Parc Natural de l’Alt Pirineu

El Parc Natural de l’Alt Pirineu és el parc natural més gran de Catalunya: es va declarar el 2003 i avui ocupa unes 79.300 hectàrees entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. A dins hi ha la Pica d’Estats (3.143 m), el sostre de Catalunya, i bona part dels estanys del Pallars, amb el de Certascan al capdavant. La seu és a Llavorsí, a pocs quilòmetres de Sort.

Aquesta pàgina no és un fullet del parc. És el que et cal saber si t’allotges a Llessui o a la Vall d’Àssua i vols passar un o diversos dies a l’Alt Pirineu: què hi ha, per on entrar-hi, quines excursions són les clàssiques i quines normes convé tenir clares.

Què és el Parc Natural de l’Alt Pirineu?

És un espai protegit de la Generalitat de Catalunya creat l’agost del 2003. Va néixer amb 69.850 hectàrees i el 2018 el Govern en va aprovar una ampliació d’unes 9.500 hectàrees (a Farrera, Rialp, Alt Àneu, Llavorsí, Soriguera, Alins i les Valls de Valira), amb la qual cosa va passar a unes 79.317 hectàrees. És, de llarg, el parc natural més extens de Catalunya.

No s’ha de confondre amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que és una altra figura (parc nacional) i un altre territori, més a l’oest. Tots dos són veïns i sovint es visiten en el mateix viatge. Si t’interessa el nacional, tens la pàgina d’Aigüestortes.

El 2023 el parc va obtenir l’acreditació de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) d’EUROPARC.

Quins municipis i valls inclou?

El parc abasta, totalment o parcialment, 15 municipis:

• Pallars Sobirà: Alins, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós.
• Alt Urgell: Montferrer i Castellbò i les Valls de Valira.

Al Pallars Sobirà només en queden fora Espot i Baix Pallars. El 2026 l’Ajuntament de Baix Pallars ha proposat incorporar-hi unes 2.400 hectàrees del sud del seu terme; la proposta és en fase inicial i encara necessita l’aprovació del Govern.

A la pràctica, per al visitant el parc s’organitza en grans valls: la Vall Ferrera (municipi d’Alins, amb Àreu com a darrer poble), la Vall de Cardós (Esterri de Cardós, Vall de Cardós i Lladorre, amb Tavascan), les Valls d’Àneu i les zones de Farrera, Tírvia i Llavorsí. Tens una fitxa de cadascun a els municipis del Pallars Sobirà: Alins, Vall de Cardós, Lladorre, Llavorsí, Farrera o Tírvia.

Llessui i la Vall d’Àssua són dins del parc?

Aquí val la pena ser precisos. Sort, el municipi al qual pertany Llessui, és un dels 15 municipis del parc, però això no vol dir que tot el seu terme hi sigui: molts municipis només n’hi aporten una part. No hem trobat cap font oficial que digui si la Vall d’Àssua queda dins o fora dels límits de l’Alt Pirineu, així que no ho afirmem. Si ho necessites saber amb exactitud (per exemple, per una activitat regulada), consulta el mapa oficial del parc al web de Parcs Naturals de Catalunya o escriu a l’oficina del parc.

El que sí que és segur és la relació de Llessui amb l’altre parc: el poble és a la zona perifèrica d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i l’Ecomuseu dels Pastors forma part de la xarxa d’equipaments del parc nacional. Més sobre la vall a la Vall d’Àssua.

La Pica d’Estats: el sostre de Catalunya

La Pica d’Estats, de 3.143 metres, és el cim més alt de Catalunya. És al massís del Montcalm, a la frontera amb França (departament de l’Arieja), i el seu vessant català pertany al municipi d’Alins, a la Vall Ferrera. El Govern també cita dins del parc altres cims com el Sotllo, el Monteixo, el Mont-roig, el Salòria o el Certascan.

