Soriguera és el municipi del Pallars Sobirà que es reparteix a banda i banda de la Noguera Pallaresa: 449 habitants en setze nuclis sobre 106,39 km², amb la Vall de Siarb a l’esquerra i la vall d’Escós a la dreta. La densitat és de 4,2 habitants per km².
El primer que convé saber és que la capital administrativa no és al poble de Soriguera. L’ajuntament té la seu a Vilamur, que és el nucli més gran del terme i que va ser cap del vescomtat de Pallars, després anomenat de Vilamur, documentat des del segle XI. Soriguera, el poble que dóna nom al municipi, no arriba a la trentena de veïns i ja no fa festa major.
És un terme de ramaderia i de pobles molt petits, travessat per la N-260 camí del Port del Cantó, entre Sort i l’Alt Urgell. Té tres coses que no es troben en cap altre municipi de la comarca: un poble que l’ajuntament presenta com el més alt habitat de Catalunya, unes roques d’origen volcànic i un conjunt de búnquers de postguerra.
Soriguera en xifres
- Població
- 449 hab. (2025)
- Superfície
- 106,39 km²
- Altitud
- 1.258 m
- Nuclis de població
- 16
- Seu de l’ajuntament
- Vilamur
- Comarca
- Pallars Sobirà (Lleida)
- Coordenades
- 42.38091, 1.162656
Què veure a Soriguera
No hi ha cap centre que concentri les visites: aquí es va de poble en poble i per carreteres estretes. El que val la pena aturar-s’hi:
- La vila closa de Vilamur, el recinte medieval emmurallat, i els seus búnquers de la Guerra Civil.
- El santuari de la Mare de Déu d’Arboló, romànic llombard, al fons de la vall.
- El despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes, a 1.628 m.
- Estac i les seves roques volcàniques.
- Els murals d’art urbà d’Arcalís.
El despoblat de Santa Creu de Llagunes
És el jaciment més complet del municipi. Hi ha restes de l’edat del bronze (1500 aC), restes medievals amb ceràmica grisa, restes de la Guerra Civil i restes contemporànies de coves de pastors. S’hi conserva el mur de tancament que delimitava l’àrea de població, amb una torre adossada de planta gairebé quadrada, de 3,40 × 3,60 m. A l’excavació hi van aparèixer fustes carbonitzades, bales i casquets, i ceràmica grisa medieval. El poblat es va abandonar entre finals del segle XIII i principis del XIV.
Castells, coves i minúcies
El terme documenta els castells de Vilamur, Tornafort, Embonui, Arcalís —esmentat el 1048— i la Mola de Baro, en ruïnes, més el castell de Bielsa de Malmercat, de la família Malmercat, documentat el 1122. A això s’hi afegeixen les coves de la Ossa i de Saverneda, a Malmercat, i la Llosa del Comdat, una cista megalítica funerària neolítica vora Soriguera.
La georuta volcànica d’Estac
Les roques del voltant d’Estac són d’origen volcànic —quars, plagiòclasi i biotita—, i l’ajuntament està preparant, amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu i amb geòlegs, una ruta al voltant del poble per donar-ho a conèixer: la Caldera d’Estac. Encara no és oberta.
Vilamur: la vila closa i la seu de l’ajuntament
Vilamur és vora la carretera de Sort a Adrall, a 10,5 km del Port del Cantó i a 8 km de Rubió. És el poble més gran del terme i on hi ha l’Ajuntament de Soriguera.
Del recinte medieval emmurallat en queda menys del que sembla: l’estructura urbana només s’identifica avui pel reticulat dels carrerons i per elements aïllats, com el portal de l’església i les restes d’una torre cantonera. S’hi distingeixen dos moments constructius: un d’anterior al segle XII, amb un petit castell central, i un altre de baixmedieval. L’escut municipal porta una muralla d’argent.
La parroquial és la Mare de Déu de Medina, romànica del segle XIII, de pedra roja; per la seva posició a l’extrem del recinte presentava solucions defensives. El castell de Vilamur és documentat des del 1070, quan Ramon Guifré en va cedir la meitat al seu germà Mir Guifré.
