir de Gerri. En un altar lateral hi guarda relíquies dels Sants Màrtirs, que s’exposen cada 28 de desembre.
L’estany de Montcortès: un llac càrstic, no glacial
És la singularitat natural del municipi i val la pena dir-la bé: l’estany de Montcortès no és un llac glacial com els d’alta muntanya del Pirineu. És un llac càrstic, format per dissolució de les roques calcàries o dels guixos que formen la cubeta i l’enfonsament posterior del terreny.
És a 1.065 metres —l’itinerari municipal el situa a 1.025 m, amb aquesta discrepància dins la mateixa web de l’ajuntament—, té 30 metres de fondària màxima i una sola cubeta. El més cridaner: cap riu no l’alimenta, l’entrada d’aigua és subterrània. Està protegit com a espai PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya).
L’ajuntament esmenta entre la seva fauna el cabusset, la fotja i el balquer, rapinyaires com el trencalòs, el voltor i l’aufrany, i dins l’aigua truites, carpes i cranc autòcton.
Rutes a peu pel pla de Corts i Gerri
La ruta llarga del municipi és La Geganta Adormida, itinerari històric pel pla de Corts: 14,6 km, 486 m de desnivell i unes 4 h 05, entre 806 i 1.066 m d’altitud. Surt de l’om de la plaça de la Vila de Peramea i passa pel dolmen de la Cabana de la Mosquera, la Creu del Pujol (1622), Pujol, Cortscastell, Montcortès amb l’església de Sant Martí, l’estany de Montcortès, Bretui amb Sant Esteve i el Mas d’en Jaume. Dificultat notable.
La senyalització de La Geganta Adormida són marques de pintura groga i plafons, i és deficient en alguns trams. Val més portar el track descarregat.
La guia de l’ajuntament proposa a més itineraris curts, la majoria de nivell 1:
- Itinerari 1 – Pla de Corts: 7,5 km, 125 m, 2 h 02. Peramea – Cortscastell – Masia d’Enjaume – Peramea. Nivell 2.
- Itinerari 2 – Pla de Corts: 7,4 km, 270 m, 2 h 05. Cortscastell – Montcortès – Bretui – Cortscastell. Nivell 2.
- Camí de la Sal: 1 km, 30 m, 17 min. De la plaça del Mercadal als salins de Sant Antoni, travessant la N-260.
- Salins del Roser: 1,9 km, 40 m, 32 min, per la torre de Guaita Sud i la Mola.
- Barranc d’Enseu: 1,4 km, 45 m, 25 min, des del pont medieval de Gerri.
- Santuari Mare de Déu d’Arboló: 4 km, 60 m, 1 h 10, amb pont penjant de fusta.
Sobre aquesta última: el santuari de la Mare de Déu d’Arboló és del municipi de Soriguera, no pas del Baix Pallars, encara que la ruta més habitual per arribar-hi surti de Gerri de la Sal.
L’ajuntament esmenta a més la Reserva Nacional de Caça de Boumort; tres zones del terme són incloses al PEIN.
Festes del Baix Pallars: el Ball de la Morisca
La tradició pròpia del municipi és el Ball de la Morisca, que es balla per la festa major d’estiu de Gerri de la Sal. És una dansa d’una sola parella, i la particularitat és que la balladora era qui duia el pes del ball, i el ballava descalça.
Es feia l’últim dia de la festa major, unes quantes vegades seguides: les set primeres tenien caràcter oficial, dedicades al Batlle, al Rector i als Fadrins Majors —el primer el ballava el Batlle amb la Batllessa; el segon, el Rector, sovint amb la Majordoma—. Després el podia ballar qualsevol pagant una pesseta per vegada als músics. Les dones donaven al ballador un tortell de pasta fina com a obsequi. Hi ha una llegenda d’origen sobre una reina cristiana captiva que ensenya la dansa a un rei moro per escapar-se just quan ell li deixa anar la mà.
La festa major va de divendres a diumenge, amb cercavila, actes infantils, balls de tarda i de nit, la Morisca i havaneres. L’organitzen la Comissió de Festes de Gerri de la Sal i la Fundació privada la Morisca de Gerri de la Sal.
Data: les fonts no coincideixen. L’Enciclopèdia Catalana dóna el tercer diumenge d’agost; l’inventari de Patrimoni Festiu de la Generalitat, el 3 d’agost (3r cap de setmana d’agost). Val més confirmar el programa amb l’ajuntament.
La resta del calendari: festa major d’hivern de Gerri, el 16 de gener; correguda de falles la vigília de Sant Joan; Festival Internacional de Música de Gerri de la Sal, a l’agost; i a Peramea, l’exposició de les relíquies dels Sants Màrtirs el 28 de desembre.
