Vés al contingut
El temps Altitud 1.407 m Com arribar-hi Ecomuseu 973 62 17 98
LlessuiPallars Sobirà

Sort

Capital del Pallars Sobirà, quinze pobles i el tram d'aigües braves més conegut del Pirineu: el castell dels comtes, la presó-museu i el Carnaval

Sort és la capital del Pallars Sobirà i el municipi més poblat de la comarca: 2.287 habitants repartits en quinze nuclis sobre 105,05 km², a banda i banda de la Noguera Pallaresa. La vila és a 692 metres i fa de cap de partit judicial des del 1835; hi tenen la seu el Consell Comarcal i l’oficina comarcal de turisme.

El que ha canviat la vida del poble les darreres dècades és el riu. La web municipal de turisme descriu la Noguera Pallaresa com un dels millors rius d’Europa per a la pràctica d’esports d’aigües braves, i aquesta activitat se superposa a una comarca que continua sent ramadera. A Sort hi ha el camp de regates l’Aigüerola, seu de competicions internacionals de piragüisme.

El municipi actual és un agregat gran i heterogeni. Al terme tradicional s’hi van annexionar Llessui i Enviny el 1970 i Altron el 1976, de manera que avui inclou la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit —el Batlliu— i pràcticament tota la Vall d’Àssua. Per això catorze dels quinze pobles no arriben al centenar de veïns i uns quants són a tocar de l’abandonament.

Mapa de Sort Mapa de Sort amb els seus 15 nuclis de població. Límits municipals i rius a partir de dades obertes d’OpenStreetMap; posició dels pobles verificada amb el nomenclàtor oficial. Sort Montardit de Baix Llessui Altron Olp Montardit de Dalt Pujalt la Bastida de Sort Enviny Saurí Bressui Bernui Sorre Llarvén Castellviny

Seu de l’ajuntamentNucli de poblacióRius principals
Mapa de Sort amb els seus 15 nuclis de població. Límits municipals i rius a partir de dades obertes d’OpenStreetMap; posició dels pobles verificada amb el nomenclàtor oficial.

Sort en xifres

Població
2.287 hab. (2025)
Superfície
105,05 km²
Altitud
692 m
Nuclis de població
15
Seu de l’ajuntament
Sort
Comarca
Pallars Sobirà (Lleida)
Coordenades
42.41247, 1.131208

Què veure a Sort

El nucli de Sort es recorre en un matí. El que costa més temps són els pobles del voltant, escampats per dues valls diferents.

El Castell dels Comtes de Pallars

És el monument del municipi i l’únic amb declaració verificada: Bé Cultural d’Interès Nacional des del 1988. El recinte el delimita una muralla que a llevant conserva obra romànica dels segles XI i XII, feta amb grans pedres irregulars i amb dues torres cilíndriques als extrems. A dins queda un palauet gòtic del segle XIV o XV, amb portal esbiaixat i finestrals geminats, i una torre de planta semicircular identificada com a torre de l’homenatge, que va allotjar la presó del terme. El castell es va abandonar com a palau al segle XVII i el 1842 el duc de Medinaceli va cedir la fortalesa al municipi per fer-hi el cementiri.

La vila

  • Església parroquial de Sant Feliu: construcció del segle XVII, d’una ampla nau amb capelles laterals, reconstruïda després de la Guerra Civil. Hi és venerada la imatge de la Mare de Déu del Remei.
  • Monument al General Moragues: el 1713, durant la Guerra de Successió, la vila es va mantenir austriacista sota el seu comandament.
  • El carrer Major, la plaça Major i l’avinguda Comtes del Pallars, que a Sort tothom coneix com el Terraplè. Vora el riu hi ha el Parc del Riuet, amb zona infantil.
  • Les Nou Fonts, nou brolladors d’aigua entre la Bastida de Sort i la vila.

El primer inventari de patrimoni cultural del municipi, difós el setembre del 2022 i redactat per la historiadora Berta Castells, recull un centenar d’elements materials i immaterials. A banda del castell, tenen declaració els Gravats del Solà de Seurí (BCIN, 2021) i l’Ubla d’Altron (BCIL, 2021).