Al voltant del poble hi ha un conjunt de búnquers de la Guerra Civil, una construcció defensiva de postguerra de la qual l’ajuntament només publica fotografies: de la línia defensiva i de les dates no en consta res.
El santuari de la Mare de Déu d’Arboló
És la peça d’art del municipi, tot i que gairebé tothom hi arriba de fora: l’ermita és al terme de Soriguera, a la ribera esquerra de la Noguera Pallaresa, molt a prop de l’antiga divisió entre els termes d’Arcalís i de Gerri de la Sal, i s’hi accedeix des de Gerri de la Sal, a 1,5 km per un pont.
És una ermita romànica llombarda a 639,70 m: una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó i rematada per un absis semicircular, amb frisos d’arcuacions cegues. Té tres portes d’accés amb arcs degradats, un guardapols que travessa les façanes i carreus de colors diversos disposats intencionadament. El campanil quadrat fa també de comunidor, l’espai on els clergues feien rituals religiosos i oracions exorcitzadores contra calamitats, plagues i tempestes.
La datació no és unànime: la fitxa de Catalunya Romànica la situa en un moment avançat dels models constructius de la tradició del romànic llombard, a finals del segle XII o principis del XIII, mentre que l’entrada general del municipi a enciclopedia.cat parla de mitjan segle XII. L’església de Santa Maria d’Arboló és registrada des del 920 i el 817 un document del monestir de Gerri ja cita un castell al lloc, el castro Erbolone. El Museu Diocesà d’Urgell conserva un calze de peltre de principis del segle XIII procedent de l’ermita.
Era un santuari especialment venerat pels raiers. La llegenda local explica que l’ermita la va fer construir el primer comte del Pallars perquè la Mare de Déu el va ajudar a guanyar una batalla. I entre el jovent hi ha la tradició de tocar un forat de la paret durant l’aplec per trobar parella durant l’any.
És Rubió el poble habitat més alt de Catalunya?
L’Ajuntament de Soriguera presenta Rubió com «el poble habitat més alt de Catalunya». Val més dir-ho així, atribuït: és la formulació de la fitxa municipal, no una declaració oficial verificada en cap altra font.
Rubió és al port del Cantó i té l’església de Sant Salvador, patró del poble. Segons la fitxa municipal, el nom prové del llatí Rubbionis, en referència a les pedres de tonalitat rogenca del voltant, de rubis, roig. És a 8 km de Vilamur.
Els pobles alts del municipi tenen molt pocs veïns censats i no tenen serveis. A Soriguera no hi ha oficina de turisme, ni museu, ni centre mèdic, ni benzinera: la referència és Sort.
La història de Soriguera: el vescomtat de Vilamur
El municipi actual és la suma del terme tradicional de Soriguera i del d’Estac, que va ser municipi independent fins al 1972.
El fil llarg és el vescomtat. Es creu que va aparèixer durant el segle IX, depenent dels comtes de Tolosa; el primer vescomte documentat és Ató, fill bastard de Sunyer I de Pallars, el 1015. Al segle XII els vescomtes de Pallars van adoptar Vilamur com a locatiu, van expandir els dominis cap a Sarroca i la Vall Ferrera i van col·locar diversos membres de la família com a bisbes d’Urgell, Girona i Lleida; el primer que va signar formalment com a vescomte va ser Pere de Vilamur, el 1149. El 1280, després d’una revolta nobiliària, el vescomte Ramon I va lliurar al rei Pere II la potestat de diversos castells, que després li van ser retornats. El 1381, mort Pere IX, el vescomtat va passar a Ramon d’Anglesola i el 1386 va quedar llegat a Hug de Cardona; entre els segles XVII i XVIII va acabar en mans dels ducs de Medinaceli.
Altres dates del terme:
- 819: Llagunes apareix a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell. El 1014 el comte Guillem II del Pallars la va atorgar a la seva germana Ermengarda com a dot matrimonial.
- Segle XI: Estac es documenta sota el comte Ramon VI del Pallars Jussà i forma baronia amb Mencui, Escós i Arcalís.