La pujada més habitual des de Catalunya surt de la Vall Ferrera: es puja amb cotxe més enllà d’Àreu fins a l’aparcament del Pla de la Selva (uns 1.700 m), es camina fins al refugi de Vallferrera (obert el 1935) i des d’allà es guanya el cim pels estanys de Sotllo i el port de Sotllo. És una ascensió d’alta muntanya: molta gent la fa en dos dies dormint al refugi. No és una excursió per improvisar, i a principis d’estiu hi pot quedar neu a la part alta.

Els estanys del Pallars dins del parc

Segons el Govern, al parc hi ha 144 estanys d’origen glacial. Els més coneguts:

• Estany de Certascan: el llac glacial més gran del vessant sud del Pirineu. Arriba a uns 96 metres de fondària. És a la capçalera de la Vall de Cardós, tocant al refugi de Certascan (uns 2.240 m).
• Estanys de Baiau: al circ de Baiau, a la capçalera de la Vall Ferrera, amb el refugi de Baiau a 2.517 m. És un dels racons més alts i feréstecs del parc; el GR 11 hi passa.
• Estanys de Sotllo: al camí clàssic de la Pica d’Estats.

Excursions clàssiques a l’Alt Pirineu

Tres recorreguts molt coneguts, amb dades de fonts contrastades. Cap no és un passeig: són rutes de muntanya i convé mirar la previsió abans de sortir.

Si prefereixes alguna cosa sense sortir de casa, a rutes per la Vall d’Àssua tens les excursions que surten del mateix Llessui.

Fauna i flora: què hi pots veure

El parc compta amb 284 espècies de vertebrats i més de 200 hàbitats. Entre la fauna més emblemàtica:

• Gall fer i perdiu blanca, dos ocells de muntanya molt sensibles a les molèsties.
• Trencalòs i àguila daurada.
• Ós bru i llop, presents al territori tot i que veure’ls és excepcional.
• Isard, cérvol i cabirol.
• Almesquera als rius i la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi), pròpia d’aquestes muntanyes.

Pel que fa a la flora, s’hi citen unes 1.600 espècies de plantes i 25 espècies amenaçades o rares. Una curiositat: és l’únic lloc de Catalunya on creix la savina turífera (Juniperus thurifera). Hi ha boscos d’avet, pi negre i altres pins, bedoll, roure i faig; el bosc de Virós, a la Vall Ferrera, és un dels més extensos de Catalunya i inclou una de les dues fagedes del parc.

Si vens al setembre o a l’octubre, mira la pàgina de la tardor al Pallars Sobirà (brama, bolets i boscos).

Centres d’informació

• Oficina del parc a Llavorsí: C/ de la Riba, 1. És la seu del parc.
• Centre de visitants de la Seu d’Urgell (Casa dels Parcs dels Pirineus), compartit amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró: Av. Valls d’Andorra, 33.
• Les oficines de turisme del Pallars Sobirà (a Sort) i de l’Alt Urgell també donen informació del parc.

Els horaris i els telèfons canvien segons la temporada: consulta’ls al web de Parcs Naturals de Catalunya (parcsnaturals.gencat.cat) abans d’anar-hi.

Normes bàsiques dins del parc

Les normes generals dels parcs naturals catalans són de sentit comú, però s’apliquen de debò:

• Ves pels camins senyalitzats i surt preparat per al mal temps.
• Acampa només a les zones autoritzades. Foc, únicament on estigui permès.
• No arrenquis plantes: algunes estan protegides.
• Observa la fauna sense molestar-la; amb el gall fer i la perdiu blanca és especialment important.
• Gossos controlats i lligats on s’indiqui.
• Vehicles de motor només per carreteres i pistes autoritzades.
• Endú-te’n les deixalles i no facis servir sabons als rius ni a les fonts.

A més, el pla del parc regula activitats concretes com la bicicleta de muntanya, les vies ferrades, el barranquisme, els drons o les activitats hivernals. Si en faràs alguna, consulta la normativa vigent al web del parc o a l’oficina de Llavorsí.

Preguntes freqüents