En castellà, els bolets són setas, i molts noms no s’assemblen gens als catalans: el rovelló és el níscalo, el camagroc és l’angula de monte o trompeta amarilla i el cep és el boleto (Boletus edulis). Aquí tens una taula d’equivalències entre els noms catalans i castellans dels bolets del Pirineu, amb el nom científic, la temporada i si són comestibles o tòxics, i també les espècies mortals que cal conèixer abans de collir-ne cap.
Els noms populars canvien d’una comarca a l’altra, i fins i tot d’un poble a l’altre: per això en aquesta pàgina sempre hi ha el nom científic al costat, que és l’únic que no admet dubtes. Les equivalències surten de la Generalitat de Catalunya, de la Història Natural dels Països Catalans (Enciclopèdia Catalana) i de les fitxes de cada espècie a la Viquipèdia i la Wikipedia. Això no és una guia d’identificació: per a això cal una persona experta o una associació micològica.
Bolets en català i castellà: taula de noms
Primer, els comestibles més buscats a Catalunya. La valoració culinària és la de la Història Natural dels Països Catalans.
| Nom en català | Nom en castellà | Nom científic | Temporada | Comestible / tòxic |
|---|---|---|---|---|
| Rovelló, esclatasang | Níscalo de sangre vinosa | Lactarius sanguifluus | D’agost a desembre | Comestible excel·lent |
| Pinetell (també dit rovelló) | Níscalo, mízcalo, robellón | Lactarius deliciosus | De final d’estiu a les primeres glaçades | Comestible molt bo |
| Cep | Boleto, hongo blanco, seta calabaza | Boletus edulis i afins (B. aestivalis, B. pinophilus) | Estiu i tardor | Comestible excel·lent |
| Camagroc | Angula de monte, trompeta amarilla | Craterellus lutescens (abans Cantharellus lutescens) | Tardor (d’agost a octubre, segons la Generalitat) | Comestible molt bo |
| Trompeta de la mort | Trompeta de los muertos | Craterellus cornucopioides | D’agost a desembre | Comestible molt bo |
| Rossinyol | Rebozuelo | Cantharellus cibarius | De juny a octubre | Comestible excel·lent (sempre cuinat) |
| Llenega negra | Higróforo negro | Hygrophorus latitabundus (= H. limacinus) | De setembre a desembre | Comestible excel·lent |
| Fredolic, negret, brunet | Negrilla, ratón | Tricholoma terreum | De setembre a novembre, tardà | Comestible molt bo |
| Carlet | Higróforo escarlata | Hygrophorus russula | D’octubre a desembre | Comestible molt bo |
| Moixernó | Perretxiko, seta de San Jorge | Calocybe gambosa | Primavera | Comestible excel·lent |
| Cama-sec, carrereta | Senderuela | Marasmius oreades | De primavera a tardor | Comestible excel·lent |
| Ou de reig | Oronja, amanita de los césares | Amanita caesarea | Estiu i tardor | Comestible excel·lent |
| Apagallums | Parasol, galamperna | Macrolepiota procera | D’estiu a final de tardor | Comestible molt bo |
| Múrgola | Colmenilla, morilla | Morchella esculenta i afins | Primavera | Comestible excel·lent, mai cru |
I ara els que cal conèixer per no collir-los. Els marcats com a mortals són els que la Història Natural dels Països Catalans inclou entre els tòxics responsables d’accidents mortals.
