Rialp és el municipi del Pallars Sobirà on hi ha Port Ainé: 651 habitants, 63,30 km² i set nuclis, amb la vila a 725 metres damunt la Noguera Pallaresa, a la C-13, tot just riu avall de Llavorsí i riu amunt de Sort.
La vila conserva la trama de vila fortificada medieval: l’arcada del Portalet de la Mola, la torre d’en Virós i les cases porxades del carrer del Mig. A dalt de tot hi queden les restes del castell, avui convertides en mirador. Va ser centre administratiu de la baronia de Bellera i cap d’un dels cinc quarters del vescomtat de Castellbò.
El terme es reparteix entre l’eix de la Noguera Pallaresa i dues zones de muntanya: els pobles de la vall d’Escàs i els que miren cap a la Vall d’Àssua. Cap dels sis no passa de seixanta veïns i en uns quants encara hi ha ramaderia. La demografia explica bé la història recent: dels 750 habitants del 1860 es va baixar als 415 del 1981, i d’aleshores ençà la corba ha tornat a pujar gràcies a l’esquí i al turisme.
Rialp en xifres
- Població
- 651 hab. (2025)
- Superfície
- 63,30 km²
- Altitud
- 725 m
- Nuclis de població
- 7
- Seu de l’ajuntament
- Rialp
- Comarca
- Pallars Sobirà (Lleida)
- Coordenades
- 42.44518, 1.135403
Què veure a Rialp
El nucli antic és petit i es recorre a peu en menys d’una hora. El que cal buscar són les restes de la vila closa.
La vila fortificada
- Portalet gòtic de la Mola, a la plaça de les Escoles: el portal que queda del recinte.
- Torre d’en Virós, antiga torre de la muralla.
- Carrer del Mig, el carrer històric amb porxos, d’època medieval.
- Restes del castell, al punt més elevat i avui mirador. De la fortalesa només en sobreviu l’angle nord-est: uns 4,55 m de mur nord per 7,5 m de mur est, amb parets d’1,3 m de gruix i espitlleres amb arc de mig punt.
Esglésies i patrimoni de l’aigua
La parroquial és la Mare de Déu de Valldeflors, de nau única i campanar octogonal, on es venera la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors; al poble hi ha també la capella de Sant Cosme i Sant Damià. Sobre la Noguera Pallaresa hi passa el pont de Santa Caterina.
La resta del patrimoni de Rialp és el d’un poble que vivia de l’aigua i de la llana: el molí fariner de Bellera, les restes de la fàbrica de llana, la minicentral de Casa Serradó vora el riu de Sant Antoni, el safareig públic i el colomer d’en Martí, que fa de mirador.
Port Ainé: l’estació d’esquí de Rialp
Port Ainé és al terme municipal de Rialp, no al d’Espot. Les dues estacions formen des del 2005 el complex Gran Pallars, i per això sovint es citen juntes, però són estacions diferents i en municipis diferents.
Port Ainé es va inaugurar el 1986, sota el pic de l’Orri, que amb 2.440 m n’és el punt més alt. Les dades que consten són:
- 44 km esquiables.
- 33 pistes d’esquí alpí.
- 15 km d’esquí nòrdic.
L’estació és el que ha canviat l’estructura econòmica del municipi: Rialp viu avui sobretot del sector terciari, i entre el 2001 i el 2009 va guanyar 137 habitants, per damunt de les taxes de creixement comarcal i provincial. A Roní, el poble més a prop de l’estació per la C-13, la proximitat ha empès restaurants, cases rurals i segones residències.
Rutes a peu entre els pobles de Rialp
Els sis pobles de muntanya estan units per camins tradicionals, i aquesta és la manera de recórrer el terme sense cotxe. Els que assenyala l’ajuntament a les fitxes de cada poble:
- Des de Beraní: a Sant Joan de Colinos i d’allà a Rialp; a Roní; i a la Cassoleta i les Pedres d’Auló.
- Des de Rodés: al despoblat de Sant Romà de Tavèrnoles, i a Rialp.
- Des de Surp: a Escàs, a Rialp, i la travessa Surp – Mola de Sall – Altron – Sorre, que passa a la Vall d’Àssua.
- Des de Roní: a la Cassoleta, a les Pedres d’Auló, a Beraní i a Sant Romà de Tavèrnoles.
- Des de Caregue: cap a les bordes i cap al santuari de la Mare de Déu de la Muntanya.
Cap de les fonts municipals no assigna codi GR o PR a aquests itineraris ni en publica distàncies i desnivells. Són camins de poble a poble: val més portar mapa i no refiar-se de la senyalització.
Al voltant hi ha el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i al fons de la vall, el ràfting a la Noguera Pallaresa.
La història de Rialp: el castell i la baronia
La primera notícia és del 1065, quan Ramon Adalbert va deixar béns al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, entre els quals un alou al castell de Rialb. A finals del segle XI apareixen documentats els castells de la vall d’Escàs —Escàs, Caregue i Rodés— i el 1126, el castell de Surp, que després surt sovint a la documentació.
