La Guingueta d’Àneu és el municipi de pas cap al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Pallars Sobirà: 108,42 km², 276 habitants i catorze nuclis a banda i banda de la Noguera Pallaresa. El trencall que puja a Espot arrenca dins del seu terme.
És un municipi jove i de geometria estranya. Es va formar el 1971 unint els termes d’Unarre, Escaló i Jou, i la capitalitat es va traslladar de Jou —poble alt, sobre la Coma de Jou— a la Guingueta d’Àneu, que és arran de carretera. Limita al nord amb França, amb el departament de l’Arieja; a llevant amb la Vall de Cardós; al sud amb Llavorsí i Rialp; i a ponent amb Espot i Esterri d’Àneu. El fons de la vall l’ocupa l’embassament de la Torrassa.
La història comença aviat. Jou i Berròs ja figuren a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell de l’any 819, i el monestir de Sant Pere del Burgal està documentat des del 859, tot i que la fundació és anterior. Catorze nuclis i 276 persones donen una mitjana de menys de vint habitants per poble; un d’ells, Berrós Sobirà, és despoblat.
la Guingueta d’Àneu en xifres
- Població
- 276 hab. (2025)
- Superfície
- 108,42 km²
- Altitud
- 919 m
- Nuclis de població
- 14
- Seu de l’ajuntament
- la Guingueta d’Àneu
- Comarca
- Pallars Sobirà (Lleida)
- Coordenades
- 42.59441, 1.133397
Què veure a la Guingueta d’Àneu
El patrimoni està repartit entre catorze pobles. El que no s’ha de perdre són tres coses: les ruïnes de Sant Pere del Burgal, Santa Maria d’Àneu a Escalarre i la vila closa d’Escaló.
Torres i castells
La vall va estar fortificada i es nota: la torre de defensa circular damunt de la vila closa d’Escaló, el Castell de Berrós a Berrós Jussà, la Torre de Burgo i, a prop d’Unarre, l’antic Castell de Puigllorenç, associat a la vida del comte de Pallars Hug Roger.
Les esglésies
Cada poble té la seva, i gairebé totes són d’una nau amb campanar de torre; les trobareu descrites una per una més avall. Les que més se surten de la norma són Sant Martí d’Escalarre, romànica, amb absis amb arcuacions i pica baptismal semiesfèrica de decoració arcaica, el retaule gòtic de la qual va ser localitzat als Estats Units; Sant Bartomeu de Dorve, d’origen romànic, amb volta de canó i arcuacions llombardes; Sant Pere de Jou, amb volta de creueria i dos retaules barrocs del segle XVIII; Sant Julià d’Unarre, amb tres retaules barrocs i un comunidor annex, l’estructura des d’on es conjurava el mal temps; i la Mare de Déu de la Roca, a Escart, un santuari romànic literalment encastat a la roca. A Cerbi, l’ermita de Sant Beado acull un aplec cada diumenge previ a Pasqua.
Sant Pere del Burgal: dos absis contraposats i unes pintures al MNAC
És la visita més important del municipi, i es fa a peu. Les ruïnes són enlairades sobre el marge esquerre de la Noguera Pallaresa, davant d’Escaló: es passa el riu, se segueix una pista riu avall uns centenars de metres fins que es converteix en sender senyalitzat, i aquest puja la muntanya en pocs minuts.
Què en queda dret
El monestir tenia tres naus sobre pilars quadrats. En subsisteixen la capçalera oriental amb tres absis —convertida en capella—, murs i arcs divisoris de la nau nord i, a l’altre extrem, un absis occidental. Aquests dos absis contraposats són el que fa singular l’edifici: és una disposició inusual en el romànic català. També conserva el paviment de còdols. Les ruïnes visibles són del segle XI; de les dependències monàstiques amb prou feines en queden restes de mur.
Mil anys de propietaris
Benedictí, documentat el 859 per un precepte del comte Ramon I de Tolosa que li concedia immunitat. El 908 va passar a l’abadia de Gerri després d’un període de decadència, i abans del 920 el comte Ramon II de Pallars-Ribagorça el va cedir a l’abadia de La Grassa, al Llenguadoc. Entre el 948 i el 960 va ser monestir femení: el 948 el va comprar l’abadessa Ermengarda i el 950 el va tornar. Va continuar com a priorat llenguadocià per un acord del 1337, es va secularitzar el 1570 i va subsistir nominalment fins a la desamortització del 1835.