Llessui i la Vall d’Àssua

La meitat de ponent del municipi és la Vall d’Àssua: Llessui, Saurí, Bernui, Altron i Sorre. Tenen secció pròpia en aquest lloc, amb el detall de les rutes, l’Ecomuseu dels Pastors i l’estació abandonada: la Vall d’Àssua i Llessui.

Ràfting i aigües braves a la Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa al pas per Sort és el motiu pel qual molta gent arriba al Pallars Sobirà. Les modalitats que cita la web municipal són ràfting, caiac i hidrospeed.

Tres referències fixes del calendari i del paisatge fluvial:

  • El camp de regates l’Aigüerola, a Sort, seu de competicions internacionals de piragüisme.
  • El Ral·li turístic esportiu internacional de la Noguera Pallaresa.
  • La presa de l’Hostalet, a l’alçada de la Bastida de Sort, amb un pas habilitat per a caiacs i per als bots de ràfting.

Aquí no donem noms d’empreses d’aigües braves. El llistat el té l’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà, al camí de la Cabanera, 1, de Sort (973 621 002).

La Presó-Museu «Camí de la Llibertat»

És la visita menys turística i la més interessant de Sort. A mitjan segle XIX, quan la vila va esdevenir capital de partit judicial, s’hi van instal·lar la presó d’homes —Casa Xorret, plaça Sant Eloi núm. 5, 24 m²— i la de dones, al núm. 6, de 14 m². L’edifici original conserva una capella gòtica dedicada a Sant Cosme i Sant Damià.

Per aquests metres quadrats hi va passar bona part del segle XX pallarès. Entre el 1936 i el 1939 la presó va tancar-hi primer perseguits pels republicans i després represaliats pel franquisme. Entre 1939 i 1944 hi van passar centenars de refugiats estrangers que acabaven de creuar el Pirineu: el museu documenta, entre d’altres, els casos d’Antoni Rialp Porta (POUM, juny del 1939) i del francès Henri Birnbaum (novembre del 1942). El 1944 s’hi van tancar maquis detinguts durant la guerrilla armada. La presó va clausurar-se el 1968, en desaparèixer el partit judicial, i va quedar com a magatzem municipal.

Horaris. Estiu (20 de juny – 7 de setembre): de dilluns a divendres de 18 a 20 h; dissabtes de 12 a 14 i de 18 a 20 h; diumenges de 12 a 14 h; dimecres tancat. Resta de l’any: dissabtes de 12 a 14 i de 18 a 20 h; diumenges de 12 a 14 h; la resta de dies, amb reserva.

Preus. Més grans de 12 anys, 3 €; de 8 a 12 anys, 2 €; menors de 8 anys, gratuït; grups de més de 20 persones, 1,5 € per persona. Amb reserva prèvia s’hi inclou una ruta guiada pels espais històrics de Sort.

El retaule gòtic d’Enviny: de la Candelera a Nova York

El 1490 el pintor Pere Espallargues va executar un retaule gòtic per a l’església de la Candelera d’Enviny, un poble del Batlliu que avui té poc més de vint veïns. Cap al 1909 el retaule es va vendre i va sortir del país. Encara hi és a fora, i escapçat: la part superior es conserva a la Hispanic Society of America, a Nova York, i la resta al Philadelphia Museum of Art.

El que sí que es pot veure a Enviny és una reproducció íntegra, feta amb la tècnica Papelgel i instal·lada a la mateixa església. La web municipal de turisme no és consistent amb la data d’inauguració: la fitxa del poble dóna 2008 i la del retaule, 2009.

La reproducció es visita lliurement a l’agost, de 9 a 20 h. La resta de l’any cal demanar cita prèvia al 628 341 635.

Rutes a peu i itineraris literaris des de Sort

La xarxa de camins del municipi s’aplega sota el Camí Natural de Sort i la Vall d’Àssua, que la web municipal xifra en més de 80 km de recorregut. Una part del terme queda dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, al sector del Massís de l’Orri, amb el mirador de 360º del cim de l’Orri, el mirador de Pujalt i l’àrea recreativa de la Mare de Déu del Soler.

