Les tradicions del Pallars neixen de la vida de muntanya: les Falles del solstici d’estiu (Patrimoni Immaterial de la UNESCO des del 2015), l’ofici dels raiers que baixaven la fusta per la Noguera Pallaresa, i la transhumància que cada estiu continua portant milers d’ovelles i vaques a les pastures d’alçada, Llessui inclòs. Aquí t’expliquem què es conserva, on se celebra i què hi ha de cert en cadascuna.
Les tradicions del Pallars, en poques línies
El Pallars Sobirà ha estat durant segles una comarca aïllada, ramadera i forestal. D’aquí surten gairebé tots els seus costums: el foc de Sant Joan per protegir collites i cases, el riu com a camí per a la fusta, els ramats que pugen i baixen de la muntanya segons l’estació, i una manera pròpia de parlar i de construir. Algunes tradicions continuen vives tal com eren; d’altres s’han recuperat les últimes dècades; i alguna, com la dels raiers, avui se celebra sobretot fora de la comarca. T’ho expliquem sense guarniments.
Falles del Pirineu: el foc del solstici al Pallars
Les falles són baixades de torxes enceses des de la muntanya fins al poble, al voltant del solstici d’estiu. Els veïns preparen les falles durant dies o setmanes, pugen a un punt alt, les encenen en fer-se fosc i baixen en filera fins a la plaça, on s’ajunten en una gran foguera. Tradicionalment el foc tenia un sentit protector: purificar la terra, assegurar bones collites i allunyar els mals esperits.
L’1 de desembre de 2015 la UNESCO va inscriure les «Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus» a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. És una candidatura compartida entre Andorra, França i Espanya que incloïa 63 pobles; deu anys després, la llista s’acosta al centenar de municipis perquè molts pobles han recuperat o creat la seva baixada.
Quins pobles del Pallars Sobirà celebren Falles
| Poble | Municipi | Quan (aprox.) | Detall |
|---|---|---|---|
| Isil | Alt Àneu | Revetlla de Sant Joan (23 de juny) | Se celebra sense interrupció. Declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat el 2010. |
| Alins | Alins (Vall Ferrera) | Revetlla de Sant Joan | Coincideix amb la festa major del poble. Inclosa en la declaració de la UNESCO. |
| València d’Àneu | Alt Àneu | Al voltant de Sant Pere (29 de juny) | Amb falles pròpies del poble. Recuperada a principis dels anys vuitanta. |
| Alós d’Isil | Alt Àneu | Primer cap de setmana de juliol | Recuperada pels veïns. |
| Sort | Sort | Mitjan juny | Recuperada el 2018. Dues baixades que es troben al Parc del Riuet. |
| Llavorsí | Llavorsí | Finals de juny | S’hi ha afegit recentment, amb la primera baixada els darrers anys. |
Altres pobles de la comarca s’hi han anat afegint; la llista canvia gairebé cada any. Les dates exactes de cada baixada es publiquen a la primavera al web de turisme del Pallars Sobirà (turisme.pallarssobira.cat) i als dels ajuntaments.
Llessui no té baixada de falles pròpia: la més propera és la de Sort. I les falles no són un espectacle muntat per al visitant: són festes de poble, amb el seu ritual. Hi pots anar a veure-les, però respecta el recorregut, no et posis enmig de la baixada i segueix les indicacions de l’organització.
A la resta del Pirineu també hi ha falles molt conegudes (al Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran o Andorra), però aquesta pàgina se centra en el Pallars Sobirà. Si t’interessen les festes del mateix Llessui, mira Festes de Llessui.
Els raiers de la Noguera Pallaresa
Durant segles, la manera de treure la fusta dels boscos del Pirineu va ser el riu. Els picadors tallaven pins i avets, els arrossegaven amb mules fins a la vora i allà els raiers muntaven els rais: troncs lligats entre ells que es dirigien amb rems i baixaven empesos pel corrent. Per la Noguera Pallaresa la fusta arribava a la Pobla de Segur, Tremp, Balaguer, Lleida i, seguint el Segre i l’Ebre, fins a Tortosa i Amposta. En arribar, el rai es desmuntava i la fusta es venia.
L’ofici està documentat des del segle XIII i va ser el principal mitjà per transportar fusta fins als anys trenta del segle XX. El van acabar les grans preses hidroelèctriques, que van tallar el pas als rais, i el transport per carretera.
On se celebra avui
La tradició es va recuperar el 1979 gràcies a veïns de la Pobla de Segur i el Pont de Claverol, que van fundar l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa. La seva Diada dels Raiers se celebra el primer cap de setmana de juliol amb una baixada amb rai per la Noguera Pallaresa. A Coll de Nargó se’n fa una altra, pel Segre, a l’agost. El desembre del 2022 la UNESCO va declarar Patrimoni Cultural Immaterial l’ofici dels raiers, en una candidatura conjunta d’associacions de sis països europeus.
La Pobla de Segur i el Pont de Claverol són al Pallars Jussà, i Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. Al Pallars Sobirà avui no hi ha cap festa de raiers. El que sí que baixa avui per la Noguera Pallaresa, entre Llavorsí i Sort, són les barques de ràfting: t’ho expliquem a Ràfting a la Noguera Pallaresa.
Transhumància al Pirineu: els pastors de Llessui
La transhumància és el moviment estacional del bestiar entre les valls o la plana, on passa l’hivern, i les pastures d’alta muntanya, on passa l’estiu. Al Pallars continua viva. La pujada comença cap a finals de juny, quan la neu s’ha fos i hi ha herba fresca, i els ramats tornen a la fi de l’estiu.