Com arribar al Baix Pallars i quins serveis hi ha
L’accés és la N-260, l’Eix Pirinenc, que travessa Gerri de la Sal i el parteix en dos sectors. D’aquí arrenquen les pistes cap a Peramea, Baén, Buseu i els pobles alts. Pel sud, el terme queda tancat per l’estret de Collegats.
Distàncies internes documentades:
- Gerri de la Sal – Peramea: uns 7 km.
- Peramea – Masies de Llaràs: 1,7 km de pista no asfaltada.
- N-260 – Baén: uns 9,3 km de pista asfaltada. El trencall cap a Castellnou i Baén es pren al km 295,2.
- N-260 – Buseu: 13,4 km, passant per Bresca, Vilesa i Baén.
- Gerri de la Sal – Sarroca de Baén: uns 18,6 km de pista.
Bona part d’aquests pobles només s’hi arriba per pista. No hi ha dades publicades d’escola, centre mèdic ni benzinera al municipi: cal comptar amb Sort per a l’essencial. Ajuntament del Baix Pallars: St. Sebastià, 1, Gerri de la Sal (25590), tel. 973 662 040.
Els pobles de Baix Pallars, un per un
Baix Pallars té 28 nuclis de població. Aquests són, del més poblat al més petit.
Gerri de la Sal
Vila i capital municipal, a la dreta de la Noguera Pallaresa i partida en dos per la N-260. Conserva el recinte clos medieval, la parròquia de Sant Feliu amb interior barroc-neoclàssic i un pont romànic del segle XI que travessa cap al monestir de Santa Maria. És l’únic punt del Pallars amb explotació salinera històrica documentada, sostinguda sobre una font d’aigua salada.
Peramea
Vila al caire nord-est del pla de Corts, vila closa declarada BCIN el 1985: carrers porticats, dos portals i les cases fent de muralla. Va ser municipi independent fins al 1969, amb Balestui, Pujol, Cortscastell, Canals, el Comte, Morreres i Perabella al terme. L’església de Sant Cristòfol va ser possessió del monestir de Gerri.
Montcortès
Al pla de Corts, a llevant de l’estany que en porta el nom. Va formar part del marquesat de Pallars i va ser municipi independent fins al 1969, amb Bretui, Mentui, Peracalç, Sellui, l’antic llogaret de Cabestany i el despoblat d’Ancs. La parròquia és Sant Martí.
Bresca
Nucli del sector oriental del terme, a la pista que puja de la N-260 cap a Vilesa, Baén i Buseu. Les fonts consultades no en documenten església ni història pròpia: només hi consta com a punt de pas d’aquest camí.
Bretui
Al pla de Corts, cap als 1.060 m. Va dependre del municipi de Montcortès de Pallars fins al 1969. La seva església parroquial és Sant Esteve, sufragània de la de Montcortès. És punt de pas de l’itinerari 2 del pla de Corts i de la ruta de La Geganta Adormida.
Pujol
De l’antic terme de Peramea, al pla de Corts. Al costat del nucli hi ha la Creu del Pujol, datada el 1622, una de les fites dels itineraris senyalitzats de la zona. Les fonts consultades no en documenten l’església.
Balestui
Prop de l’antic camí de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí. El seu interès és el desaparegut monestir benedictí de Sant Fruitós de Balestui: sembla ser la cel·la de sant Fruitós que el bisbe Possidoni d’Urgell va unir al monestir de Senterada entre el 814 i el 823. Al segle X era priorat de l’abadia de Gerri i el 1125 hi constava encara com a possessió seva, però ja sense comunitat. La seva església va estar unida a la de Sellui.
Sellui
A la vall d’Ancs. Va pertànyer a Montcortès de Pallars fins al 1969 i avui funciona com a entitat municipal descentralitzada, amb junta pròpia. La seva església parroquial —de la qual va dependre la de Balestui— està al seu torn subjecta a la d’Ancs.
Baén
Fundat cap a l’any 920 i sota domini del monestir de Gerri des del segle XI, va ser municipi amb ajuntament propi fins al 1969. El nucli es conserva bé —catorze cases en bon estat i vuit en mal estat— tot i haver passat de 63 veïns el 1887 a menys de deu. La parròquia és Sant Andreu, romànica dels segles XI–XII i Bé Cultural d’Interès Local. S’hi arriba per uns 9,3 km de pista asfaltada des de la N-260.
Useu
En un turó que domina per la dreta la vall del riu Major. Va pertànyer al municipi de Baén fins al 1969. La seva parròquia, Sant Romà, és annexa de la de Baén i la jurisdicció religiosa depenia de l’abat de Gerri.