| Nom en català | Nom en castellà | Nom científic | Amb què es pot confondre | Toxicitat |
|---|---|---|---|---|
| Farinera borda | Oronja verde, hongo de la muerte | Amanita phalloides | Rússules verdes, xampinyons silvestres | Mortal |
| Farinera pudent | — | Amanita virosa | Altres amanites blanques | Mortal |
| Cogomassa | Amanita de primavera, cogomasa | Amanita verna | Altres amanites blanques | Mortal |
| Lepiotes metzinoses | Lepiotas pequeñas | Lepiota brunneoincarnata, L. helveola i afins | Apagallums | Mortal |
| Cortinari metzinós | — | Cortinarius orellanus | Difícil de confondre amb els comestibles habituals | Mortal (afecta el ronyó) |
| Bolet de greix | Falsa colmenilla, bonete | Gyromitra esculenta | Múrgoles | Pot ser mortal |
| Galerina marginada | — | Galerina marginata | Creix en soques de pi | Molt greu, semblant a la farinera borda |
| Reig bord | Falsa oronja, matamoscas | Amanita muscaria | Ou de reig | Tòxic |
| Pixacà, reig bru | Amanita pantera | Amanita pantherina | Altres amanites comestibles | Tòxic, més intens que l’anterior |
| Fredolic metzinós | — | Tricholoma pardinum | Fredolic | Tòxic |
| Fals carlet, carlet bord | Seta engañosa | Entoloma sinuatum | Carlet i altres bolets clars | Tòxic, intoxicació greu |
| Bolet de cabra | — | Lactarius torminosus | Rovelló, pinetell | Tòxic (gastrointestinal) |
| Gírgola d’olivera, bolet d’oliu | Seta de olivo | Omphalotus olearius | Rossinyol | Tòxic |
| Matagent | — | Boletus satanas | Ceps | Tòxic |
On posa «—» vol dir que no hem trobat un nom castellà popular consolidat en fonts fiables: aquests bolets se solen citar pel nom científic.
Els bolets més buscats del Pirineu, un per un
Rovelló i pinetell
És el bolet per excel·lència a Catalunya. Compte amb el nom: «rovelló» designa sobretot el Lactarius sanguifluus, de làtex color de vi, però també s’utilitza per al pinetell (Lactarius deliciosus), el níscalo dels castellanoparlants, de làtex taronja. Tots dos creixen a les pinedes i, quan els talles, deixen anar un líquid que amb el temps es torna verdós. Les confusions típiques són amb espècies de làtex blanc: el Lactarius chrysorrheus, amb un làtex que passa de blanc a groc sofre (no comestible), i el bolet de cabra (Lactarius torminosus), de barret molt pelut i làtex blanc, que provoca trastorns gastrointestinals importants. Regla simple: si el làtex és blanc, no és un rovelló.
El rovelló en breu
- Català
- Rovelló, esclatasang; pinetell
- Castellà
- Níscalo, mízcalo, robellón
- Científic
- Lactarius sanguifluus / L. deliciosus
- Hàbitat
- Pinedes
- Temporada
- D’agost a desembre, fins a les primeres glaçades
- Clau
- Làtex de color (vi o taronja), mai blanc
Camagroc
Petit, amb el barret en forma d’embut bru grisenc i el peu groc ataronjat (d’aquí el nom). Per sota no té làmines de veritat, sinó plecs arrugats. Surt en grans colònies a les pinedes, sobretot de pi roig (Pinus sylvestris), en llocs obacs i amb molsa, i és dels que es busquen quan la temporada ja està avançada. La Generalitat el considera difícil de confondre amb una espècie verinosa. En castellà es ven com a angula de monte o trompeta amarilla.
Cep
«Cep» agrupa el Boletus edulis i els seus parents propers (B. aestivalis, B. pinophilus). Es reconeix perquè sota el barret té tubs (una esponja) en lloc de làmines. Surt a l’estiu i a la tardor en fagedes, rouredes, castanyedes, avetoses i pinedes. Les confusions més habituals són amb el Tylopilus felleus, molt amarg, i amb el matagent (Boletus satanas), tòxic, de boscos caducifolis.
Trompeta de la mort
Forma de trompeta o d’embut, de color gris a negre brunenc, carn fina i aromàtica. Creix en colònies denses en boscos de planifolis humits, d’agost a desembre. Segons la Generalitat no es confon amb cap espècie verinosa; la semblant trompeta cendrosa (Cantharellus cinereus), més clara, també és comestible. Se sol conservar sec.
