La Castanyada: la festa catalana de Tots Sants

La Castanyada és la festa catalana de la vigília de Tots Sants: la nit del 31 d’octubre es mengen castanyes torrades, moniatos i panellets, acompanyats tradicionalment d’un vi dolç com el moscatell. El costum ja era estès a finals del segle XVIII i va néixer lligat al record dels difunts. Aquí tens què se’n sap, de l’origen (i què és només llegenda), què es menja, qui és la castanyera, com conviu amb Halloween i com es viu als pobles de muntanya com Llessui.

Què és la Castanyada i quan se celebra

La Gran Enciclopèdia Catalana defineix la castanyada com el menjar de castanyes, generalment torrades, que es fa sobretot la nit de Tots Sants. Avui se celebra la vigília, la nit del 31 d’octubre, abans de l’1 de novembre, que és festiu. Però no es queda en una sola nit: els dies abans les escoles i els carrers s’omplen de castanyes, panellets i moniatos, i molts ajuntaments i entitats organitzen castanyades populars.

Abans no era així. Segons la mateixa enciclopèdia, la castanyada es feia a casa, en família, després de sopar l’1 de novembre, la vigília del dia dels Difunts (2 de novembre); s’acompanyava de panellets i vi dolç, i es resava el rosari pels morts. Amb el temps es va traslladar a la vigília de Tots Sants, que és com la coneixem avui. Se celebra a Catalunya i, amb les seves variants, en altres territoris de parla catalana.

Origen de la Castanyada: el que se sap i el que s’explica

Val la pena separar el que està documentat del que es repeteix cada any. El que està documentat és que el costum ja era molt estès a finals del segle XVIII i que, abans, les castanyes ja formaven part dels àpats que es feien l’1 de novembre per recordar els morts. L’historiador Xavier Theros, citat per betevé, explica que al voltant de Tots Sants es feien rifes de paneres amb castanyes, panellets i ampolles de vi, i que aquestes paneres són el precedent de les paneres de Nadal. La nit de Tots Sants es resava a casa i les campanes de les esglésies tocaven a difunts tota la nit.

A partir d’aquí vénen les explicacions populars, que no tenen cap font que les confirmi:

• Els campaners. La versió més explicada diu que les castanyes i els moniatos eren el menjar contundent dels campaners, que passaven la nit tocant a morts i necessitaven refer forces. És bonica, però és això: una versió popular.
• Les arrels celtes. Una altra teoria relaciona la data amb antigues festes cèltiques dedicades als morts, que l’Església hauria cobert amb la festa de Tots Sants. L’1 de novembre com a dia de tots els sants s’atribueix al papa Gregori III, al segle VIII.
• El menjar de temporada. L’explicació més prosaica: a final d’octubre hi ha castanyes i moniatos, alimenten i escalfen, i la gent els portava a les trobades d’aquelles nits llargues i fredes. Aquelles trobades van acabar convertides en tradició amb nom propi.

La Castanyada a Barcelona: algunes dates

Què es menja per la Castanyada

Castanyes torrades

Són el centre de la festa i li donen nom. A casa es torren a la llar de foc, en una paella foradada o al forn; al carrer, les castanyeres les venen en paperines. Si les fas tu, fes un tall a la pell abans de posar-les al foc perquè no esclatin.

Moniatos

El moniato torrat és l’altre clàssic de la nit, i a les parades de castanyes també es ven torrat. Igual que les castanyes, és un producte de temporada.

Panellets

Són petits dolços de massapà: una pasta d’ametlla, sucre i ou. El clàssic és la bola arrebossada de pinyons, i a partir de la mateixa massa se’n fan moltes variants. Des del 2002 els panellets són Especialitat Tradicional Garantida de la Unió Europea (Reglament CE 688/2002). El seu origen no és clar: una de les hipòtesis els relaciona amb els panets que s’oferien a l’església o a les tombes dels difunts, i els primers indicis de panellets són de finals del segle XVIII. Segons el folklorista Joan Amades, al seu Costumari català, els padrins regalaven panellets als fillols, igual que la mona per Pasqua.

Moscatell i vi dolç

Per acompanyar, el tradicional és un vi dolç, com el moscatell. La Gran Enciclopèdia Catalana cita també els vins rancis i, més modernament, el cava.

Qui és la castanyera

La castanyera és el personatge de la festa: una dona gran, vestida amb roba humil i d’abric, amb un mocador al cap, que torra i ven castanyes. El seu origen són les venedores reals que s’instal·laven als carrers. A Barcelona, segons Amades, es posaven el dia de Tots Sants al Portal de l’Àngel i al Portal de Don Carles, els passos cap als cementiris. Moltes venien de la Catalunya interior, i per les faldilles llargues, els davantals de llana i les caputxes blanques se les anomenava «mussols blancs». Al segle XX també van arribar venedores gallegues amb castanya de Galícia.

Avui la castanyera continua present a les parades del carrer i, sobretot, a les escoles, on la festa se celebra els dies abans.

Castanyada i Halloween

Halloween, de tradició anglosaxona, va arribar a finals del segle XX i s’ha sumat a la Castanyada: totes dues conviuen. Comparteixen data i comparteixen fons, perquè les dues neixen al voltant del record dels morts la vigília de Tots Sants. La diferència és el to: la Castanyada és de taula, casa i foc; Halloween, de disfresses i carabasses. Molta gent fa les dues coses la mateixa nit, i no passa res.

Si t’interessen els costums propis de la zona, en tens més a tradicions del Pallars.

La Castanyada als pobles de muntanya

En un poble petit del Pirineu la Castanyada s’assembla més a la d’abans que a la de ciutat: és una nit de casa, de foc i de família. A finals d’octubre a Llessui, a uns 1.400 m, ja fa fred a la nit (mira la nostra pàgina del clima), i el pla de torrar castanyes a la llar de foc té tot el sentit. L’1 de novembre, Tots Sants, és tradició visitar el cementiri i recordar els difunts.

Fora de casa, molts ajuntaments i entitats organitzen castanyades populars, i en alguns pobles de Catalunya hi ha fires de la castanya conegudes, com les de Viladrau o Vilanova de Prades. Les activitats concretes canvien cada any: si ets per la zona, consulta l’agenda de l’Ajuntament de Sort o el web de turisme del Pallars Sobirà (turisme.pallarssobira.cat), i mira també la nostra pàgina de festes.

Preguntes freqüents