La muntanya de Llessui, a la capçalera de la Vall d’Àssua, és una de les grans pastures d’estiu del Pirineu català: unes 4.000 hectàrees on pugen cada any milers d’ovelles i cabres i més de mil vaques de ramaders de diverses zones de Catalunya. Alguns ramats encara hi arriben a peu, després de diversos dies de camí per antigues vies pecuàries (camins ramaders o cabaneres); la majoria ja es trasllada en camió. A tot Catalunya, més de mil explotacions continuen practicant la transhumància.
Durant l’estiu els pastors i vaquers viuen bona part de la temporada a la muntanya, i l’últim dia tots els ramaders pugen alhora a recollir el seu bestiar. Un altre moment clau és la xolla, l’esquila de les ovelles.
Les marques de les cases
Com que a l’estiu s’ajuntaven a la muntanya les ovelles de tot el poble, cada casa de Llessui tenia la seva marca per distingir els seus animals. Avui els ramats encara es marquen amb pintura, i algunes d’aquestes marques tenen segles d’història. Les marques de les cases de Llessui (Casa Andreu, Casa Badiot, Casa Jaume, Casa Ventura i una trentena més) es poden veure al museu.
Per entendre l’ofici a fons, la millor visita és l’Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua, a les antigues escoles de Llessui. I la Fira de Tardor de Sort, al novembre, va néixer precisament com a fira de bestiar quan els ramats baixaven de la muntanya; en les seves edicions ha acollit el concurs morfològic d’ovella xisqueta, la raça autòctona.
El parlar pallarès
Al Pallars es parla pallarès, una varietat del català nord-occidental. No és una altra llengua: és català amb trets propis que se senten de seguida si parles amb la gent gran dels pobles. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, alguns són:
- La e àtona que sona i: vistit (vestit), videll (vedell), quixal (queixal).
- Restes de les terminacions antigues del present en -am i -au: marxam, marxau.
- Imperfets en -eva i -iva: feva (feia), fuiva (fugia).
- L’article plural les també amb masculins: les dits.
- La negació reforçada amb cap: «no ho faré cap».
- Arcaismes com allon(d)re («a un altre lloc»), lleu o prest.
Molt vocabulari del parlar està lligat a la pastura: xai, clop, camí de cabanera, camí ramader. L’Ecomuseu de Llessui dedica una part de la visita a aquest vocabulari de l’ofici.
Arquitectura de pedra i pissarra
Els pobles del Pallars Sobirà són de pedra, amb teulades de pissarra i balcons de fusta. Al voltant dels pobles hi veuràs també bordes (construccions per al bestiar i l’herba), cabanes de pastor i tancats de pedra que dibuixen el paisatge de la Vall d’Àssua. L’etnògraf Ramon Violant i Simorra va estudiar aquestes construccions al llibre La casa i la llar pallaresa (1946), amb exemples de més de quaranta localitats del Pallars.
A Llessui, el patrimoni construït més antic són les esglésies romàniques; el tens a Patrimoni de Llessui. L’Ecomuseu organitza a més la sortida guiada Camins de Pastor, que recorre les construccions ramaderes de la vall.
Carnaval i calderades
El Carnaval és l’altra gran festa tradicional de l’hivern. En diversos pobles (Esterri d’Àneu, Gerri de la Sal, Llavorsí, Rialp i Sort) es manté la calderada popular: una vianda (l’escudella pallaresa) cuinada en un gran calder per a tot el poble, acompanyada de farcit de Carnaval. T’expliquem aquests plats a Gastronomia del Pallars Sobirà.
Dades pràctiques
- Falles al Pallars Sobirà
- Isil, Alins, València d’Àneu, Alós d’Isil, Sort, Llavorsí i altres
- Temporada de falles
- De mitjan juny a principis de juliol
- UNESCO Falles
- 1 de desembre de 2015
- UNESCO raiers
- Desembre de 2022
- Festa dels raiers més propera
- La Pobla de Segur (Pallars Jussà), primer cap de setmana de juliol
- Transhumància a Llessui
- Pujada cap a finals de juny, baixada a la fi de l’estiu
- On aprendre’n més
- Ecomuseu dels Pastors (Llessui)
Preguntes freqüents
Quins pobles del Pallars Sobirà celebren les Falles?
Entre d’altres, Isil, Alins, València d’Àneu, Alós d’Isil, Sort i Llavorsí. Les dates van de mitjan juny a principis de juliol i es publiquen cada any a turisme.pallarssobira.cat.
Des de quan les Falles són Patrimoni de la UNESCO?
Des de l’1 de desembre de 2015, com a Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, una candidatura compartida entre Andorra, França i Espanya.
Hi ha falles a Llessui?
No. Llessui no té baixada de falles pròpia; la més propera és la de Sort, a mitjan juny.
On es pot veure la festa dels raiers?
La Diada dels Raiers de la Noguera Pallaresa se celebra el primer cap de setmana de juliol a la Pobla de Segur i el Pont de Claverol, al Pallars Jussà. Al Pallars Sobirà no hi ha festa de raiers.
Encara es fa transhumància al Pirineu?
Sí. Cada estiu milers d’ovelles, cabres i vaques pugen a les pastures de la muntanya de Llessui des de finals de juny, algunes encara a peu, i tornen a la fi de l’estiu.
Què és el pallarès?
És la varietat del català nord-occidental que es parla al Pallars, amb trets propis com els imperfets en -eva (feva per feia) o la e àtona pronunciada i (vistit per vestit).