Farrera és un dels municipis més petits del Pallars Sobirà: 120 habitants repartits en sis nuclis, sobre 61,87 km² de la coma de Burg, al solell que mira cap a la vall de la Noguera Pallaresa. Cap d’aquests sis pobles no arriba a cinquanta veïns i dos són gairebé abandonats.
És un municipi d’alçada: els nuclis van dels 1.012 metres de Glorieta als 1.353 de Farrera, que és el poble més alt dels de la coma de Burg i des d’on es veuen les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la Val d’Aran. El bosc ocupa la major part del terme, i l’economia tradicional van ser el sègol, les patates i els llegums per a autoconsum, a més dels prats de dall.
El que fa singular Farrera no és cap monument sinó un projecte: el Centre d’Art i Natura, una residència de treball per a artistes i investigadors de tot el món instal·lada al poble des dels anys noranta. Al voltant, mitja dotzena d’esglésies de poble i les ruïnes d’un castell documentat el 1130.
Farrera en xifres
- Població
- 120 hab. (2025)
- Superfície
- 61,87 km²
- Altitud
- 1.294 m
- Nuclis de població
- 6
- Seu de l’ajuntament
- Burg
- Comarca
- Pallars Sobirà (Lleida)
- Coordenades
- 42.50545, 1.274486
Què veure a Farrera
Aquí no hi ha cap gran monument ni cap centre d’interpretació. Hi ha sis esglésies de poble, un parell de santuaris i unes ruïnes, i es veuen en un dia llarg si un està disposat a conduir per carreteres estretes.
Les esglésies
- Sant Bartomeu, a Burg: edifici d’una nau amb un esvelt campanar de torre.
- Sant Roc, a Farrera, abans advocada a Santa Eulàlia: de pedra, una nau i campanar.
- Sant Esteve, a Montesclado, de pedra i d’una nau.
- Santa Eulàlia, a Alendo: romànica, amb absis semicircular. És la peça medieval més clara del municipi.
- Sant Martí, a Mallolís, d’origen romànic.
- Sant Quirze, a Glorieta: una nau i un petit campanar d’espadanya.
Santuaris i castells
Fora dels nuclis queden el santuari de la Mare de Déu de la Serra, edifici romànic d’una nau i absis semicircular, i el de Santa Magdalena de Ribalera, a 1.530 metres. Del castell de Burg només en queden unes ruïnes que formen una petita mota sobre el poble; el de Glorieta surt documentat a final del segle XIII, però les fonts municipals no en donen cap resta material.
El Centre d’Art i Natura de Farrera
El Centre d’Art i Natura (CAN) és una residència de treball per a artistes i investigadors de tot el món. És de titularitat municipal i el gestiona l’associació sense ànim de lucre Amics del Centre d’Art i Natura. Va començar a funcionar el 1994, amb la rehabilitació d’edificis ja existents, i va obrir de manera estable el 1996: va ser una de les primeres residències internacionals per a artistes de Catalunya.
No és cap museu ni cap espai de visita: és un lloc on s’hi va a treballar. Les estades es pacten amb la direcció segons el projecte, les necessitats d’espai i les dates. Hi tenen cabuda l’escriptura, la música, la pintura, l’escultura, el gravat, la dansa, el teatre, la recerca científica, els estudis acadèmics i la gestió cultural. Des del 2016 convoca les beques «Art i Natura a la Creació» per a artistes visuals, i té servei de publicacions.
Ocupa tres espais al poble: l’Estudi —l’antiga escola, rehabilitada el 1994—, Casa Ramon i La Bastida de Manresà, que va ser l’ampliació del 2005. Té habitacions individuals i dobles, cuina, espais comuns, la sala L’Aixalda i tallers amb bona llum natural.
Adreça: la Bastida, 25595 Farrera. Contacte: 973 622 106 i farreracan.cat.
