Amb 8,50 km², Tírvia és un dels termes més petits del Pallars Sobirà, però ocupa un replà estratègic a 991 metres just damunt la confluència de tres valls: la vall de Cardós, la vall Ferrera i la coma de Burg.
L’oficina comarcal de turisme el descriu com un lloc estratègic i un mirador excepcional, i això és literalment el que va ser: una vila totalment fortificada, quarter amb 210 focs al segle XV i vila reial des del 1537.
La marca que el defineix, però, és del segle XX. El gener del 1939, amb l’últim front a Sant Corneli, l’ofensiva franquista va destruir gairebé del tot la població. El poble que es visita avui és, en bona part, una reconstrucció. I encara lliura una batalla demogràfica ben visible: hi viuen 139 persones, i el municipi ha hagut de buscar activament famílies amb canalla per mantenir oberta l’escola.
Tírvia en xifres
- Població
- 139 hab. (2025)
- Superfície
- 8,50 km²
- Altitud
- 991 m
- Nuclis de població
- 3
- Seu de l’ajuntament
- Tírvia
- Comarca
- Pallars Sobirà (Lleida)
- Coordenades
- 42.51624, 1.244061
Què veure a Tírvia
Aquí no hi ha cap monument que justifiqui el viatge tot sol. El que s’ha de veure, segons la mateixa oficina comarcal, és el nucli: les arcades dels carrers, una plaça major autèntica, l’arquitectura tradicional i la posició de mirador damunt les tres valls. Es recorre en un tomb curt.
Les esglésies
- Sant Feliu: romànica, amb campanar de torre quadrada. Va ser destruïda i reconstruïda en estil neoromànic.
- Mare de Déu de la Pietat: la font comarcal en destaca l’espectacular campanar, que sobresurt per damunt de les teulades; l’Enciclopèdia Catalana, en canvi, descriu l’edifici en ruïnes. A les seves restes s’hi van documentar el 1991 unes esteles funeràries preromàniques, catalogades com a recurs patrimonial propi.
- Capella de Sant Joan Baptista: reconstruïda, amb portal adovellat.
- Ermita de la Mare de Déu del Roser, al nord del poble, refeta.
Fora del nucli
L’església de Terveu està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local: són les restes d’un temple romànic de Sant Joan Baptista, de nau única i absis semicircular parcialment conservat. Les caseries de Terveu i la Bana figuren a l’inventari turístic com a nuclis històrics, i l’antic molí de Tírvia hi consta també, avui arrendat a un fuster.
Cap de les fonts consultades no registra un BCIN ni un BIC a Tírvia. Tampoc no hi ha rutes senyalitzades amb nom, GR o PR documentades per al terme: l’inventari turístic no li registra recursos naturals específics.
Els cims i accidents del terme són el pic des Malls (1.615 m), el Faro (1.653 m), el pic de la Cabana i la serra de Sant Andreu. Els cursos d’aigua que l’emmarquen són la Noguera de Cardós, la Noguera de Vallferrera i el barranc de Burg.
La història de Tírvia: de vila reial a la destrucció del 1939
Tírvia ja apareix l’any 819, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. A finals del segle X era alou del comte de Pallars i al segle XII va passar sota domini de la baronia de Bellera. El 1225 Guillem de Bellera li va atorgar carta de franqueses, i el 1272 la va adquirir Roger Bernat III de Foix.
Quan el vescomtat es va dividir en quarters, al segle XV, Tírvia era un quarter amb 210 focs. Ferran II va conquerir el regne de Navarra el 1512 i va cedir aquests territoris a Germana de Foix el 1513; la Corona els va recuperar el 1537 i Tírvia va passar a vila reial. Al final de la Guerra dels Segadors la va ocupar el mariscal Baltazard.
I després hi ha el gener del 1939. L’últim front es va sostenir a Sant Corneli i l’ofensiva franquista va destruir gairebé del tot la població. És la raó que Sant Feliu sigui neoromànica en comptes de romànica, i que el caseriu tingui l’aire de reconstrucció que té.
La Processó dels Armats de Tírvia
La tradició distintiva del municipi és la Processó dels Armats, de Setmana Santa. És una de les tres processons d’armats que continuen vives al Pallars, juntament amb les de Talarn i Esterri d’Àneu.
Se celebra el Dijous Sant: després de la missa vespertina, els armats entren a l’església parroquial en dues fileres i avancen cap al monument colpejant les llances contra terra.
La resta del calendari festiu:
- Festa major d’estiu: 1 d’agost.
- Festa de Sant Antoni Abat: 17 de gener.
- Fira de Tardor: l’Enciclopèdia Catalana la situa el 23 d’octubre; l’agenda oficial d’Ara Lleida anuncia l’edició del 2026 per al 24 d’octubre. Probablement és de data mòbil de cap de setmana, així que val més confirmar-la.
- Concurs de Pintura, a l’estiu, que l’ajuntament qualifica de renom. Les fonts consultades no en publiquen data ni bases.
Cap festa de Tírvia no consta a les llistes de patrimoni immaterial de la UNESCO a les fonts consultades.
Com arribar a Tírvia i quins serveis hi ha
S’hi arriba des de la C-13 (Lleida – Esterri d’Àneu). A Llavorsí es pren la L-504, que puja cap a Tírvia i Farrera; d’aquesta mateixa carretera surten el ramal cap a la Vall Ferrera i Tor i la carretera que segueix la ribera dreta de la Noguera de Cardós fins a Tavascan.
