Port de la Bonaigua: estany de Gerber, cascada i miradors

El Port de la Bonaigua és el port de carretera més alt de Catalunya: 2.072 m, a la C-28 entre Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) i la Val d’Aran. A més d’un pas de muntanya espectacular, és la porta de rutes fàcils i molt agraïdes, com la cascada de Gerber i l’estany de Gerber, i de l’avetosa de la Mata de València. Des de Llessui és a uns 65 km aprox., una mica més d’una hora en cotxe, però a l’hivern cal mirar l’estat de la carretera abans de sortir.

Què és el Port de la Bonaigua i on és

El port separa la conca de la Noguera Pallaresa (vessant pallaresa, mediterrània) de la de la Garona (Val d’Aran, atlàntica). Administrativament pertany al municipi d’Alt Àneu. La carretera C-28 surt d’Esterri d’Àneu, puja per la vall del riu de la Bonaigua deixant enrere València d’Àneu, corona el port i baixa cap a Baqueira, Salardú i Vielha.

Durant segles va ser, amb el túnel de Vielha després, l’únic pas per arribar a la Val d’Aran des de la resta del país. A principis del segle XX s’hi va obrir un camí de terra apte per a vehicles que amb el temps va acabar convertit en l’actual C-28. A la vessant pallaresa, l’ermita de la Mare de Déu de les Ares va ser durant molt de temps punt de descans i refugi per als qui travessaven el port.

Carretera C-28 i tancaments hivernals del Port de la Bonaigua

La Bonaigua és un port d’alta muntanya de debò, i es nota a l’hivern. Els registres del Servei Meteorològic de Catalunya al port parlen d’uns 13 metres de neu acumulada l’any, repartits en més de 190 dies de nevada. Amb nevades fortes, vent o risc d’allaus, la carretera es tanca entre Esterri d’Àneu i Baqueira, i pot estar força dies tancada al llarg de la temporada. Fins a mitjan anys vuitanta arribava a quedar tallada per la neu bona part de l’any.

• Abans de sortir, consulta l’estat de la C-28 al Servei Català de Trànsit (transit.gencat.cat o el seu compte a les xarxes) i la predicció de meteo.cat.
• Porta cadenes o pneumàtics d’hivern de novembre a abril. És habitual que s’exigeixi circular amb cadenes encara que el port estigui obert.
• Si està tancat, l’alternativa per anar a la Val d’Aran des del Pallars és fer la volta pel sud i entrar pel túnel de Vielha, cosa que allarga molt el viatge.
• El 2026 hi va haver a més despreniments al tram entre l’accés a Beret i el cim, amb una setmana de tancament i després pas alternatiu mentre es reparen calçada i talús. La Generalitat s’ha compromès a tenir redactat el 2027 l’estudi informatiu d’un túnel sota la Bonaigua. Comprova si hi ha obres o restriccions vigents.

La cascada de Gerber: la ruta més fàcil de la Bonaigua

La cascada de Gerber és el salt amb què l’aigua de la vall de Gerber, una vall penjada, cau a la vall principal de la Bonaigua, que la glacera va excavar a més fondària. Es veu des de la mateixa carretera pujant des del Pallars, a prop de la Mare de Déu de les Ares, però val la pena acostar-s’hi a peu. L’itinerari és un dels que proposa el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, la zona perifèrica del qual arriba fins aquí.

Se surt de l’aparcament del Callau, al bosc del Gerdar (zona dels Avets, a la C-28 pujant des d’Esterri d’Àneu). El camí, senyalitzat amb estaques grogues, va gairebé pla per un bosc d’avets de gran mida, travessa una clariana oberta per les allaus que baixen del Pui de la Bonaigua, enllaça amb l’antiga carretera del port i arriba al prat del Pla de la Dinada. Després entra en un bosc de pi negre i bedoll, puja un tram curt però dret, travessa diversos rierols per petits ponts i acaba en una plataforma de fusta sota la cascada.

Ruta a l’estany de Gerber des de la Peülla

Si només fas una excursió a la Bonaigua, que sigui aquesta. Com que es comença ja a més de 1.900 m, el desnivell és petit i el paisatge és d’alta muntanya des del primer minut. El punt de partida és l’aparcament de la Peülla (també dit del Clot Gran), a la vessant pallaresa del port, al costat de les primeres pistes d’esquí i a uns 2 km de la Mare de Déu de les Ares. Hi ha un plafó informatiu del parc nacional.

