Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici des de Llessui

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic parc nacional de Catalunya: es va declarar el 1955 i protegeix 14.119 hectàrees d’alta muntanya amb més de 200 estanys. Des de Llessui, l’entrada més pràctica és Espot, pel Pallars Sobirà: uns 50 km aprox. i una mica menys d’una hora en cotxe fins a l’aparcament del Prat de Pierró, on s’acaba la carretera per als cotxes particulars. I abans de sortir, al mateix Llessui tens un centre d’informació del parc.

Què és el Parc Nacional d’Aigüestortes i què protegeix

El parc es va crear el 21 d’octubre de 1955. Va ser el cinquè parc nacional d’Espanya i el segon del Pirineu, després d’Ordesa. Va començar amb 9.851 hectàrees; les ampliacions posteriors l’han portat a les 14.119 ha actuals, a les quals se sumen 26.733 ha de zona perifèrica de protecció. En total, més de 40.000 hectàrees.

És un paisatge de granit i pissarra modelat per les glaceres, entre els 1.350 i els 3.033 m d’altitud (el sostre és el Comaloforno). El nom ajunta les seves dues imatges més conegudes: el planell d’Aigüestortes, on l’aigua serpenteja entre prats a la capçalera de la vall de Sant Nicolau (costat de Boí), i l’Estany de Sant Maurici, als peus dels Encantats (costat d’Espot).

Sobre els estanys veuràs xifres diferents segons la font. El mateix parc en comptabilitza 272 masses d’aigua, de les quals unes 150 són estanys pròpiament dits (la resta són llacunes que es poden assecar a final d’estiu); en divulgació se sol parlar de «més de 200 estanys». És la concentració d’estanys més gran del Pirineu.

Llessui és una porta del parc?

Sí i no, i val la pena explicar-ho bé. Sí en el sentit administratiu i informatiu: el municipi de Sort, al qual pertany Llessui, és un dels deu municipis de l’àrea d’influència del parc, la Vall d’Àssua figura entre les valls d’accés que cita el mateix parc, i a Llessui hi ha el Centre Complementari d’Informació de Llessui, que també és la seu de l’Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua. Hi trobaràs una exposició permanent sobre les activitats tradicionals de la vall i s’hi organitzen activitats i visites per la zona.

No si el que busques són els estanys de les postals: per arribar a Sant Maurici o a Aigüestortes cal agafar el cotxe fins a Espot o fins a Boí, que són les entrades habituals al nucli del parc. Llessui funciona bé com a base: dorms en un poble tranquil de la Vall d’Àssua i en menys d’una hora estàs caminant vora l’Estany de Sant Maurici.

Com arribar a Aigüestortes des de Llessui

Per Espot (Pallars Sobirà): l’opció lògica

Baixa de Llessui a Sort (uns 14 km) i continua cap al nord per la carretera de la Noguera Pallaresa. Poc abans de la Guingueta d’Àneu, agafa a l’esquerra la LV-5004, que puja a Espot. Des del poble, la carretera continua uns 4 km fins a l’aparcament del Prat de Pierró, a l’entrada del parc. En total són uns 50 km aprox. des de Llessui, una mica menys d’una hora de cotxe. Més detalls de la carretera a com arribar a Llessui.

Per Boí (Alta Ribagorça)

És l’entrada occidental, la del planell d’Aigüestortes i la vall de Sant Nicolau, i també la del costat de Caldes de Boí i la presa de Cavallers. Des de Llessui queda força més lluny, perquè cal envoltar les muntanyes pel sud. Té sentit si fas nit a la Vall de Boí o si travesses el parc a peu.

Altres entrades

• Vall Fosca (Pallars Jussà): a l’estiu funciona un telefèric entre l’embassament de Sallente i l’Estany Gento, punt de sortida d’algunes excursions.
• Val d’Aran: a l’estiu hi ha transport discrecional per les ribes d’Aiguamòg i Valarties, que dona accés a peu als refugis de Colomèrs i la Restanca.

Cotxe particular i taxis 4×4: com està regulat l’accés

Dins del parc no es pot circular amb vehicle particular. Al costat d’Espot, el cotxe es queda al Prat de Pierró: a partir d’aquí la circulació està regulada i només es pot continuar a peu o en bicicleta (la bici, fins al mateix estany de Sant Maurici). Al costat de Boí, l’últim punt per als cotxes particulars és l’aparcament de la Palanca de la Molina. Hi ha autoritzacions especials per als vehicles de persones amb mobilitat reduïda.

