Fauna del Pirineu català: quins animals veure al Pallars Sobirà i on

La fauna del Pirineu català és una de les més completes de la península: al Pallars Sobirà hi viuen el trencalòs, l’isard, el gall fer, la perdiu blanca, la marmota, el cérvol i, en molt pocs exemplars, l’ós bru. Veure’ls depèn sobretot d’anar al lloc adequat, a l’hora adequada i amb prismàtics. En aquesta pàgina tens els animals del Pirineu que et pots trobar, on és més probable veure’ls i com fer-ho sense molestar-los.

Quins animals hi ha al Pirineu català

El Pallars Sobirà reuneix gairebé tots els ambients del Pirineu: valls de mitja muntanya amb prats i boscos caducifolis, avetoses i pinedes de pi negre, prats alpins, tarteres i carenes per sobre dels 2.500 m, i una xarxa de rius i estanys d’alta muntanya. Aquesta varietat explica la quantitat d’espècies. Només el Parc Natural de l’Alt Pirineu, que ocupa bona part de la comarca, comptabilitza 284 espècies de vertebrats, segons la Generalitat (2018). Al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici hi ha unes 200 espècies de vertebrats, i aproximadament dues terceres parts són ocells.

Un aclariment abans de començar: la fauna de muntanya no és la d’un documental. Moltes espècies són escasses, nocturnes o molt esquives, i algunes (l’ós, l’almesquera, el gall fer) les veu molt poca gent en tota la vida. D’altres, com l’isard, la marmota, el voltor o el trencalòs, són força fàcils d’observar si saps on mirar.

Grans espècies del Pirineu: una per una

Trencalòs

És l’ocell més emblemàtic del Pirineu: un voltor enorme, d’ales llargues i estretes i cua en forma de rombe, que s’alimenta sobretot d’ossos. A principis dels anys vuitanta en quedaven al Pirineu unes 20-30 parelles; el 2022 n’hi havia unes 200 entre Espanya, França i Andorra, segons la Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos. És, per tant, una de les grans històries de recuperació de la fauna europea. Al Pallars Sobirà se’l veu planant sobre les valls altes i els cingles. Tot sobre aquesta espècie a la pàgina del trencalòs al Pirineu.

Isard

L’isard (Rupicapra pyrenaica) és l’ungulat més característic de l’alta muntanya. Viu entre el límit superior del bosc i els prats alpins, en vessants drets i rocosos, i a l’hivern baixa a zones on s’acumula menys neu. El zel és a l’octubre i al novembre. Al Parc Nacional d’Aigüestortes és l’espècie més representativa, fins al punt que l’itinerari oficial cap a l’Estany de Sant Maurici es diu «Ruta de l’isard». Més informació a l’isard al Pirineu.

Gall fer

El gall fer és la gallinàcia més grossa d’Europa i una de les espècies més delicades del Pirineu. Viu en boscos madurs de pi negre i avet, i el Pallars Sobirà és un dels seus principals refugis a la península. La seva situació és dolenta: l’Estratègia estatal del MITECO (2025) estima 235 mascles a Catalunya el 2023, un 38 % menys que el 2015; el programa de seguiment del Parc Natural de l’Alt Pirineu, en marxa des del 2007, detecta un empitjorament del seu estat de conservació, i des del setembre del 2022 la subespècie pirinenca figura com a «en perill d’extinció» al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya. És extremadament sensible a les molèsties, sobretot a l’hivern i en l’època de zel. T’ho expliquem a el gall fer al Pirineu.

Ós bru

L’ós bru autòcton del Pirineu va arribar a la vora de l’extinció: l’última femella autòctona reproductora, Canelle, va morir el 2004 abatuda per un caçador. La població actual prové d’óssos portats d’Eslovènia i alliberats al Pirineu: l’informe del Grup de Seguiment Transfronterer de l’Ós als Pirineus amb dades del 2025 en va identificar almenys 108 exemplars i n’estima uns 130. Una part important es mou entre l’Arieja francesa, la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. L’Alt Àneu és territori d’ós. Veure’l és excepcional, i si passa el correcte és allunyar-se sense fer soroll. A Isil, la Casa de l’Ós Bru dels Pirineus n’explica la biologia i la relació amb la gent de la vall. Més dades a l’ós bru al Pirineu.