- 3 de febrer del 1534: judici per bruixeria contra Caterina Picona, a Estac.
- 1639: litigis per la propietat del castell de Tornafort, que encara existia aleshores.
- 1707–1710: Manuel de Copons i d’Esquerrer, nascut al castell de Bielsa de Malmercat, és president de la Generalitat.
- 1932: s’implanten cooperatives lleteres.
La despoblació es veu a les xifres: Soriguera tenia 928 habitants el 1860 i 311 el 1970; Estac va arribar als 710 el 1860. El mínim del municipi unificat van ser 260 habitants el 1981.
Festes i llegendes de Soriguera
Cada poble fa la seva, i en uns quants ja no se’n fa cap. Les que consten:
- Vilamur: festa major el 15 d’agost, en honor de la Mare de Déu de Medina.
- Llagunes: festa major el segon diumenge d’agost, amb la Nit de Rock el divendres, a la plaça.
- Tornafort: Santa Coloma el 31 de desembre, amb missa, i festa major el tercer cap de setmana d’agost, amb excursió a la Font dels Estanys.
- Arcalís: festa patronal de Sant Lliser, el 27 d’agost.
- Estac: el patró és Sant Marçal, però la festa major se celebra per la Mare de Déu d’agost.
- Soriguera: la patrona és Santa Eulàlia, però hi queda poca gent tot l’any i ja no s’hi fa festa major.
L’ajuntament organitza a més recreacions històriques de la Guerra Civil.
Dracs i bandolers
Malmercat conserva una tradició de bruixes, bruixots, dracs i castells. La llegenda del Drac de Saverneda explica que el castell de Malmercat estava connectat per un passadís amb la cova de Saverneda, i que en aquell pas hi vivia un drac. A Arcalís la figura recordada és la del bandoler Josep Ponsico i Prat, «en Lliser d’Arcalís», de finals del segle XIX i principis del XX.
Com arribar a Soriguera
El municipi és travessat per la N-260, la carretera que uneix el Pallars Sobirà amb l’Alt Urgell pel Port del Cantó. Baro és literalment partit per aquesta carretera i Embonui és el primer poble que es troba enfilant el Cantó des de Sort.
- Vilamur, seu de l’ajuntament: vora la carretera de Sort a Adrall, a 10,5 km del Port del Cantó.
- Santuari d’Arboló: a 1,5 km de Gerri de la Sal, creuant un pont.
- Per entrar a la comarca hi ha tres accessos: el congost de Collegats, el Port del Cantó i el Port de la Bonaigua. Estació de tren a la Pobla de Segur i autobusos d’ALSA.
A peu
La manera habitual de recórrer el municipi són els camins tradicionals entre pobles. Dues rutes documentades creuen el terme, totes dues amb sortida i arribada a Sort:
- Tornafort i la vall de Siarb des de Sort: circular de 18,5 km, 700 m de desnivell acumulat i 4 h 30 min efectives, entre els 670 i els 1.300 m. Passa per Puiforniu i Tornafort.
- Malmercat i el castell d’Arcalís des de Sort: 24,4 km, 1.220 m de desnivell i 7 h 30 min efectives, per Saverneda, Malmercat i Arcalís.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha recuperat, a més, el camí històric entre el santuari d’Arboló i Arcalís.
Ajuntament de Soriguera: plaça Mare de Déu de Medina, 25566 Vilamur — 973 620 609. Té seu electrònica i app mòbil (Vilaconnect).
Els pobles de Soriguera, un per un
Soriguera té 16 nuclis de població. Aquests són, del més poblat al més petit.
Vilamur
El poble més gran del terme i seu de l’ajuntament. Va ser cap del vescomtat de Vilamur, amb el castell documentat des del 1070, i conserva la vila closa medieval: el reticulat de carrerons, el portal de l’església i restes d’una torre cantonera. La parroquial és la Mare de Déu de Medina, romànica del segle XIII, de pedra roja. Al voltant hi ha búnquers de la Guerra Civil i la Font del Moro.
