Els pobles més bonics del Pallars Sobirà

Si busques pobles bonics de Lleida amb alguna cosa més que façana, el Pallars Sobirà és la comarca on cal mirar: cases de pedra amb teulades de llicorella, esglésies romàniques que s’aguanten dempeus des dels segles XI i XII, viles closes medievals i llogarets per sobre dels 1.200 metres. Aquí tens 15 pobles reals, què té d’especial cadascun (amb dades comprovables) i l’enllaç a la fitxa del seu municipi.

Què fa bonics els pobles del Pallars Sobirà

No és qüestió de flors als balcons. El que tenen en comú gairebé tots aquests pobles de Lleida és una arquitectura de muntanya molt coherent: murs de pedra, cobertes de llosa de llicorella, bordes i pallers, i una església que sovint és romànica. La comarca ha perdut molta població durant l’últim segle i això, que és un problema per a qui hi viu, també explica que molts nuclis hagin canviat poc.

Dues advertències honestes abans de la llista. Primera: són pobles petits, alguns amb poques desenes de veïns; no esperis botigues ni bars oberts a tot arreu. Segona: moltes esglésies són tancades fora de missa o de visites concertades, i sovint el que veuràs és l’exterior. Si hi vols entrar, pregunta a l’oficina de turisme de la comarca o a l’ajuntament.

Els 15 pobles amb encant del Pirineu català que et proposem

Els hem ordenat per valls, de sud a nord i d’oest a est, perquè els puguis encadenar en una mateixa sortida. Les altituds són les que publica la Gran Enciclopèdia Catalana; on no hem trobat una dada fiable, no la donem.

1. Llessui (Sort)

Comencem per casa. Llessui va ser el poble més gran de la Vall d’Àssua i municipi propi fins al 1970, quan es va integrar a Sort juntament amb Saurí, la Torre, Torena i Menauri. S’assenta en vessant, als peus del massís del Montsent, mirant a la vall del riu Pamano. Hi ha la seu de l’Ecomuseu dels Pastors i un centre d’informació del Parc Nacional. La seva història i el seu patrimoni els expliquem a història de Llessui i patrimoni.

2. Saurí (Sort)

A pocs quilòmetres de Llessui, per un ramal de la carretera que puja des de Sort. L’interessant de Saurí és l’antiguitat de la documentació: ja hi ha esment d’una església al poble l’any 852. L’actual església de Sant Víctor (abans dedicada a Sant Vicenç), a la part alta del poble, conserva restes preromàniques a les façanes oest i nord, amb un parament de blocs llargs semblant al d’altres esglésies del segle XI de la Vall d’Àssua. Més pobles de la vall a la Vall d’Àssua. Fitxa municipal: Sort.

3. Espot (Espot)

A 1.318 m, a banda i banda del riu Escrita, és la porta del Parc Nacional pel Pallars. El poble es divideix en dos barris: Espot Solau (o de Dalt), a la riba esquerra i amb l’església, i Espot Obago, a la dreta. La parròquia de Santa Llogaia té un campanar quadrat amb el cos superior octogonal i és tocant al Pont de la Capella, el pont de pedra més fotografiat del poble. Per sobre d’Espot Obago hi ha la Torre dels Moros, una antiga torre defensiva circular, i aigües avall, les ruïnes de l’església romànica de Santa Maria d’Espot. Fitxa: Espot; per pujar als estanys, Aigüestortes des de Llessui.

4. València d’Àneu (Alt Àneu)

Cap del municipi d’Alt Àneu, a 1.085 m, sobre una terrassa a la dreta del riu de la Bonaigua. El gran reclam és el castell de València, dels comtes de Pallars, que vigilava el camí cap a la Val d’Aran: el va defensar durant tres anys Caterina d’Albert, esposa de l’últim comte, Hug Roger III, fins que el comte de Cardona el va prendre el 1491. S’ha restaurat entre el 1991 i el 2016. L’església de Santa Maria és romànica, amb absis semicircular i campanar quadrat. Fitxa: Alt Àneu.

5. Son (Alt Àneu)

Un balcó sobre la Vall d’Àneu. L’església de Sant Just i Sant Pastor, a l’extrem est del poble, és romànica llombarda d’una sola nau, i el seu campanar quadrat, restaurat, amb quatre nivells de finestres i arcuacions llombardes, es considera un dels més fidels als models del segle XI de la zona. A dins s’hi conserven piques de pedra amb relleus (una pica baptismal del segle XII) i un retaule gòtic. Fitxa: Alt Àneu.

6. Isil (Alt Àneu)

Isil té dos motius per a la visita. El primer és Sant Joan d’Isil, uns 500 m riu avall del poble: una església romànica de tres naus i tres absis, amb una façana sud molt decorada (portada amb arquivoltes, capitells amb cares i ocells, i dos relleus que podrien ser làpides del segle XII). El segon són les Falles d’Isil, la nit del 23 de juny, quan els veïns baixen de la muntanya amb troncs encesos. Des del desembre del 2015 formen part de les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Més sobre festes a tradicions del Pallars.

7. Alós d’Isil (Alt Àneu)

A 1.280 m, és el poble més septentrional de la Vall d’Àneu i de tot el Pallars. Ja apareix a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). La seva església parroquial romànica té una portada esculpida amb un baix relleu a cada costat. També és l’últim poble abans de la pista de Montgarri i la Val d’Aran; ho expliquem a Isil, Alós i Montgarri.