Marmota

És l’animal que més alegra una excursió: un rosegador de 3,4 a 5,7 kg que viu en famílies als prats alpins i avisa amb un xiulet agut quan veu un perill. No és autòctona en sentit estricte: va desaparèixer del Pirineu fa més de 15.000 anys i hi va tornar amb les deixades fetes al Pirineu francès a partir del 1948. Avui supera els 10.000 exemplars a tota la serralada, segons l’inventari del MITECO. La veus de juny a setembre; la resta de l’any hiberna. Tot a la marmota al Pirineu.

Cérvol

El cérvol es va extingir a Catalunya a finals del segle XIX i es va reintroduir a la Reserva de Boumort el 1981. Avui és present a bona part del Pallars, i a Aigüestortes hi apareix de manera irregular, a partir d’aquestes repoblacions. El més fàcil no és veure’l sinó sentir-lo: durant la brama, de mitjan setembre a mitjan octubre, els mascles bramen a l’alba i al capvespre. Durant la temporada hi ha punts d’observació a Ares, Alós d’Isil i Cerbi, dins la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars, i a Boumort. Ho expliquem a la tardor al Pallars Sobirà.

Cabirol

El cabirol és l’ungulat que amb més probabilitat veuràs des del cotxe o en una passejada pels voltants dels pobles: freqüenta les vores del bosc i els prats, sobretot a l’alba i al vespre. Val la pena mirar amb calma els prats que envolten els pobles de la Vall d’Àssua a primera i última hora. I compte a la carretera de nit.

Perdiu blanca

La perdiu blanca és un ocell dels cims: viu per sobre del bosc, entre tarteres i prats alpins, i canvia el plomatge gris i bru de l’estiu per un de gairebé totalment blanc a l’hivern. El Parc Nacional d’Aigüestortes és un dels pocs llocs de Catalunya on el seu hàbitat està realment assegurat. És molt difícil de veure precisament pel seu camuflatge; sovint la descobreixes quan arrenca a volar a pocs metres. Com el gall fer, és molt sensible a les molèsties, també a les d’esquiadors i raquetistes fora de pista a l’hivern.

Almesquera

L’almesquera o desmà dels Pirineus és un dels mamífers més rars d’Europa: un insectívor aquàtic d’11 a 16 cm de cos, amb una trompa allargada, que viu en torrents d’aigua neta i freda. És nocturna i molt discreta, així que no comptis a veure-la. Les seves amenaces són la contaminació de l’aigua, les centrals hidroelèctriques i els embassaments que fragmenten els rius, i la captació d’aigua. La seva presència és un indicador de rius en bon estat, i figura entre les espècies amenaçades del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi)

És la joia amagada del Pallars: una sargantana descrita el 1994 que només viu a l’extrem nord del Pallars Sobirà, el nord d’Andorra i una petita franja de l’Arieja francesa, en tres massissos contigus: Mont-roig, la Pica d’Estats i el sistema Coma Pedrosa–Coma Tristaina–Serrera. Viu entre uns 2.100 i 2.940 m, en tarteres assolellades de circs glacials. Està classificada «en perill» a Espanya i les seves amenaces són les estacions d’esquí, les infraestructures de muntanya, el trànsit per pistes i la captura il·legal. Si puges a la Pica d’Estats, ets al seu territori: observa-la, però no la toquis. Compte amb el nom: no és la mateixa espècie que la sargantana pirinenca (Iberolacerta bonnali).

Àliga daurada

És el gran depredador del cel pirinenc. Caça en prats i vessants oberts, i al Pirineu la marmota forma part de les seves preses. Es reconeix per la gran mida, les ales llargues amb els extrems «digitats» i el vol poderós. Se la pot veure a qualsevol vall alta del Pallars, tot i que molt menys que els voltors.

Voltor comú i altres rapinyaires

El voltor comú és el rapinyaire que veuràs amb més seguretat: grups planant a les tèrmiques de mig matí sobre les valls. Juntament amb el trencalòs i l’àliga daurada, s’ha beneficiat de punts d’alimentació com el de la vall de Sant Nicolau, a Aigüestortes. Als boscos hi viuen a més el mussol pirinenc, la primera observació del qual a Espanya es va fer precisament al parc, el 1984, i el picot negre.