Rossinyol
Groc ataronjat, amb plecs en lloc de làmines, i freqüent en boscos de muntanya i subalpins de juny a octubre. Convé menjar-lo sempre cuinat. Dues confusions a evitar: el rossinyol ataronjat (Hygrophoropsis aurantiaca), més taronja i amb làmines veritables, i la gírgola d’olivera (Omphalotus olearius), tòxica, que creix en grups sobre soques i branques d’olivera, alzina o roure, mai solta a terra.
Fredolic i llenega negra
Dos bolets tardans de pineda molt apreciats. El fredolic (Tricholoma terreum) surt en grups grans amb els primers freds, amb el barret gris i escatós i el peu buit que es trenca fàcilment. El seu doble perillós és el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum): més gran i robust, de peu massís, i creix en fagedes i avetoses per sobre dels 1.500 m, és a dir, just al pis de muntanya del Pallars. El fredolic bo no creix mai sota avets. La llenega negra (Hygrophorus latitabundus) té el barret viscós i surt sota pins en sòls calcaris de setembre a desembre.
Moixernó i carreretes: els de primavera i de prat
El moixernó pròpiament dit és la Calocybe gambosa, de primavera. Però popularment també es diu moixernó a la carrereta o cama-sec (Marasmius oreades), que creix als prats fent rotllanes: és la de les carreretes de la cuina pallaresa. La confusió perillosa de la carrereta són els bolets petits i blancs de prat (Clitocybe), que la Generalitat recomana rebutjar sempre.
Bolets tòxics i mortals: el que has de saber
Hi ha pocs bolets mortals, però els que hi ha maten cada any. La farinera borda (Amanita phalloides) és la responsable de més del 90 % de les intoxicacions mortals per bolets. Surt de juliol a novembre, sobretot a la tardor, i s’associa a molts arbres: roures, alzines, castanyers, faigs, bedolls, pins i avets. Té el barret verd oliva (de vegades pàl·lid o gairebé blanc), làmines blanques, anell i una volva en forma de sac a la base del peu, que pot quedar amagada sota la fullaraca. Segons l’Associació Micològica Joaquim Codina, un sol exemplar d’uns 20 grams pot matar un adult.
1) Els símptomes triguen: amb la farinera borda no comencen abans de 6 hores i sovint triguen més (la Generalitat parla d’unes 8-10 hores), quan el verí ja és a l’organisme. Si una intoxicació comença més de 6 hores després de menjar, tracta-la com a greu: aquest grup concentra gairebé tots els casos mortals. 2) Algunes toxines no es destrueixen en coure: la del cortinari metzinós, per exemple, resisteix la cocció i afecta el ronyó dies després (de 2 a 15 dies, segons la Generalitat). 3) No hi ha trucs: ni la cullera de plata, ni l’all, ni «si se’l mengen els animals és bo». Només val conèixer l’espècie amb seguretat.
A més de la farinera borda, la Història Natural dels Països Catalans assenyala com a responsables d’accidents mortals la farinera pudent (Amanita virosa, blanca i de tardor), la cogomassa (Amanita verna, blanca i de primavera), les lepiotes petites (de menys de 10 cm, que es confonen amb apagallums joves), el cortinari metzinós (Cortinarius orellanus) i el bolet de greix (Gyromitra esculenta), semblant a les múrgoles i que surt a la primavera a les pinedes de muntanya, també al Pirineu.
Què fer si sospites una intoxicació
- Truca al 112 o ves a urgències encara que et trobis bé: els símptomes dels bolets més perillosos apareixen hores o dies després.
- El Servei d’Informació Toxicològica de l’Institut Nacional de Toxicologia atén les 24 hores al 915 620 420.