L’alternativa a caminar des de l’aparcament són els taxis 4×4 d’Espot i de Boí. Funcionen durant tot l’any mentre la meteorologia ho permeti, com un servei de llançadora fins a l’Estany de Sant Maurici o el planell d’Aigüestortes: puges, t’hi quedes el temps que vulguis i baixes en un altre viatge. A l’estiu funciona a més el Bus del Parc, que enllaça l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran i el Pallars Sobirà i permet fer travessies entre valls tornant al punt de partida.

Les millors excursions al Parc Nacional d’Aigüestortes

Aquestes tres són clàssiques, estan ben marcades i les dades són les que publica el mateix parc. Els temps són d’anada i no inclouen el tram des de l’aparcament fins a l’Estany de Sant Maurici si no hi puges en taxi.

Si enllaces les dues últimes tens la travessa Espot–Boí pel Portarró, un clàssic. A l’estiu pots tornar al punt de partida amb el Bus del Parc (comprova’n els horaris). I si et quedes amb ganes de més, la volta completa al parc de refugi en refugi és Carros de Foc.

Els Encantats

Són la imatge del parc: dues grans moles de roca que s’aixequen fins als 2.747 m just davant de l’Estany de Sant Maurici. La primera ascensió documentada a l’Encantat Petit és del 1902, obra del pirineista Henri Brulle. Per al visitant normal són un espectacle per mirar des de la riba de l’estany: pujar-hi és escalada, no senderisme.

Normes del parc que has de conèixer

Són poques i clares, i els agents del parc les fan complir:

• A l’interior només s’hi entra a peu, en bici fins als punts d’informació d’Aigüestortes i Sant Maurici, o amb el transport públic autoritzat.
• No es permet l’acampada lliure. Per dormir-hi hi ha els refugis guardats; fora, hotels i càmpings dels pobles.
• Prohibit fer foc.
• Prohibit banyar-se i fer activitats aquàtiques en rius i estanys.
• Prohibit caçar, pescar o endur-se plantes, flors, bolets, roques o animals.
• Les deixalles (burilles incloses) te les emportes fora del parc.
• No surtis dels camins senyalitzats.
• Es recomana no portar animals de companyia; si en portes, sempre lligats i controlats.

Refugis del parc

Hi ha 13 refugis de muntanya: 6 dins del parc i 7 a la zona perifèrica. Nou d’ells són els que enllaça la travessa Carros de Foc: Amitges, Ernest Mallafré, Josep Maria Blanc, Colomina, Estany Llong, Ventosa i Calvell, la Restanca, Colomèrs i Saboredo. Des d’Espot, els més fàcils d’assolir són l’Ernest Mallafré, a prop de l’Estany de Sant Maurici, i Amitges. Tots els refugis del parc tenen ràdio connectada amb els Bombers de la Generalitat, una cosa que convé saber si les coses es torcen. En temporada alta, reserva sempre.

Quina és la millor època per visitar Aigüestortes

El parc està obert tot l’any, però les rutes senyalitzades que et proposem es recomanen entre juny i octubre (Amitges, des de mitjan maig). Tingues en compte que:

• A principi d’estiu pot quedar neu als vessants orientats al nord fins i tot fins a mitjan juliol. Als colls alts, els grampons poden ser necessaris al juny.
• En ple estiu hi ha molta gent: el parc ronda els 600.000 visitants l’any. Matina i evita els caps de setmana d’agost si pots.
• A l’hivern la neu ho cobreix tot i apareixen el risc d’allaus i de caiguda de pedres. És terreny de raquetes i esquí de muntanya amb experiència i material, consultant abans la predicció i el butlletí d’allaus. Si t’interessa la neu a prop de casa, mira la nostra pàgina d’hivern a Llessui.

Com combinar el parc amb Llessui

Un pla que funciona: un dia al parc per Espot i un altre a la Vall d’Àssua, començant pel centre d’informació i l’Ecomuseu dels Pastors de Llessui i continuant amb alguna de les rutes per la vall, molt més tranquil·les. Si vols veure més muntanya protegida, el Parc Natural de l’Alt Pirineu també és a mà. Per dormir i menjar, mira on dormir i menjar a Llessui, i per a la resta de la comarca, què fer al Pallars Sobirà.

Preguntes freqüents