Malmercat
Lligat al castell de Bielsa, de la família Malmercat, documentat el 1122; allà hi va néixer Manuel de Copons i d’Esquerrer, president de la Generalitat entre el 1707 i el 1710. L’església és sota l’advocació de Sant Andreu i enciclopedia.cat la classifica com a romànica. Conserva una tradició de bruixes i dracs: la llegenda diu que un passadís unia el castell amb la cova de Saverneda.
Baro
Nucli partit literalment per la N-260, al fons de la vall. Al seu terme es documenta el castell de la Mola de Baro, avui en ruïnes.
Escós
Dóna nom a la vall del sector dret del municipi. La seva església és sota l’advocació de Sant Esteve. A l’edat mitjana va formar baronia amb Estac, Mencui i Arcalís. El lema amb què el presenta l’ajuntament resumeix la seva posició: «de la terra volcànica cap a l’estret de Collegats».
Llagunes
Documentada a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell el 819; el 1014 el comte Guillem II del Pallars la va atorgar a la seva germana Ermengarda com a dot. Els primers pobladors eren al despoblat de Santa Creu, ocupat des de l’edat del bronze i abandonat cap al 1300. Església de Sant Martí. Festa major el segon diumenge d’agost, amb Nit de Rock el divendres.
Estac
Va ser municipi independent fins al 1972. Documentat al segle XI sota el comte Ramon VI del Pallars Jussà, va formar baronia amb Mencui, Escós i Arcalís i va acabar annexionat al ducat d’Híxar per matrimoni. Aquí s’hi va celebrar, el 3 de febrer del 1534, el judici per bruixeria contra Caterina Picona. Les seves roques són d’origen volcànic i són el motiu de la georuta de la Caldera d’Estac, en preparació. Patró: Sant Marçal.
Tornafort
Poble ben conservat i molt solell, amb vistes cap al Montsent de Pallars i el Tuc de la Cometa. El topònim ve del llatí torno forte, «pinyal aïllat fortificat», i el seu escut porta un mur d’or en referència al castell, que encara existia el 1639. Patrona Santa Coloma, el 31 de desembre; festa major el tercer cap de setmana d’agost, amb excursió a la Font dels Estanys.
Arcalís
Al sector dret del terme. Església de Sant Lliser, amb festa patronal el 27 d’agost; el seu castell s’esmenta el 1048 i va formar baronia amb Estac, Mencui i Escós. Destaca pels murals d’art urbà d’un artista contemporani. Al seu antic terme hi queden l’ermita romànica de la Mare de Déu d’Arboló i la Roca del Lladre. Aquí s’hi recorda el bandoler Josep Ponsico i Prat, «en Lliser d’Arcalís».
Soriguera
El poblet amagat que dóna nom al municipi, sense ser-ne la capital administrativa. Patrona Santa Eulàlia. Des dels anys vint i fins al 1972 hi va haver una central hidroelèctrica instal·lada en un antic molí fariner, la Mola del Sastre, que donava electricitat a diversos pobles; avui és en ruïnes. A prop hi ha la Llosa del Comdat, una cista megalítica funerària neolítica. Hi queda poca gent tot l’any i ja no s’hi fa festa major.
Embonui
El primer poble que es troba enfilant el Port del Cantó des de Sort, sempre vigilant damunt la carretera. La seva església és sota l’advocació de Santa Eugènia i al seu terme es documenta un castell d’Embonui.
Mencui
Església sota l’advocació de Sant Clem. Va formar baronia medieval amb Estac, Escós i Arcalís. L’ajuntament el presenta amb un lema que en descriu bé la posició: «amunt, amunt, quasi tocant el cel».
Puiforniu
Al vessant esquerre del riu del Cantó, entre Tornafort i Vilamur, a la Vall de Siarb. Patrona Santa Cecília, que ho és també dels músics. Segons Coromines el nom està compost de puig i forniu: el turó del forn, o el forn dalt del turó. Històricament va ser zona de trànsit entre les poblacions de la Vall de Siarb.