- Guarda les restes dels bolets (crus, cuinats o les peladures): ajuden a identificar l’espècie.
- Si has menjat amb altres persones, avisa-les.
1) Aquesta pàgina serveix per traduir noms, no per identificar bolets: una foto o una taula mai no substitueixen una persona experta. Si dubtes, no te’l mengis. 2) Cull sempre el bolet sencer, amb la base del peu: la volva de les amanites mortals sovint queda sota terra o sota les fulles, i si el talles arran perds la pista principal.
Es poden collir bolets lliurement a Catalunya? Normativa bàsica
La resposta curta: els boscos tenen propietari i els bolets formen part del bosc. El que hem pogut verificar:
- La Llei 6/1988 forestal de Catalunya (article 49.1) permet al departament competent regular la recollida de bolets i altres productes del bosc.
- El 2014 es va implantar un «carnet del boletaire» per a alguns boscos propietat de la Generalitat (Poblet, Ripollès, Alt Pirineu, Ports), però segons BTV el 2020 ja no s’aplicava i no hi ha cap taxa general de la Generalitat. Abans d’anar-hi, comprova si ha canviat.
- Al voltant de tres quartes parts dels boscos de Catalunya són privats. Els propietaris i alguns ajuntaments poden regular, limitar o cobrar la recollida a les seves forests; al Pallars Sobirà hi ha municipis que ho fan. Respecta sempre els cartells.
- Dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici està prohibit endur-se bolets.
Les recomanacions dels Agents Rurals: cull només el que coneguis bé, no rastellis el terra, porta els bolets en un cistell ventilat, no aparquis en prats ni a les entrades de pistes, respecta el bestiar i endú-te les deixalles. Cada tardor els Bombers rescaten boletaires perduts (54 entre setembre i novembre del 2024, segons 3Cat): mira la previsió, avisa d’on vas, vesteix colors visibles i vigila l’hora. A la pàgina de la tardor al Pallars Sobirà tens més detalls pràctics.
Bolets i cuina al Pallars
Els bolets formen part de la cuina de muntanya de la comarca, des de l’arròs amb carreretes fins als guisats de tardor. Ho expliquem a gastronomia del Pallars. Un parell de consells de conservació de 3Cat: si congeles bolets, no els congelis fregits (l’oli es torna ranci) i escorre’ls bé abans; també es poden assecar o conservar en oli o vinagre. I el rossinyol, sempre cuinat.
Si véns a buscar bolets, Llessui és una bona base: la Vall d’Àssua té boscos i prats propis i en uns 17-20 minuts baixes a Sort. Mira on dormir i menjar i el clima a la tardor.
Preguntes freqüents
Com es diu bolet en castellà?
Seta. En plural, setas. Molts noms de bolets concrets, però, són molt diferents en cada llengua: per això convé fixar-se en el nom científic.
Què és el camagroc en castellà?
És l’angula de monte o trompeta amarilla, Craterellus lutescens: un bolet petit de peu groc ataronjat que surt en colònies a les pinedes humides i amb molsa.
El rovelló és el mateix que el níscalo?
Pràcticament sí. Rovelló designa sobretot Lactarius sanguifluus i també s’utilitza per al pinetell, Lactarius deliciosus, que és el níscalo clàssic. Tots dos tenen làtex de color, mai blanc.
Què és el cep en castellà?
És el boleto, Boletus edulis i espècies afins: bolets amb tubs sota el barret en lloc de làmines, d’estiu i tardor.
Quin és el bolet més perillós del Pirineu?
La farinera borda, Amanita phalloides, responsable de més del 90 % de les intoxicacions mortals per bolets. Els seus símptomes triguen hores a aparèixer.
Cal permís per collir bolets a Catalunya?
No hi ha una llicència general de la Generalitat, però els boscos tenen propietari i alguns ajuntaments i propietaris regulen o cobren la recollida. Al Parc Nacional d’Aigüestortes està prohibida.