I una sorpresa recent: la cabra salvatge

La cabra salvatge havia desaparegut del Pirineu feia més d’un segle. El 2016 es van documentar per primera vegada naixements en territori català, a Lladorre i la Vall de Cardós, procedents de la reintroducció feta uns anys abans al Pirineu de l’Arieja, en un projecte del parc natural francès dels Pyrénées Ariégeoises amb la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars i el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

On veure fauna al Pallars Sobirà

No hi ha un «zoo a l’aire lliure», però sí llocs on les probabilitats són molt més altes:

• Parc Nacional d’Aigüestortes, costat d’Espot: la pujada a l’Estany de Sant Maurici i els estanys del voltant són bon terreny per a isards, marmotes i rapinyaires. L’entrada és a uns 50 km aprox. de Llessui. Més a Aigüestortes des de Llessui.
• Parc Natural de l’Alt Pirineu: valls altes de Cardós, la Vall Ferrera i les Valls d’Àneu, amb boscos de gall fer, isards i trencalòs. Ho expliquem a el Parc Natural de l’Alt Pirineu.
• Alt Àneu (Isil, Alós, Montgarri): territori d’ós i un dels punts de la brama.
• La Vall d’Àssua: des de Llessui, els prats i boscos de la vall són bons per a cabirols i rapinyaires; si puges als pastius alts, isards. Mira les rutes per la Vall d’Àssua.
• Ruta de la marmota (costat de Boí): l’itinerari oficial del parc nacional des de la presa de Cavallers a l’Estany Negre passa pel Planell de Riumalo, on és habitual veure marmotes. És a l’Alta Ribagorça; millor combinar-ho amb la Vall de Boí.

Si vens amb nens o vols veure fauna de prop amb explicacions, al Pallars Sobirà hi ha un centre de fauna gestionat per MónNatura Pirineus, amb visites guiades per un tècnic sobre la biologia i la conservació de les espècies. I la Casa de l’Ós Bru d’Isil és una altra visita que funciona molt bé en família (idees a el Pallars en família).

Consells per observar fauna al Pirineu

• Prismàtics o telescopi. Amb uns prismàtics 8x o 10x veuràs isards i rapinyaires que a ull nu són punts al vessant.
• Matina. Les primeres i les últimes hores del dia són les de més activitat.
• Mira abans de caminar. Quan arribis a un coll o a un prat, atura’t i escaneja les tarteres i els vessants abans de continuar.
• Roba discreta i silenci. Parla baix, evita colors cridaners i no vagis en grup gran si el que vols és veure animals.
• Distància. Si un animal deixa de menjar, aixeca el cap o s’allunya, ets massa a prop. Recula.
• No donis mai menjar a marmotes, guineus o ocells: els canvia el comportament i els perjudica.
• Gos lligat a les zones de fauna i bestiar.
• Sense drons ni reclams. No facis servir gravacions per atreure ocells i no t’acostis a nius ni a caus.
• Hivern i primavera, màxima prudència. Galls fers i perdius blanques gasten reserves crítiques cada vegada que fugen. No surtis de pistes i camins als seus boscos i carenes.

Normes als parcs del Pirineu

Al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici les normes són estrictes i s’apliquen: no es permet l’acampada lliure, i està prohibit fer foc, banyar-se o fer activitats aquàtiques a rius i estanys, i caçar, pescar o endur-se plantes, flors, bolets, roques o animals. L’accés amb cotxe particular està regulat (al costat d’Espot, fins al Prat de Pierró). Al Parc Natural de l’Alt Pirineu la normativa és menys restrictiva per al visitant, però hi ha zones de reserva i èpoques de protecció d’espècies sensibles. En cas de dubte, pregunta als centres d’informació dels parcs; un és al mateix Llessui, a la seu de l’Ecomuseu dels Pastors.

Quan anar-hi: la fauna del Pirineu mes a mes

Època	Què veure
Abril-maig	Les marmotes surten de la hibernació; isards a cotes mitjanes; zel del gall fer (no molestar)
Juny-agost	Marmotes i cries (des del juliol), isards a l’alta muntanya, rapinyaires a les tèrmiques
Setembre-octubre	Brama del cérvol (de mitjan setembre a mitjan octubre), últimes marmotes abans d’hibernar
Octubre-novembre	Zel de l’isard
Hivern	Isards a zones baixes i solanes, rastres a la neu; màxima prudència amb perdiu blanca i gall fer

Per organitzar el viatge, mira el clima al Pallars Sobirà, els estanys del Pirineu i on dormir i menjar a Llessui.

Preguntes freqüents