Les pintures, a Barcelona
El conjunt mural, dels segles XI-XII, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Es relaciona amb el Mestre de Pedret i el seu cercle, i inclou pantocràtor, arcàngels, profetes, la Mare de Déu i apòstols. I una cosa poc freqüent: la representació de la donant, la comtessa de Pallars Llúcia de la Marca, identificada per la inscripció Lucia comitessa. A l’absis oriental del monestir hi ha avui una reproducció de les pintures.
L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu gestiona una ruta temàtica, «Joc de Dames», per Sant Pere del Burgal i Santa Maria d’Àneu.
Santa Maria d’Àneu i la vila closa d’Escaló
Santa Maria d’Àneu, a Escalarre
Va ser el centre religiós de la vall. Monestir benedictí amb advocació inicial a Santa Deodata —així consta en documents del segle IX— i després a Sant Pere, al segle X; el 1064 el va cedir Artau I de Pallars Sobirà. La tradició agustiniana l’atribueix a sant Paulí de Nola, dels segles IV-V, però no hi ha confirmació documental. El convent agustí es va extingir el 1711.
S’hi conserva una església romànica transformada de dalt a baix als segles XV-XVI: les tres naus originals es van convertir en una de sola amb coberta sostinguda amb arcs de diafragma. La decoració mural de l’absis, relacionada també amb el Mestre de Pedret, va ser traslladada al MNAC. És en un lloc aïllat entre prats, a prop del riu i ben visible; s’hi arriba des d’Esterri d’Àneu per la carretera d’Escalarre. Hi ha aplec anual l’1 de maig.
Escaló
El nucli antic d’Escaló és una vila closa: dos carrers paral·lels amb torres de defensa als dos extrems. La de l’extrem nord es conserva íntegra i se’n diu el Castell; la del sud està més malmesa. Hi queden el portal nord, porxos de pedra antics i habitatges que mantenen l’estructura medieval. La parroquial és Santa Helena, d’una nau i campanar de torre. El 1491, després de la derrota del comte de Pallars, Escaló encara feia funció defensiva a l’entrada de la vall.
L’embassament de la Torrassa
El fons de la vall l’ocupa l’embassament de la Torrassa, a la Noguera Pallaresa. El poble de la Guingueta d’Àneu s’estén al llarg de la seva capçalera, a banda i banda de la C-13. La presa i la central hidroelèctrica, en canvi, són en terme d’Espot.
És un centre important de pesca recreativa i un recurs destacat per a esports aquàtics i lleure.
No hi ha fitxa tècnica publicada de l’embassament: ni any de construcció, ni capacitat, ni normativa de bany i navegació. Aquí no ens les inventem. Per a consultes concretes, l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu atén al 973 626 067.
Sobre el nom: les fonts consultades sempre en diuen embassament de la Torrassa, mai «pantà d’Espot» ni «pantà de la Guingueta».
Com arribar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici té dues entrades històriques principals: Boí, a l’Alta Ribagorça, i Espot, al Pallars Sobirà. La d’Espot s’agafa des d’aquí: venint de Sort per la C-13, la carretera LV-5004 puja cap a Espot des d’una cruïlla situada dins del terme de la Guingueta d’Àneu, a prop del trencall que porta a Berrós Jussà.
Des d’Espot s’arriba amb cotxe a l’aparcament del Prat de Pierró, a 4 km de l’entrada del parc. Més enllà, la circulació està regulada i només s’hi continua a peu o amb bicicleta: els vehicles privats hi estan prohibits, tret d’autoritzacions especials per a persones amb mobilitat reduïda.
- Taxis 4×4, tot l’any, amb servei de llançadora a Aigüestortes o a l’estany de Sant Maurici: taxis d’Espot, 973 62 41 05.
- Bus del Parc: del 21 de juny al 30 de setembre, connectant les tres zones del parc.
Si el pla és entrar al parc, val més dormir al fons de vall, arran de la C-13, i pujar al matí.
Quines rutes senyalitzades hi ha a la Guingueta d’Àneu
El vigilant de la Noguera Pallaresa
Font del Planell (Escaló) – Borda del Terrissaire – Mola d’Estaís – Espot. 7 km, +400 m, 2 h, dificultat fàcil (nivell 2). Surt d’Escaló, a la C-13 entre Llavorsí i Esterri d’Àneu, a 7 km de Llavorsí, amb aparcament al costat de la font del Planell. Segueix els camins que antigament unien els pobles entre ells.
Testimonis de mil anys d’història
També a Escaló. Lineal, 1,2 km, uns 30 minuts, dificultat molt fàcil. És la passejada curta per la vila closa.