Dues rutes amb dades

  • Tornafort i la vall de Siarb des de Sort: circular de 18,5 km i 700 m de desnivell acumulat, 4 h 30 min efectives, entre els 670 i els 1.300 m. Dificultat notable. Surt de Sort i passa per la bifurcació del barranc de Soriguera, la de Puiforniu i Tornafort, per baixar pel Camí Vell de Malmercat.
  • Malmercat i el castell d’Arcalís des de Sort: 24,4 km, 1.220 m de desnivell i 7 h 30 min efectives, entre els 640 i els 1.054 m. Dificultat notable, per l’encreuament de Saverneda, Malmercat i Arcalís.

Més curt: Pujalt és a una hora i mitja a peu del castell de Sort pel Camí Natural, i hi ha una volta clàssica Sort – Olp – Pujalt – Enviny – Bressui – Sort. A Olp hi ha la ruta «Biu» un Tros de Sort i a Pujalt, la Ruta de les Mariposes.

Un paisatge de novel·la

El projecte La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la senyalitza sobre el terreny els escenaris de Pedra de tartera, de Maria Barbal, i de Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. Els dos itineraris conflueixen a Seurí i passen també per Altron, Sorre, Olp i Pujalt. Darrere les antigues escoles d’Enviny i les de Pujalt hi ha la novel·la de Cabré; Sorre va ser l’escenari principal de la sèrie Gran Nord (TV3) i la plaça de Pujalt, una de les seves localitzacions.

Carnaval, Falles i festes de Sort

El Carnaval

Quatre dies non stop la setmana abans del Dimecres de Cendra. Els elements propis de Sort són el Ball de la Passa, una cercavila amb dansa tradicional oberta a tothom, i la Calderada, un dinar popular fet amb ingredients recollits casa per casa el dia abans. El dissabte a la tarda arriba el Requincuà i l’alcalde de Carnaval fa el seu discurs; el dimarts hi ha desfilada d’adults, crema del Requincuà i enterrament de la sardina.

Les Falles

Sort baixa falles el dissabte anterior a Sant Joan —el 2024 va ser el 15 de juny—, amb dues baixades que s’ajunten en una de sola en arribar al poble. Les Falles del Pirineu van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’1 de desembre del 2015, dins la candidatura transnacional Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus, que aplega 63 celebracions; Sort hi figura expressament entre els pobles fallaires del Pallars Sobirà.

La resta de l’any

  • Festa Major de Sort, per Sant Feliu, al voltant de l’1 d’agost.
  • Festes del Setge d’Olp, el 15 d’agost, amb representacions teatrals sobre el setge del 1485; es commemora des del 2008.
  • Fires i cicles: Fira de la Tardor, Gran festa dels banuts, Mostra de formatges artesans de Catalunya, Fira Natura del Pallars, el festival de senderisme Senderi i els Dijous culturals.

Com arribar a Sort i serveis

Hi ha tres portes d’entrada al Pallars Sobirà, segons l’Oficina de Turisme comarcal: la N-260 des del Pallars Jussà pel congost de Collegats, la mateixa N-260 des de l’Alt Urgell pel Port del Cantó, i la C-28 des de la Val d’Aran pel Port de la Bonaigua. Dins la comarca, l’eix és la C-13, que segueix la Noguera Pallaresa cap a Rialp i Llavorsí.

  • Tren: l’estació més propera és la Pobla de Segur, a 27 km de Sort. Hi ha la combinació tren + autobús via El tren dels llacs.
  • Autobús: ALSA té línia directa des de Barcelona i línies regulars diàries des de Barcelona i Lleida (+34 913 270 540).

Serveis a Sort

  • Oficina de Turisme del Pallars Sobirà: camí de la Cabanera, 1 — 973 621 002. De dilluns a dijous i dissabtes, de 10 a 14 i de 16 a 19 h; divendres, de 16 a 19 h; diumenges, de 10 a 14 h.
  • Ajuntament de Sort: c/ Dr. Pol i Aleu, 13 — 973 620 010. Atenció al públic de dilluns a divendres de 10 a 14 h.
  • CAP de Sort: camí de la Cabanera, 1 — 973 62 14 65.

Si hi vas a l’hivern, comprova l’estat del Port de la Bonaigua i del Port del Cantó abans de sortir: són els dos accessos d’altura a la comarca.