8. Escaló (La Guingueta d’Àneu)

El millor exemple de vila closa de la vall: un sol carrer d’uns 110 m amb cases a banda i banda, un portal fortificat al nord amb una bestorre i un altre portal al sud. El castell està documentat des del 1231 i va ser dels últims a rendir-se al comte Hug Roger III el 1491. Al davant, a l’altra riba, hi ha les ruïnes del monestir de Sant Pere del Burgal, citat ja l’any 859 i famós per les seves pintures murals. Més detall a Escaló i Sant Pere del Burgal. Fitxa: La Guingueta d’Àneu.

9. Ribera de Cardós (Vall de Cardós)

El poble principal de la Vall de Cardós. Fixa’t en l’església de Santa Maria: tot i que l’interior es va reformar al segle XVIII, conserva la façana oest romànica, un absis i un campanar de torre del segle XII, al nord de la nau, coronat amb merlets que s’han recuperat en treure-li una teulada posterior. La parròquia ja surt citada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Fitxa: Vall de Cardós.

10. Tavascan (Lladorre)

A 1.116 m, a la capçalera de la Vall de Cardós, on el riu de Tavascan s’ajunta amb la Noguera de Cardós. La seva imatge és el pont medieval d’un sol arc i doble vessant, d’època romànica tardana, que va ser l’únic pas sobre el riu de Tavascan fins al 1960. Damunt del poble s’excaven des del 2007 les restes d’un castell dels segles XIII-XIV. És base per al Parc Natural de l’Alt Pirineu; més a Tavascan. Fitxa: Lladorre.

11. Àreu (Alins)

A 1.220 m, a la Vall Ferrera, i municipi propi fins al 1927. L’església romànica de Sant Feliu té campanar de planta quadrada i, una mica més amunt, al nucli de Força d’Àreu, queden restes de l’antic castell. És l’últim poble abans de l’alta Vall Ferrera, per on es puja a la Pica d’Estats, i final d’etapa del GR 11. Fitxa: Alins.

12. Tírvia (Tírvia)

A 991 m, sobre un altiplà on es troben tres valls: la Vall de Cardós, la Vall Ferrera i la coma de Burg; la Noguera de Vallferrera s’uneix a la de Cardós just al nord-oest del poble. Va ser una vila emmurallada (encara en queden restes) i el 1225 el seu senyor, Guillem de Bellera, li va concedir una carta de franqueses. L’església de Sant Feliu va perdre l’absis romànic el 1943 i es va refer en estil neoromànic, cosa que convé saber per no endur-se una sorpresa. Fitxa: Tírvia.

13. Farrera (Farrera)

A 1.362 m, un dels pobles més alts d’aquesta llista i amb vistes obertes. Just al nord hi ha el santuari romànic de la Mare de Déu de la Serra, i el frontal d’altar romànic de fusta pintada de l’antiga església és avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Al poble funciona des de fa dècades el Centre d’Art i Natura, residència d’artistes i investigadors que va rebre el Premi Nacional de Cultura el 2020. Fitxa: Farrera.

14. Burg (Farrera)

A 1.280 m, a la riba dreta del riu de Burg, és un nucli molt petit. Té l’església de Sant Bartomeu, les ruïnes del castell de Burg al turó que domina el poble i, a l’est, l’ermita de Sant Francesc. Combina’l amb Farrera i Tírvia el mateix matí. Fitxa: Farrera.

15. Gerri de la Sal (Baix Pallars)

Ja a la carretera cap al sud, i amb un caràcter diferent: aquí la riquesa venia de la sal. Al poble s’hi poden veure les antigues eres d’evaporació i una font salada, i el Museu de la Sal forma part de la xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Un pont romànic del segle XI, refet diverses vegades, travessa la Noguera Pallaresa fins a l’antic monestir de Santa Maria de Gerri, on cada agost se celebra un festival de música. Al capdamunt, la Torre de la Presó, del segle XIII. T’ho expliquem a Gerri de la Sal. Fitxa: Baix Pallars.

Com recórrer els pobles de Lleida del Pallars en dos o tres dies

Amb Llessui com a base, els pobles s’agrupen bé en tres sortides en cotxe:

• Dia 1, Vall d’Àssua i sud: Llessui i Saurí al matí; a la tarda, baixada a Gerri de la Sal (pel camí pots treure el cap al congost de Collegats, al sud de Gerri).
• Dia 2, Vall d’Àneu: Escaló, València d’Àneu, Son, Isil i Alós d’Isil. Si et sobra temps, Espot, que queda en la mateixa direcció.
• Dia 3, valls de Cardós i Ferrera: Tírvia, Ribera de Cardós i Tavascan; o bé Tírvia, Farrera, Burg i Àreu.

Les carreteres secundàries són estretes i amb revolts: calcula sempre més temps del que marca el navegador. Per a la resta de la comarca, mira què veure al Pallars Sobirà i, si hi vas pocs dies, la nostra escapada a Llessui.

On dormir per veure els pobles més bonics del Pallars Sobirà

El pràctic és dormir en un punt central i moure’s en estrella. Llessui és a uns 14 km de Sort, i des de Sort la carretera de la Noguera Pallaresa et porta en poca estona a la Vall d’Àneu, a la de Cardós o a la Vall Ferrera. Tens opcions a dormir i menjar a Llessui i la informació d’accés a com arribar.

Preguntes freqüents