La ruta dels tres municipis
Circular: Esterri d’Àneu, Son, Jou, la Guingueta d’Àneu, Escalarre i tornada a Esterri d’Àneu. 14,9 km, +400 m, 4 h 15 min, exigent (nivell 2). Itinerari panoràmic per la cubeta d’Esterri d’Àneu, combinant antics camins de bestiar i trams del GR-11.
Descobrint la vall d’Unarre
Circular des d’Unarre. 3,9 km, +230 m, 1 h 30 min, dificultat baixa, entre els 1.198 i els 1.422 metres. Passa per l’església de Sant Julià i el comunidor d’Unarre, per Sant Serni de Cerbi i per les ermites de Sant Pere i Sant Joan d’Aurós, arran del riu d’Unarre i del seu bell bosc de ribera. Bona per anar-hi amb canalla.
Altres, sense fitxa tècnica publicada
L’ajuntament cita «Tres-cents metres per sobre del gran riu», «Que no vingui la tempesta!» (Cerbi), el GR-11 des de Sant Maurici, el GR-11 cap a Estaon (que surt de Dorve) i la ruta a l’ermita encastada a la paret de pedra, a Escart. Les fitxes tècniques són al Consell Comarcal del Pallars Sobirà. D’Escart, a més, en surt una pista cap al cim de la serra que enllaça amb la via major que connecta Llessui amb Espot.
Com arribar a la Guingueta d’Àneu i on dormir
L’accés és la C-13 (Lleida–Esterri d’Àneu), que segueix la ribera dreta de la Noguera de sud a nord; la Guingueta d’Àneu queda a banda i banda de la carretera. De la C-13 en surten tots els ramals: la LV-5004 cap a Espot i les carreteres locals que pugen als pobles.
- Des d’Esterri d’Àneu, cap a Escalarre, Unarre, Gavàs, Cerbi, Llavorre i Burgo. Per anar a Unarre: per la C-13 cap a Esterri i, abans d’entrar a la vila, a la dreta pel trencall senyalitzat «Escalarre / Cerbi / Llavorre», uns 4 km.
- Des de la Guingueta, cap a Jou i cap a Dorve, que va tenir accés rodat fa pocs anys.
- Des de l’extrem nord d’Escaló, cap a Escart i Estaron.
Els codis numèrics d’aquestes carreteres locals no estan verificats en cap font consultada, i per això no se’n donen. L’única distància confirmada és que Escaló és a 7 km de Llavorsí per la C-13.
Allotjament, restauració i serveis
L’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà llista Pensió Cases (hotel amb restaurant), Hotel Poldo, Càmping Nou Càmping —amb certificació Biosphere i CETS— i Càmping Vall d’Àneu. Per a activitats hi consten Guías de Pesca Las Nogueras, Àneu Aventura i Pirineus Parc aventura. Hi ha servei de taxi.
L’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu i el dispensari mèdic són a la capital (tel. 973 626 067). Escaló té piscina municipal.
Els pobles de la Guingueta d’Àneu, un per un
la Guingueta d’Àneu té 14 nuclis de població. Aquests són, del més poblat al més petit.
Escaló
El nucli més poblat del municipi i un dels dos del fons de vall. Conserva la vila closa medieval, de dos carrers paral·lels amb torres de defensa als dos extrems —la del nord, dita el Castell, íntegra—, i una torre de defensa circular per damunt. La parroquial és Santa Helena, d’una nau i campanar de torre. Del poble es passa el riu cap a les ruïnes de Sant Pere del Burgal. Té piscina municipal i és capçalera de les rutes «El vigilant de la Noguera Pallaresa» i «Testimonis de mil anys d’història».
la Guingueta d’Àneu
Capital del municipi des del 1971, quan la capitalitat s’hi va traslladar des de Jou per la posició estratègica arran de carretera. S’estén al llarg de la capçalera de l’embassament de la Torrassa, a banda i banda de la C-13. Hi ha l’ajuntament i un dispensari mèdic. És punt de partida de quatre itineraris: el GR-11 des de Sant Maurici, «Tres-cents metres per sobre del gran riu», «La ruta dels tres municipis» i el GR-11 cap a Estaon.
Escalarre
Presideix el pla d’Àneu i el de Salito. Aquí hi ha Santa Maria d’Àneu, l’antic centre religiós de la vall, amb pintures del Mestre de Pedret avui al MNAC i aplec l’1 de maig. La parroquial és Sant Martí, romànica, amb absis amb arcuacions i pica baptismal semiesfèrica de decoració arcaica; el seu retaule gòtic va ser localitzat als Estats Units. Hi passen «La ruta dels tres municipis» i «Tres-cents metres per sobre del gran riu».