Els pobles de Sort, un per un

Sort té 15 nuclis de població. Aquests són, del més poblat al més petit.

Sort

696 m1.645 hab.Seu de l’ajuntament

La vila va créixer als peus del castell dels comtes de Pallars, amb el nucli antic al vessant del marge dret de la Noguera Pallaresa. La parroquial és Sant Feliu, del segle XVII, i hi és venerada la imatge de la Mare de Déu del Remei. Segons la web municipal de turisme el topònim no ve de sort en el sentit de fortuna, sinó del basc Suert, «pont».

Montardit de Baix

685 m101 hab.

El poble més baix del municipi, 3 km al sud de Sort damunt la N-260. Va néixer d’un hostal de camí on podien fer nit els viatgers que arribaven amb les portes de Sort ja tancades. Hi ha el santuari de la Mare de Déu del Soler, d’origen romànic, amb aplec l’1 de maig, i un plafó del Memorial Democràtic al cementiri.

Llessui

1.405 m99 hab.

El poble més alt del municipi i la porta de la Vall d’Àssua. Conserva les esglésies romàniques de Sant Pere, en ruïnes, i Sant Julià de la Torre; l’estació d’esquí és abandonada des dels anys vuitanta i les antigues escoles acullen l’Ecomuseu dels Pastors. Té pàgina pròpia en aquest lloc.

Altron

941 m53 hab.

A la Vall d’Àssua, amb l’església de Sant Serni, del segle XVII, i l’oratori de Montserrat o del Roser. Conserva l’Ubla de Casa Subirà, un paller declarat BCIL el 2021 com a símbol de la vida pagesa de la vall. És un dels punts dels itineraris literaris de Pedra de tartera i Les veus del Pamano.

Olp

1.089 m51 hab.

Dividit en dues parts: la Força, a dalt, antigament fortificada, i el nucli tradicional de baix, amb l’església de la Candelera, plaça, font i abeurador. L’agost del 1485, durant la Guerra del Pallars, el seu castell va resistir nou dies de setge fins que una bombarda portada des de Solsona va fer caure les muralles. A dalt hi queden la capella i el mirador de Sant Josep.

Montardit de Dalt

946 m45 hab.

Una vintena de cases a la vall del barranc de Montardit, a la zona del Batlliu. Església de Santa Cecília, d’una nau i campanar de torre, amb una creu de pedra del segle XV. Entre els anys setanta i el 2000, la Mola de Montardit —un molí que molia gra i generava electricitat— va acollir una comunitat hippie i el grup artístic Crisol, que va crear el primer gegant de Sort, «l’Atlant».

Pujalt

1.154 m37 hab.

Enfilat damunt el Batlliu, és l’únic poble del municipi des d’on es veu la Pica d’Estats. La seva antiga escola va inspirar en part Les veus del Pamano i la plaça va ser localització de la sèrie Gran Nord. Conserva un antic forn de calç i el Puiolo, edifici públic per a activitats culturals; d’aquí surt la Ruta de les Mariposes.

la Bastida de Sort

751 m35 hab.

Nucli petit damunt un penyal al fons de la vall, amb vistes sobre la ribera de la Noguera Pallaresa. El topònim delata la fortalesa que controlava el pas i l’entrada a la Vall d’Àssua. A prop hi ha Les Nou Fonts, nou brolladors entre la Bastida i Sort, i la presa de l’Hostalet, amb pas habilitat per a caiacs i bots de ràfting.

Enviny

1.155 m23 hab.

La seva església de la Candelera va allotjar fins al 1909 el retaule gòtic que Pere Espallargues va pintar el 1490 i que avui és repartit entre Nova York i Filadèlfia; a dins s’hi pot veure la reproducció íntegra. A prop queda l’ermita romànica de Sant Roc. Les antigues escoles van ser escenari de la novel·la de Jaume Cabré i d’una minisèrie de televisió.

Saurí

1.185 m23 hab.

A la Vall d’Àssua; la web municipal l’escriu Seurí. L’església de Sant Víctor és d’origen medieval, amb restauracions posteriors i una intervenció artística contemporània de Santi Moix. Al seu terme hi ha els Gravats del Solà de Seurí, declarats BCIN el 2021, i l’antic despoblat de Meneurí. Conserva el forn i els safareigs.