Rubió
L’ajuntament el presenta com el poble habitat més alt de Catalunya. És al port del Cantó, a 8 km de Vilamur, i té l’església de Sant Salvador, patró del poble. Segons la fitxa municipal el nom prové del llatí Rubbionis, per les pedres rogenques del voltant.
Freixa
Un poble perdut dins el bosc, a la part alta del terme, pràcticament sense veïns. La seva església és sota l’advocació de Sant Sadurní.
Savarneda
Sense població censada. La web municipal la llista com a explotació agropecuària activa, no com a nucli de població: és una antiga masia coneguda per les seves pastures, a prop del Forat del Drac. Dóna nom a la cova de Saverneda i a la llegenda del drac que, segons la tradició de Malmercat, vivia al passadís que la unia amb el castell.
Llavaners
Sense població censada. Enciclopedia.cat el inclou entre els nuclis del sector esquerre del terme; la web de l’ajuntament el llista com a explotació en desús.
Preguntes freqüents sobre Soriguera
On és l’ajuntament de Soriguera?
A Vilamur, no al poble de Soriguera: plaça Mare de Déu de Medina, 25566 Vilamur (973 620 609). Vilamur és el nucli més gran del terme i va ser cap del vescomtat de Vilamur.
Quin és el poble habitat més alt de Catalunya?
L’Ajuntament de Soriguera presenta Rubió, al port del Cantó, com el poble habitat més alt de Catalunya. És la formulació que fa servir la fitxa municipal; no hi ha cap declaració oficial que ho certifiqui a les fonts consultades.
Què veure a Soriguera?
La vila closa de Vilamur amb els búnquers de la Guerra Civil, el santuari de la Mare de Déu d’Arboló, el despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes i les roques volcàniques d’Estac. Tot és escampat: cal cotxe.
Com s’arriba al santuari de la Mare de Déu d’Arboló?
Des de Gerri de la Sal, a 1,5 km, creuant un pont sobre la Noguera Pallaresa. L’ermita pertany al municipi de Soriguera encara que s’hi accedeixi des de Gerri, i el Parc Natural de l’Alt Pirineu ha recuperat el camí històric que la uneix amb Arcalís.
Quants pobles té Soriguera?
Setze nuclis repartits a banda i banda de la Noguera Pallaresa, amb 449 habitants en total. Els més poblats són Vilamur, Malmercat, Baro i Escós; dos, Savarneda i Llavaners, ja no tenen població censada.
Hi ha serveis turístics a Soriguera?
Molt pocs. Al municipi no hi ha oficina de turisme, ni museu, ni centre mèdic, ni benzinera: la referència per a tot això és Sort. Enciclopedia.cat esmenta pensions, cases rurals i càmping, sense donar-ne noms.
Fonts i notes sobre les dades
- https://soriguera.ddl.net/
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/en-xifres
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/patrimoni
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/patrimoni/lermita-romanica-de-la-mare-de-deu-darbolo
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/patrimoni/despoblat-medieval-de-santa-creu-de-llagunes
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/patrimoni/els-bunquers-de-vilamur
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/soriguera
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/vilamur
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/rubio
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/llagunes
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/tornafort
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/puigforniu
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/malmercat
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/arcalis
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/estac
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/escos
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/baro
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/mencui
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/embonui
- https://soriguera.ddl.net/el-municipi/els-nostres-pobles/freixa
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/soriguera
- https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/vila-closa-de-vilamur-soriguera
- https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-darbolo-soriguera
- https://turisme.pallarssobira.cat/en/descobreix/els-municipis/soriguera/
- https://turisme.pallarssobira.cat/en/info-util/getting-there/
- https://www.rutespirineus.cat/rutes/sort-saverneda-puiforniu-tornafort
- https://www.rutespirineus.cat/rutes/castell-arcalis-sort
Població municipal i superfície: Idescat, «El municipi en xifres» (padró del 2025). Població per nucli: Nomenclàtor estadístic d’entitats i nuclis de població de Catalunya (2021), el darrer disponible amb aquest detall. Les altituds dels nuclis són aproximades: surten d’un model digital del terreny consultat a les coordenades del poble, no d’una cota oficial.