Gavàs
En una vall afluent de la d’Unarre, sota la serra de Campirme. Té la parroquial de Sant Esteve, d’una nau amb campanar de base quadrada, que conserva altar barroc i pica baptismal amb relleus. S’hi arriba pel trencall que enllaça Escalarre, Unarre, Cerbi, Llavorre i Burgo.
Cerbi
Entre el riu d’Unarre i el dels Corriols, amb el pic de Mont-Roig dominant el nord de la vall. La parroquial de Sant Sadurní —citada també com a Sant Serni— té façana de pedra, campanar d’espadanya, altar barroc semblant al de Gavàs i una antiga pica baptismal decorada. A prop hi ha l’ermita de Sant Beado, probablement romànica, amb absis elevat, on se celebra un aplec cada diumenge previ a Pasqua. D’aquí surt la ruta «Que no vingui la tempesta!».
Berrós Jussà
S’hi accedeix per una carretera que surt a prop de la cruïlla de la C-13 amb la LV-5004, la que puja a Espot i al Parc Nacional. L’església parroquial és Sant Jaume, d’origen romànic i amb campanar d’espadanya. Conserva el Castell de Berrós, antic assentament militar.
Estaron
El poble més meridional de les Valls d’Àneu. S’hi va per la carretera que surt de l’extrem nord d’Escaló, la mateixa d’Escart. Fa festa major a l’agost: l’edició del 2025 va ser el dia 20, amb activitats infantils, dinar i sopar populars, presentació de llibre a l’església, concert i ball folk. L’advocació de la seva església no consta a les fonts municipals consultades.
Jou
Va ser la capital del municipi fins al 1971, sobre el vessant esquerre de la Coma de Jou. Ja figura a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell del 819. Va gaudir de privilegis sota el comte de Pallars i, després de la derrota d’aquest el 1491, sota els marquesos de Pallars i ducs de Cardona. La parroquial de Sant Pere té volta de creueria, tres altars laterals i dos retaules barrocs del segle XVIII. Al terme hi queden Sant Martí de Roma i l’ermita de Sant Jaume, en ruïnes, i l’ermita de Santa Caterina.
Unarre
Al centre de la vall del seu nom. La parroquial de Sant Julià, d’una nau i campanar de torre quadrada, guarda tres retaules barrocs, i al costat hi té un comunidor, l’estructura des d’on es conjurava el mal temps amb oracions i exorcismes. A prop hi ha documentat el Castell de Puigllorenç, lligat al comte de Pallars Hug Roger. Al nucli annex d’Aurós hi ha un habitatge i dos edificis religiosos: Sant Pere d’Aurós, romànica, i l’ermita de Sant Joan d’Aurós, que manté tres naus. D’aquí surt la ruta circular «Descobrint la vall d’Unarre».
Burgo
En una vall que baixa del coll de Campirme. S’hi accedeix des de la C-13 poc abans d’arribar a Esterri d’Àneu, pel trencall que enllaça Escalarre, Unarre, Cerbi, Gavàs i Llavorre. La parroquial de Sant Joan Evangelista té una fornícula a la façana amb una imatge del segle XVI i campanar de cadireta. Conserva la Torre de Burgo, estructura habitacional que probablement defensava la vall.
Dorve
Al peu del vessant sud-oest del Montcaubo, organitzat al voltant de la plaça central. L’accés rodat des de la Guingueta es va construir fa pocs anys. La parroquial de Sant Bartomeu és d’origen romànic, amb nau de volta de canó, absis amb arcuacions llombardes i torre de base quadrada. Va ser protagonista del Projecte Dorve, descrit com a paradigma del destí fatal que pateixen alguns dels pobles de muntanya de l’Alt Pirineu. Hi passa el GR-11 cap a Estaon.
Escart
S’hi accedeix per una carretera que surt de l’extrem nord d’Escaló. L’element singular és el santuari de la Mare de Déu de la Roca, d’origen romànic, encastat a la roca, amb portal d’arc de mig punt i petit campanar d’espadanya; des d’allà es divisa el poble. Va dependre del monestir de Gerri des del segle XI. D’Escart en surt una pista que puja al cim de la serra i enllaça amb la via que connecta Llessui amb Espot.