Història de Farrera i la coma de Burg
Els tres nuclis més antics —Alendo, Farrera i Burg— ja surten l’any 819, entre les parròquies de la vall Tirbiense recollides a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
- 1130: els castells de Burg i Farrera són en poder d’Arnau III de Pallars Sobirà. Després la família Vilamur hi exerceix drets.
- 1272: Roger Bernat III, vescomte de Castellbò, compra als comtes de Pallars la coma de Burg, juntament amb Tírvia.
- Segle XV: el territori queda integrat al quarter de Tírvia.
- 1548: els territoris del vescomtat reverteixen a la corona.
- 1718: el cens esmenta Burg, Farrera i Mallolís com a reialencs.
- 1831: Montesclado i Glorieta pertanyen a N. Copons.
El municipi tal com és avui és recent: es va crear el 17 de febrer del 1847 per fusió dels municipis de Burg, Farrera, Alendo, Mallolís i Montesclado. Dos anys abans, el 1845, el Diccionario de Pascual Madoz hi comptava 101 habitants a Farrera, 100 a Burg, 40 a Montesclado amb Glorieta, 30 a Mallolís i 25 a Alendo: entre tots plegats gairebé triplicaven els que viuen ara al municipi sencer.
Festes majors de Farrera
El calendari festiu es reparteix entre els tres nuclis amb més gent:
- Burg: tercer diumenge d’agost.
- Farrera: per la Mare de Déu d’Agost, el 15 d’agost.
- Montesclado: quart diumenge de setembre.
A Farrera no s’hi fan falles. Al Pallars Sobirà, les dues localitats que formen part de Les falles del Pirineu inscrites per la UNESCO el 2015 són Alins i Isil, totes dues el 23 de juny.
Com arribar a Farrera
Per arribar a Farrera cal entrar abans al Pallars Sobirà. L’oficina comarcal de turisme documenta tres accessos per carretera:
- N-260 des del Pallars Jussà, pel congost de Collegats.
- N-260 des de l’Alt Urgell, pel port del Cantó.
- C-28 des de la Val d’Aran, pel port de la Bonaigua.
Des del fons de vall s’hi puja per carretera de muntanya fins a la coma de Burg. Els sis nuclis són escampats pel solell i pels barrancs de Burg, Farrera i Mallolís, de manera que moure’s entre ells vol dir més quilòmetres dels que sembla al mapa.
És un municipi de 120 habitants amb molt pocs serveis: no hi comptis trobar benzinera, farmàcia ni botiga oberta. Val més arribar-hi amb el dipòsit ple i reservar l’allotjament amb antelació.
Transport públic
Els autobusos d’ALSA connecten la comarca amb Barcelona i Lleida; l’estació de tren més propera és la Pobla de Segur, a 27 km de Sort. Dins de les valls hi ha transport a demanda, amb reserva 24 hores abans. Informació al 973 621 002.
On dormir i menjar a Farrera
L’ajuntament publica el llistat d’allotjament i serveis del municipi. És curt:
- L’Aixalda (Burg): bar, restaurant, refugi i residència d’artistes. 621 214 409 / 678 839 325.
- Casa Bonicoy (Burg): casa rural. 617 784 643 / 973 622 128.
- Lo Paller de Roc (Montesclado): hostal. 973 622 306 / 973 622 119.
- Casa Maria Antònia (Montesclado): casa rural. 973 651 865.
- Centre d’Art i Natura (Farrera): residència per a creadors i investigadors, no pas allotjament turístic. 973 622 106.
L’Aixalda, a Burg, és l’únic establiment del llistat municipal que hi consta alhora com a bar i restaurant.
Els pobles de Farrera, un per un
Farrera té 6 nuclis de població. Aquests són, del més poblat al més petit.
Montesclado
El nucli més poblat del municipi, al caire d’una carena i amb una panoràmica ampla. Conserva l’església de Sant Esteve, de pedra i d’una sola nau. Bona part de les cases són de segona residència, i aquí hi ha la major part de l’oferta d’allotjament de Farrera. Fa festa major el quart diumenge de setembre.