El castell de Rialp va canviar de mans moltes vegades. El 1281 va passar al rei i el baró de Bellera va jurar fidelitat a Pere II després del setge de Balaguer; entre el 1352 i el 1435 va rodar per diverses cases nobiliàries, entre elles els Foix i els comtes de Pallars; al segle XV va passar als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò. Hi va haver presa de possessió reial el 1460 i confiscació per Ferran II el 1513. Un relleu del 1519 el descriu com a «bé murat», amb fortificacions noves afegides per Machicot. Després van venir la infeudació a Lluís Oliver de Boteller (1528), el retorn a la corona (1548) i la condició de lloc reialenc el 1718.
Fora del nucli, el terme guarda el monestir d’Oveix i un priorat de l’orde dels hospitalers que depenia de la comanda de Susterris.
Festes de Rialp: què s’hi celebra i quan
El calendari del municipi comença al gener i no es concentra a l’estiu, com passa en altres pobles de la comarca.
- Plega de Sant Antoni (gener), amb el mandongo popular i l’elaboració artesanal d’embotits.
- Carnestoltes (febrer), amb balls tradicionals; l’ajuntament la descriu com una de les festes més importants de l’any.
- Dia de la Dona, 8 de març, organitzat per l’Associació de Dones de Rialp.
- Processó de Setmana Santa, el Divendres Sant.
- Romiatge a la Mare de Déu de la Muntanya, el dilluns de Pasqua, des de Caregue.
- Aplec de Sant Miquel, a l’ermita de Roní. La pàgina de festes de l’ajuntament el situa el segon cap de setmana de maig i la fitxa de Roní, el 8 de maig.
- Fira dels Oficis i Menestrals, el primer diumenge de juny: recuperació de l’antiga fira del poble, amb demostracions d’oficis, tallers, venda artesanal, música, circ, passejades a cavall, missa, projeccions i visita a un molí i a una sastreria tradicional.
- Aplec de Sant Joan de Colinos (juny), a Beraní.
- Festes majors: Roní, segon cap de setmana de juliol; Beraní, tercer cap de setmana de juliol; Escàs, segon cap de setmana d’agost (i Santa Coloma, patrona, l’1 de gener); Rialp i Caregue, el 15 d’agost (Caregue, el 15 i el 16); Rodés, darrer diumenge d’agost; Surp, tercer diumenge de setembre.
- Festa patronal de Sant Cosme i Sant Damià, el 26 de setembre, a Rialp.
Com arribar a Rialp
Rialp és a la C-13, l’eix de la Noguera Pallaresa: cap al nord porta a Llavorsí i a Vielha, cap al sud a Sort. Per entrar al Pallars Sobirà hi ha tres accessos: la N-260 des del Pallars Jussà pel congost de Collegats, la N-260 des de l’Alt Urgell pel Port del Cantó, i la C-28 des de la Val d’Aran pel Port de la Bonaigua.
- Tren: l’estació més propera és la Pobla de Segur.
- Autobús: ALSA, amb línia directa des de Barcelona i línies regulars diàries des de Barcelona i Lleida (+34 913 270 540).
Distàncies dins el municipi
Les que publica l’ajuntament, des de Rialp: Surp 5,4 km, Escàs 6 km, Beraní 6,4 km, Roní 6,7 km i Caregue 9,5 km.
Serveis
- Ajuntament de Rialp: pl. del Tornall, 1 — 973 620 365.
- Llar d’infants els Matxicots, la llar municipal.
- Zona esportiva amb camp de futbol i pista poliesportiva, i un espai per a autocaravanes.
- La web de turisme municipal, turisrialp.cat, publica webcams i el directori d’empreses.
Rialp no té oficina de turisme pròpia: la fitxa del municipi remet a l’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà, a Sort (973 621 002).
Els pobles de Rialp, un per un
Rialp té 7 nuclis de població. Aquests són, del més poblat al més petit.
Rialp
La vila conserva l’estructura de vila fortificada: l’arcada del Portalet de la Mola, la torre d’en Virós i les cases porxades del carrer del Mig, tot d’època medieval. La parroquial és la Mare de Déu de Valldeflors, de nau única i campanar octogonal. Les restes del castell, al punt més alt, fan avui de mirador.
Roní
Damunt la ribera de la Noguera Pallaresa, a la carretera cap a Llavorsí. L’església de Sant Cristòfol té un campanar quadrat i massís que li fa de façana i més aspecte de torre defensiva que de temple: s’hi entra per la base del campanar. Conserva també l’ermita de Sant Miquel, un petit oratori amb porxo, i els Camins de la Guerra Civil, amb trinxeres. La proximitat a Port Ainé hi ha portat restaurants, cases rurals i segones residències.