Llavorre
Orientat a migdia, s’hi arriba per la carretera que surt abans d’Esterri d’Àneu cap al sud, passant per Escalarre, Unarre, Cerbi, Gavàs i Burgo. Té l’església de Sant Miquel, d’una nau i campanar de torre quadrada, i la petita ermita de Sant Roc, que domina tota la vall d’Esterri d’Àneu.
Berrós Sobirà
Despoblat. És al final de la pista que abans passa per Berrós Jussà. El formen unes cases i l’antiga parroquial de Sant Quirze, d’una nau i campanar de paret.
Preguntes freqüents sobre la Guingueta d’Àneu
Com s’arriba al Parc Nacional d’Aigüestortes des de la Guingueta d’Àneu?
Per la carretera LV-5004, que puja a Espot des d’una cruïlla amb la C-13 situada dins del terme de la Guingueta d’Àneu. Des d’Espot s’arriba amb cotxe a l’aparcament del Prat de Pierró, a 4 km de l’entrada; dins del parc només s’hi circula a peu, amb bicicleta o amb taxi 4×4.
Què veure a la Guingueta d’Àneu?
Les ruïnes del monestir de Sant Pere del Burgal, amb els seus dos absis contraposats; Santa Maria d’Àneu, a Escalarre; i la vila closa medieval d’Escaló, amb la torre dita el Castell.
Com s’arriba a Sant Pere del Burgal?
A peu des d’Escaló. Es passa el riu, se segueix una pista riu avall uns centenars de metres fins que es converteix en un sender senyalitzat, i aquest puja la muntanya en pocs minuts. No hi ha accés rodat fins a les ruïnes.
On són les pintures de Sant Pere del Burgal?
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona. Són dels segles XI-XII i es relacionen amb el Mestre de Pedret; hi surt la comtessa de Pallars Llúcia de la Marca com a donant. A l’absis oriental del monestir hi ha una reproducció.
Quants pobles té la Guingueta d’Àneu?
Catorze, amb 276 habitants en total (Idescat, 2025). Els més grans són Escaló i la mateixa Guingueta d’Àneu, al fons de vall; Berrós Sobirà és despoblat. El municipi es va formar el 1971 amb la unió dels termes d’Unarre, Escaló i Jou.
On és l’embassament de la Torrassa?
A la Noguera Pallaresa, al fons de vall de la Guingueta d’Àneu, tot i que la presa i la central hidroelèctrica són en terme d’Espot. És un centre important de pesca recreativa.
Fonts i notes sobre les dades
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/la-guingueta-daneu
- https://guingueta.ddl.net/el-municipi/els-nuclis
- https://guingueta.ddl.net/el-municipi/els-nuclis/escalo
- https://guingueta.ddl.net/el-municipi/els-nuclis/escalarre
- https://guingueta.ddl.net/el-municipi/els-nuclis/unarre
- https://guingueta.ddl.net/el-municipi/els-nuclis/jou
- https://guingueta.ddl.net/el-municipi/els-nuclis/dorve
- https://guingueta.ddl.net/el-municipi/els-nuclis/escart
- https://guingueta.ddl.net/actualitat/destacats/embassament-de-la-torrassa
- https://guingueta.ddl.net/actualitat/agenda/festa-major-estaron
- https://www.monestirs.cat/monst/pasob/ps08pere.htm
- https://www.monestirs.cat/monst/pasob/ps08mari.htm
- https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/pintures-del-burgal/mestre-de-pedret/113138-cjt
- https://www.catalunya.com/esglesia-de-sant-pere-del-burgal-17-16003-231
- https://turisme.pallarssobira.cat/serveis_poblacio/la-guingueta-daneu/
- https://turisme.pallarssobira.cat/rutes/el-vigilant-de-la-noguera-pallaresa/
- https://turisme.pallarssobira.cat/rutes/testimonis-de-mil-anys-dhistoria/
- https://turisme.pallarssobira.cat/rutes/la-ruta-dels-tres-municipis/
- https://www.rutespirineus.cat/rutes/ruta-unarre-cerbi-auros
- https://www.miteco.gob.es/en/parques-nacionales-oapn/red-parques-nacionales/parques-nacionales/aiguestortes/guia-visitante/accesos.html
Població municipal i superfície: Idescat, «El municipi en xifres» (padró del 2025). Població per nucli: Nomenclàtor estadístic d’entitats i nuclis de població de Catalunya (2021), el darrer disponible amb aquest detall. Les altituds dels nuclis són aproximades: surten d’un model digital del terreny consultat a les coordenades del poble, no d’una cota oficial.