Peracalç
Poble disseminat, al vessant meridional de la serra homònima, entre el Flamisell i la Noguera Pallaresa, allà on tots dos rius fan congost. La serra de Peracalç arriba als 1.478 m i fa alineació amb la serra de Sant Gervàs a ponent i el Boumort a llevant. Església parroquial de Sant Llorenç; l’ajuntament hi esmenta megàlits.
Ancs
A la dreta del riu d’Ancs, és el punt habitat més alt del municipi entre els documentats. L’Enciclopèdia Catalana el descriu com a despoblat a l’entrada de Montcortès però li assigna habitants a la seva entrada pròpia. De la seva església en depèn la de Sellui.
Masies de Llaràs
També Llaràs: un conjunt medieval de masies escampades que depenia de Peramea. La seva església, dedicada a Sant Ciprià, és documentada el 1163 i ha desaparegut. Va quedar deshabitat fins al 1994 i avui torna a ser nucli viu amb les dues cases recuperades. El dolmen de la Mosquera és a tocar. S’hi arriba per 1,7 km de pista no asfaltada des de Peramea.
Mentui
A l’antic terme de Montcortès, a ponent de l’estany de Montcortès. L’església del Roser depèn de la parròquia de Peracalç.
Cabestany
Antic llogaret del terme de Montcortès de Pallars, al sector occidental del municipi. És l’únic que en documenten les fonts consultades: no hi consta església ni història pròpia.
Cortscastell
Al sud-oest del pla de Corts, dins l’antic terme de Peramea. Antigament se’n deia Corts i Coscatell. La parròquia és Santa Anna, sota jurisdicció de l’església de Montcortès. És capçalera de l’itinerari 2 del pla de Corts.
Enseu
A l’esquerra del barranc d’Enseu, afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa. Citat des del segle XVI, va ser domini de l’abadia de Gerri. A prop s’hi conserva l’església romànica de Sant Esteve. Dóna nom a un dels itineraris curts que surten de Gerri.
Canals
Un dels llocs de l’antic terme de Peramea, al sector sud del pla de Corts. Les fonts consultades no li documenten església ni història pròpia.
Buseu
Documentat des del segle IX, va ser municipi independent fins al 1847, quan es va unir a Baén. Es va despoblar sobretot entre el 1970 i el 1980 i avui està parcialment enderrocat, en recuperació i amb ocupació estacional: set cases en mal estat i una de recuperada. Conserva l’església romànica de Sant Serni (segle XI), catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Hi ha un castell documentat el 1303 del qual no se n’han confirmat vestigis.
Sarroca de Baén
També Sarroca de Peramea. Més que un poble és una masia amb els seus pallers, capella i edificis adjacents: una sola casa. Va dependre de Baén fins al 1969. La capella és dedicada a Sant Roc, i damunt del lloc queden les ruïnes del castell de Rocafort, documentat al segle XI. A 700 m al sud-est hi ha restes d’un nucli antic anomenat Cases Velles, abandonat probablement a la baixa edat mitjana. S’hi arriba per uns 18,6 km de pista des de la N-260.
Castellnou
També Castellnou de Peramea. Està parcialment enderrocat i en risc de despoblament: dues cases en bon estat i una en mal estat. La sèrie és eloqüent —dotze veïns al segle XIX, tres el 1887, cinc el 2000, dos el 2010—. D’època altmedieval, va pertànyer als comtes de Pallars i després al marquesat de Pallars dels Cardona, dins el Quarter de Peramea; mai no va tenir ajuntament propi. Al cim del turó queden ruïnes molt malmeses d’un castell i restes de nucli fortificat.
Solduga i l’Espluga de Cuberes
L’Espluga de Cuberes està despoblada, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als contraforts nord-orientals de la serra de Cuberes. Va pertànyer al monestir de Gerri i la seva parròquia era Santa Coloma, de la qual depenia el santuari d’Esplà. Durant el segle XIX totes dues van formar el municipi d’Espluga i Solduga, que després i fins al 1969 va quedar integrat en el de Baén. De Solduga, les fonts consultades no en diuen res més.
el Comte
Un dels llocs de l’antic terme de Peramea, avui sense habitants. Les fonts consultades no en documenten església, patrimoni ni història pròpia.
Sant Sebastià de Buseu
Despoblat i totalment enderrocat: set cases en mal estat i cap habitant. Va arribar a tenir 35 veïns el 1910 i va ser abandonat el 1962. És documentat des del 1049; va formar municipi amb Buseu fins a agregar-se a Baén al segle XIX i al Baix Pallars el 1969. Conserva l’església romànica de Sant Sebastià, de nau rectangular i campanar d’espadanya de doble arc, on es guardava una taula d’altar de marbre gris de possible origen paleocristià.
Vilesa
Catalogada com a masia de l’antic terme de Baén i avui sense habitants. És punt de pas de la pista que puja de Gerri de la Sal a Buseu.