Bressui

859 m20 hab.

A ponent de Sort, a un quilòmetre a peu per un camí antic de fort pendent. Església de Sant Miquel i façana destacada a Casa Menut. Magdalena Giralt, baronessa de Bressui, va ser muller del general Moragues; la tradició local el té, a més, per bressol del bruixot anomenat Buraut.

Bernui

1.219 m19 hab.

A la part alta de la Vall d’Àssua, a prop de Llessui i Saurí. L’església de Santa Maria, d’origen romànic, és dalt d’un tossal a les afores, sota l’advocació de la Mare de Déu de Bernui; la talla va protagonitzar una disputa amb el veí Seurí. Festa major el 15 d’agost, amb Festa de la Benedicció de Termes.

Sorre

1.058 m15 hab.

Al bell mig de la muntanya, al marge esquerre del riu Pamano. Església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic, i capella de Santa Anna en direcció a Caregue. Va ser l’escenari principal de Gran Nord (TV3) i va inspirar Dones de ferro, de Margarida Codina, a més d’aparèixer a Les veus del Pamano.

Llarvén

1.080 m10 hab.

A les muntanyes del Batlliu, a la part alta del barranc de Montardit. Església de Santa Coloma, d’una nau i campanar d’espadanya, dependent de la parròquia de Montardit; a l’altra banda del barranc queda l’antiga església de Santa Creu. La tradició local explica que una mina de carbó es va ensorrar a «la Foranca» i va desviar el barranc. Festa major el 2 de febrer.

Castellviny

1.007 m5 hab.

El més petit dels pobles del municipi, al Batlliu, amb vistes sobre la vall i la ribera de la Noguera Pallaresa. Conserva les restes de l’església de Sant Esteve, sense culte. El topònim ve del llatí castellum viniciae, «el castell de la rodalia».

Preguntes freqüents sobre Sort

Què veure a Sort en un dia?

El Castell dels Comtes de Pallars (BCIN des del 1988), l’església de Sant Feliu i la Presó-Museu «Camí de la Llibertat» es fan en un matí a peu. A la tarda, o bé baixes el riu, o puges a Pujalt —una hora i mitja a peu des del castell— o a Olp.

Es pot fer ràfting a Sort?

Sí. La Noguera Pallaresa al pas per Sort és el tram d’aigües braves de referència del Pirineu català, amb ràfting, caiac i hidrospeed. A la vila hi ha el camp de regates l’Aigüerola, seu de competicions internacionals de piragüisme.

Quant costa la Presó-Museu «Camí de la Llibertat»?

Tres euros per als més grans de 12 anys, dos euros de 8 a 12 anys i gratuït per als menors de 8. Els grups de més de vint persones paguen 1,5 € per persona. Amb reserva prèvia s’hi inclou una ruta guiada pels espais històrics de Sort.

Quan és el Carnaval de Sort?

La setmana anterior al Dimecres de Cendra, durant quatre dies seguits. El que és propi de Sort són el Ball de la Passa, la Calderada i l’arribada del Requincuà el dissabte, que es crema el dimarts amb l’enterrament de la sardina.

Com s’arriba a Sort des de Barcelona o Lleida?

En cotxe, per la N-260 a través del congost de Collegats o del Port del Cantó, i per la C-28 des de la Val d’Aran. En transport públic, ALSA té línia directa des de Barcelona i línies regulars diàries des de Barcelona i Lleida; l’estació de tren més propera és la Pobla de Segur, a 27 km.

El nom de Sort ve de «sort» en el sentit de fortuna?

No, o si més no no segons la web municipal de turisme, que apunta que el topònim prové del basc Suert, «pont». La coincidència amb la paraula castellana és la que ha fet famosa la vila.

Fonts i notes sobre les dades

Població municipal i superfície: Idescat, «El municipi en xifres» (padró del 2025). Població per nucli: Nomenclàtor estadístic d’entitats i nuclis de població de Catalunya (2021), el darrer disponible amb aquest detall. Les altituds dels nuclis són aproximades: surten d’un model digital del terreny consultat a les coordenades del poble, no d’una cota oficial.