Surp
En un vessant al peu del Bony Negre, dominant la confluència del riu de Sant Antoni amb la Noguera Pallaresa i la vila de Rialp. La parròquia és Sant Iscle i Santa Victòria —dos germans màrtirs—, d’estil romànic i en fase d’estudi i manteniment. Conserva l’ermita de Sant Quirze i Casa Bertran; el seu castell és documentat des del 1126.
Escàs
A la Vall d’Àssua. L’església de Santa Coloma, del segle XVIII, presideix el petit grup de cases, disposades sobre un pendent molt fort: els carrers són tan estrets que gairebé s’hi toquen les teulades, i hi ha passadissos subterranis. Conserva el forn de pa tradicional i mira cap al Montsent de Pallars. Santa Coloma se celebra l’1 de gener.
Caregue
A l’altra banda del riu de Caregue, dominant la confluència de dos cursos d’aigua. Església de Sant Martí, i a prop el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya, patrona de la Vall d’Àssua, restaurat en època moderna, fins on puja el romiatge del dilluns de Pasqua. Hi destaquen Casa Bellera i Casa Galí.
Rodés
Al sector oriental del terme, damunt la ribera dreta de la Noguera Pallaresa. L’església parroquial de Sant Andreu és de pedra i tenia campanar de torre quadrada, substituït per una espadanya nova. Al voltant hi queden el despoblat de Sant Romà de Tavèrnoles, les Bordes de Botella i el Pont de Gulleri. L’economia continua basada en el bestiar oví.
Beraní
A la ribera esquerra de la Noguera Pallaresa. Conserva l’església de Sant Serni i, a més d’un quilòmetre al sud-oest, l’ermita romànica de Sant Joan de Colinos, avui en ruïnes, on es fa aplec al juny. És un poble de costums lligats al camp, la ramaderia i la transhumància.
Preguntes freqüents sobre Rialp
Port Ainé és a Espot o a Rialp?
Port Ainé és al municipi de Rialp (Pallars Sobirà). Es confon amb Espot perquè des del 2005 les dues estacions formen el complex Gran Pallars, però són estacions separades i en municipis diferents.
Quantes pistes i quilòmetres té Port Ainé?
Port Ainé té 33 pistes d’esquí alpí i 44 km esquiables, més 15 km d’esquí nòrdic. El seu punt més alt és el pic de l’Orri, a 2.440 m. L’estació es va inaugurar el 1986.
Què veure a Rialp en mig dia?
El nucli antic: el Portalet gòtic de la Mola, la torre d’en Virós, el porxat carrer del Mig, l’església de la Mare de Déu de Valldeflors i, a dalt, les restes del castell convertides en mirador. Es fa a peu en menys d’una hora.
Quins són els pobles de Rialp?
A banda de la vila, el municipi té sis nuclis: Roní, Surp, Escàs, Caregue, Rodés i Beraní. Són entre 5,4 i 9,5 km de Rialp i cap no arriba als seixanta veïns.
Quan és la festa major de Rialp?
El 15 d’agost. Rialp celebra a més la festa patronal de Sant Cosme i Sant Damià el 26 de setembre, i al juny la Fira dels Oficis i Menestrals, el primer diumenge de mes.
Es fan falles a Rialp?
No hi consta. Rialp no figura entre els pobles fallaires del Pallars Sobirà a la documentació consultada sobre Les Falles del Pirineu, inscrites per la UNESCO el 2015.
Fonts i notes sobre les dades
- https://www.rialp.cat/
- https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles
- https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/berani
- https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/caregue
- https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/escas
- https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/rodes
- https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/roni
- https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/surp
- https://www.rialp.cat/el-municipi/el-municipi-de-rialp/historia-i-patrimoni
- https://www.rialp.cat/el-municipi/el-municipi-de-rialp/festes-del-municipi
- https://www.rialp.cat/el-municipi/el-municipi-de-rialp/la-poblacio
- https://www.rialp.cat/el-municipi/el-municipi-de-rialp/la-economia
- https://www.turisrialp.cat/web/ca/
- https://www.turisrialp.cat/web/rialp/
- https://www.turisrialp.cat/web/cultura/
- https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-rialb
- https://www.enciclopedia.cat/esportpedia/port-aine
- https://turisme.pallarssobira.cat/en/descobreix/els-municipis/rialp/
- https://turisme.pallarssobira.cat/en/info-util/getting-there/
- https://turisme.pallarssobira.cat/esdeveniments/xia-fira-dels-oficis-i-menestrals-de-rialp/
Població municipal i superfície: Idescat, «El municipi en xifres» (padró del 2025). Població per nucli: Nomenclàtor estadístic d’entitats i nuclis de població de Catalunya (2021), el darrer disponible amb aquest detall. Les altituds dels nuclis són aproximades: surten d’un model digital del terreny consultat a les coordenades del poble, no d’una cota oficial.