Burg
És al peu de la serra que culmina al Pic de Màniga, de 2.515 metres. La parroquial és Sant Bartomeu, d’una nau i esvelt campanar de torre, i sobre el poble queden les ruïnes del castell de Burg, documentat el 1130 en mans d’Arnau III de Pallars Sobirà. La festa major és el tercer diumenge d’agost.
Farrera
Dona nom al municipi i és el poble més alt dels de la coma de Burg: des d’aquí es veuen les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la Val d’Aran. S’organitza en el sector del Castell, al nord, la plaça central i els horts a la part baixa, amb solars i feixes recuperats dins del mateix poble. L’església és Sant Roc, abans advocada a Santa Eulàlia. Aquí hi ha el Centre d’Art i Natura.
Alendo
Entre els barrancs de Mallolís i de Farrera, és un dels tres nuclis citats a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell de l’any 819. Conserva l’església romànica de Santa Eulàlia, amb absis semicircular. A principi del segle XX, segons Rocafort, tenia dues cases; avui hi viu una família de manera semipermanent.
Mallolís
Vora la riera de Mallolís, està partit en dos nuclis. La seva església, Sant Martí, és d’origen romànic. Figurava com a reialenc al cens del 1718 i el 1845 tenia trenta habitants. Les cases són restaurades gairebé totes com a segona residència.
Glorieta
El nucli més baix del municipi, a la confluència del barranc de Burg amb el de Mallolís. Té l’església de Sant Quirze, d’una nau i petit campanar d’espadanya. El seu castell surt documentat a final del segle XIII. Pràcticament no hi queden residents permanents: són unes quantes cases de segona residència.
Preguntes freqüents sobre Farrera
Què és el Centre d’Art i Natura de Farrera?
És una residència de treball per a artistes i investigadors de tot el món, situada al poble de Farrera. És de titularitat municipal, la gestiona l’associació Amics del Centre d’Art i Natura i va obrir de manera estable el 1996. No és cap museu: s’hi va a treballar, amb l’estada pactada prèviament.
Quins pobles té el municipi de Farrera?
Sis: Montesclado, Burg, Farrera, Alendo, Mallolís i Glorieta. El municipi es va crear el 17 de febrer del 1847 per fusió de Burg, Farrera, Alendo, Mallolís i Montesclado.
Quan és la festa major de Farrera?
El poble de Farrera fa la festa major per la Mare de Déu d’Agost, el 15 d’agost. Burg la fa el tercer diumenge d’agost i Montesclado el quart diumenge de setembre.
Es fan les Falles del Pirineu a Farrera?
No. Al Pallars Sobirà, les dues localitats incloses a Les falles del Pirineu —inscrites a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO l’1 de desembre del 2015— són Alins i Isil, totes dues el 23 de juny.
On dormir a Farrera?
El llistat que publica l’ajuntament inclou L’Aixalda i Casa Bonicoy a Burg, i Lo Paller de Roc i Casa Maria Antònia a Montesclado. Val més reservar: el municipi sencer té 120 habitants.
Fonts i notes sobre les dades
- https://ajuntamentfarrera.cat/municipi/historia/
- https://ajuntamentfarrera.cat/per-visitar/pobles/
- https://ajuntamentfarrera.cat/municipi/allotjament-i-serveis/
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/farrera-0
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/centre-dart-i-natura-de-farrera
- https://farreracan.cat/
- https://turisme.pallarssobira.cat/en/descobreix/els-municipis/farrera/
- https://turisme.pallarssobira.cat/en/info-util/getting-there/
- https://www.vilaweb.cat/noticies/les-falles-del-pirineu-un-sol-patrimoni-immaterial-15-festes-diferents/
Població municipal i superfície: Idescat, «El municipi en xifres» (padró del 2025). Població per nucli: Nomenclàtor estadístic d’entitats i nuclis de població de Catalunya (2021), el darrer disponible amb aquest detall. Les altituds dels nuclis són aproximades: surten d’un model digital del terreny consultat a les coordenades del poble, no d’una cota oficial.