Cuberes
Despoblat del sector sud-oriental del municipi, a la serra de Cuberes, que li dóna nom i als contraforts nord-orientals de la qual se situa l’Espluga de Cuberes. No hi ha més dades verificades: l’entrada d’enciclopèdia que apareix amb aquest nom correspon a un altre lloc.
el Pui
Nucli deshabitat del municipi. Les fonts consultades no aporten cap dada sobre la seva història ni el seu patrimoni.
el Soi
Nucli deshabitat del municipi. Com en el cas del Pui, les fonts consultades no en documenten res més enllà de la seva existència com a entitat de població.
Preguntes freqüents sobre Baix Pallars
Què veure al Baix Pallars en un dia?
El monestir de Santa Maria de Gerri (fundat el 807, església consagrada el 1149), el Reial Alfolí i les salines de Gerri de la Sal, avui museu, i Peramea, vila closa declarada BCIN el 1985, a uns 7 km de Gerri. Si queda tarda, l’estany de Montcortès.
Es poden visitar les salines de Gerri de la Sal?
Sí. Les visites a les salines es fan del 14 de juliol al 31 d’agost, de dimecres a dissabte i diumenges, a les 10 h i a les 12.30 h. Es reserven al Museu de Gerri de la Sal (630 056 138). També hi ha visita combinada museu + salines, visita teatralitzada i escape room.
L’estany de Montcortès és un llac glacial?
No. És un llac càrstic: es va formar per dissolució de les roques calcàries o dels guixos de la cubeta i l’enfonsament posterior del terreny. És a 1.065 m, té 30 m de fondària màxima i cap riu no l’alimenta: l’aigua hi entra per via subterrània.
Quants pobles té el Baix Pallars?
Vint-i-vuit, més que cap altre municipi del Pallars Sobirà, i la majoria diminuts: uns quants tenen un o dos veïns i alguns són deshabitats o enderrocats, com Sant Sebastià de Buseu, Vilesa o l’Espluga de Cuberes.
El municipi es va crear el 1969 en agregar Peramea, Baén i Montcortès de Pallars a Gerri de la Sal.
Com s’arriba al Baix Pallars?
Per la N-260 (Eix Pirinenc), que travessa Gerri de la Sal i d’on surten les pistes cap a Peramea, Baén, Buseu i els pobles alts. Al sud, el terme limita amb l’estret de Collegats.
El santuari de la Mare de Déu d’Arboló és al Baix Pallars?
No. El santuari és del municipi de Soriguera, encara que la ruta més habitual per arribar-hi —4 km, 60 m de desnivell, 1 h 10, amb pont penjant de fusta— surti de Gerri de la Sal.
Fonts i notes sobre les dades
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/baix-pallars
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/gerri-de-la-sal
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/peramea
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/montcortes-de-pallars
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ancs
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/balestui
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/bretui
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/cortscastell
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/enseu
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/mentui
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/peracalc
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sellui
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/useu
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vilesa
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/lespluga-de-cuberes
- https://baixpallars.ddl.net/el-municipi
- https://baixpallars.ddl.net/el-municipi/historia-1
- https://baixpallars.ddl.net/turisme/peramea-be-cultural-dinteres-nacional
- https://baixpallars.ddl.net/turisme/espai-natural-de-lestany-de-montcortes
- https://www.monestirs.cat/monst/pasob/ps03gerr.htm
- https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/alfoli-i-salines-de-gerri-de-la-sal
- https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/gerri-de-la-sal
- https://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-de-Gerri-de-la-Sal-Baix-Pallars
- https://museudegerri.cat/
- https://museudegerri.cat/horaris-museu-gerri-de-la-sal/
- https://www.patrim.net/pyrenoteca/ca/portfolio/el-real-alfoli-y-las-salinas-de-gerri-de-la-sal/
- https://www.eradortega.org/peramea/
- https://festafesta.cat/la-morisca/
- https://www.rutespirineus.cat/rutes/la-geganta-adormida-peramea-pla-de-corts-montcortes
- http://www.casaastasia.com/IMAGES_18/itineraris-a-peu-baix-pallars.pdf
- https://turisme.pallarssobira.cat/descobreix/els-municipis/
- https://www.catalunya.com/baix-pallars-2-1-250390
- https://www.catalunya.com/conjunt-historic-de-peramea-17-16003-166
- https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1042
- https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1046
- https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1048
- https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1172
- http://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1177
- https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1178
Població municipal i superfície: Idescat, «El municipi en xifres» (padró del 2025). Població per nucli: Nomenclàtor estadístic d’entitats i nuclis de població de Catalunya (2021), el darrer disponible amb aquest detall. Les altituds dels nuclis són aproximades: surten d’un model digital del terreny consultat a les coordenades del poble, no d’una cota oficial.