Distàncies documentades des de Terveu, que serveixen de referència: 4 km a l’ajuntament, 5 km al centre educatiu i 18 km a Sort, la capital comarcal. Terveu queda a 6,2 km de Llavorsí per la L-504 més un trencall.
El municipi té escola —l’Escola de Tírvia, integrada a la ZER Alt Pallars Sobirà— i heliport. L’escola és el cas clar del que hi ha en joc: la seva continuïtat depèn de captar famílies amb canalla en edat escolar, i el 2022 el municipi va fer crides públiques que van aconseguir incorporar dues famílies noves.
Les fonts consultades no publiquen museu, centre mèdic ni benzinera a Tírvia, i tampoc no identifiquen hotels ni restaurants concrets. L’oficina de turisme de referència és la comarcal, a Sort (C/ Camí de la Cabanera, 1; tel. 973 621 002).
Els números del municipi, segons l’ajuntament: 139 habitants (70 homes i 69 dones), 60 llars i una densitat de 16,4 hab./km². Per edats, 20 persones de 0 a 14 anys, 80 de 15 a 64, 33 de 65 a 84 i 6 de més de 85. L’economia va ser agrària —blat, sègol, ordi, patates, llegums, bestiar boví i cabrum— i avui hi predomina l’oví, amb creixement dels serveis i la construcció; les últimes dècades del segle XX van baixar pastures i conreus i va créixer la superfície forestal.
Els pobles de Tírvia, un per un
Tírvia té 3 nuclis de població. Aquests són, del més poblat al més petit.
Tírvia
Vila i capital municipal, en un replà estratègic damunt la confluència de la vall de Cardós, la vall Ferrera i la coma de Burg. Va estar totalment fortificada: va ser quarter amb 210 focs al segle XV i vila reial des del 1537. Gairebé destruïda en l’ofensiva franquista del gener del 1939. Conserva carrers amb arcades, la plaça major, l’església de la Mare de Déu de la Pietat, Sant Feliu —neoromànica—, la capella de Sant Joan Baptista amb portal adovellat, l’ermita del Roser i les esteles funeràries preromàniques.
la Bana
Caseria del municipi, catalogada com a nucli històric a l’inventari turístic comarcal. Les fonts consultades no en documenten la història ni el patrimoni.
Terveu
Nucli del sector central del municipi i nucli viu: cinc cases en bon estat i cap de malmesa. Mai no va tenir ajuntament propi —històricament es va considerar barri de Tírvia— i va pertànyer als comtes de Pallars i al monestir de Gerri fins al segle XII. La seva església està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local: restes d’un temple romànic de Sant Joan Baptista, de nau única i absis semicircular parcialment conservat. Té aigua i llum però no transport públic; el planejament urbanístic hi preveu 22 habitatges nous.
Preguntes freqüents sobre Tírvia
Què veure a Tírvia?
El nucli mateix: les arcades dels carrers, la plaça major i la posició de mirador damunt la vall de Cardós, la vall Ferrera i la coma de Burg. Més l’església de Sant Feliu, la Mare de Déu de la Pietat amb les esteles funeràries preromàniques i el romànic de Terveu.
Què va passar a Tírvia el 1939?
El gener del 1939, amb l’últim front a Sant Corneli, l’ofensiva franquista va destruir gairebé del tot la població. El poble actual és en bona part una reconstrucció, i l’església de Sant Feliu es va refer en estil neoromànic.
Quan és la Processó dels Armats de Tírvia?
Per Setmana Santa. La processó es fa el Dijous Sant: després de la missa vespertina, els armats entren a l’església parroquial en dues fileres i avancen cap al monument colpejant les llances contra terra. És una de les tres que continuen vives al Pallars, amb Talarn i Esterri d’Àneu.
Com s’arriba a Tírvia?
Des de la C-13 (Lleida – Esterri d’Àneu), prenent a Llavorsí la L-504, que puja cap a Tírvia i Farrera. Tírvia és a uns 18 km de Sort, la capital comarcal.
Quants pobles té Tírvia?
Tres: Tírvia, la caseria de la Bana i Terveu. El municipi sencer té 139 habitants sobre 8,50 km², un dels termes més petits de la comarca.
Fonts i notes sobre les dades
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/tirvia
- https://tirvia.ddl.net/el-municipi/en-xifres
- https://turisme.pallarssobira.cat/descobreix/els-municipis/tirvia/
- https://www.aralleida.cat/wp-content/uploads/2020/04/inventari-pallars-sobirà.pdf
- https://guiaactivitats.aralleida.cat/es/events/fira-de-tardor-de-tirvia-tirvia-pallars-sobira-2/
- https://agora.xtec.cat/escoladetirvia/
- https://www.viurealspirineus.cat/articulo/societat/tornen-processons-l-alt-pirineu-tradicio-cultura-popular-i-religiosa/20260403095426064934.html
- https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1391
Població municipal i superfície: Idescat, «El municipi en xifres» (padró del 2025). Població per nucli: Nomenclàtor estadístic d’entitats i nuclis de població de Catalunya (2021), el darrer disponible amb aquest detall. Les altituds dels nuclis són aproximades: surten d’un model digital del terreny consultat a les coordenades del poble, no d’una cota oficial.