Des de l’aparcament es baixa a travessar el riu de la Bonaigua per un pont de fusta i se segueix la indicació de l’estany de Gerber. El corriol guanya alçada en diagonal cap a la boca de la vall, entre neret, blocs de granit i pi negre, i arriba a l’Estanyera (uns 35 min). Segueixen trams de prat pla i d’altres més rocosos, amb el barranc del riu de Gerber a l’esquerra, fins a l’Estany Mitjà o Estanyera del Mig (aprox. 1 h 10 min). Un últim repetjó, curt i dret, deixa a l’estany de Gerber (aprox. 1 h 30 min). La millor vista s’obté pujant una mica pel seu costat esquerre. Es torna pel mateix camí.

Durant la pujada veuràs roques polides per la glacera i «roques aborregades», i des del Clot Gran, la taca fosca de l’avetosa de la Mata de València a l’altra banda de la vall. Si vas sobrat, des de l’estany es pot continuar cap als estanys Llong, Redó i Gelat, ja en terreny més seriós.

El refugi de Gerber (refugi Mataró)

A la capçalera de la vall, més enllà de l’estany de Gerber i al costat de l’Estany de l’Illa (o Gelat), hi ha el refugi vivac Mataró, que molta gent anomena simplement refugi de Gerber. És un refugi lliure, no guardat, propietat de la Unió Excursionista de Catalunya, de color taronja. Des de l’aparcament de la Peülla són una mica més de 2 hores de pujada.

No és un refugi guardat com els de Carros de Foc: no hi ha menjar, ni guarda, ni reserva, i l’aigua s’ha d’agafar dels estanys. Fa de base per a muntanyencs amb experiència que fan travesses o cims de la zona. Si hi vols dormir, porta tot el necessari i compta que pot estar ple.

La Mata de València: la gran avetosa del Pirineu

La vessant pallaresa del port està coberta pels boscos de la Mata de València i del Gerdar. El Parc Nacional la descriu com l’avetosa més gran de la vessant sud del Pirineu per superfície, i una de les més importants de la península: un bosc continu, sense fragmentar i ben conservat malgrat segles d’explotació de fusta. El nom del Gerdar vindria de gerd, el fruit del gerdoner.

Per recórrer-la, el parc proposa la Ruta dels Avets: una circular d’unes 3 hores amb 340 m de desnivell (entre 1.560 i 1.800 m), des del mateix aparcament del Callau. Puja per una pista tancada al trànsit al costat del barranc de Cabanes, travessa prats amb antics tancats de pedra per al bestiar, passa pels Plans del Breviari i baixa pel cor de la Mata. Dificultat baixa a moderada per alguns trams drets; es recomana de juny a octubre. A la tardor és una de les millors sortides de la comarca: mira la nostra pàgina de tardor al Pallars.

Esquí de muntanya a la Bonaigua

Amb la cota de sortida a gairebé 2.000 m i neu abundant, la Bonaigua és un dels punts de sortida més utilitzats del Pirineu català per a l’esquí de muntanya i les raquetes. La mateixa vall de Gerber i les capçaleres que l’envolten són terreny clàssic a l’hivern i la primavera.

Ara bé, la vall de Gerber és zona d’allaus (les clarianes del bosc que travessa la ruta de la cascada les han deixat elles). Surt només amb experiència, material de seguretat (ARVA, pala i sonda) i després de consultar el butlletí de perill d’allaus de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que també publica meteo.cat. Si vols començar amb guia, les empreses de muntanya de la zona organitzen sortides. Més idees de neu a prop de casa a hivern a Llessui.

Baqueira per la Bonaigua: l’accés des del Pallars

Dalt del port hi ha el sector Bonaigua de Baqueira Beret, i per a qui arriba des del Pallars és l’entrada natural a l’estació: no cal baixar a la Val d’Aran. Hi ha dos aparcaments en aquesta banda:

• Bonaigua, al mateix port (2.072 m), amb escola d’esquí, lloguer, serveis i restauració.
• La Peülla, més avall a la vessant pallaresa (el mateix de la ruta de Gerber), amb punt d’informació i el telecadira de la Peülla per pujar a les pistes.

Forfets, horaris i condicions dels aparcaments canvien cada temporada: consulta’ls al web oficial de l’estació (baqueira.es). I recorda que si el port es tanca per neu, l’accés des del Pallars queda tallat. Per comparar amb altres estacions de la comarca, mira la nostra pàgina d’esquí al Pallars Sobirà i la d’Espot Esquí, que queda més a prop de Llessui.

Com arribar a la Bonaigua des de Llessui

Baixa de Llessui a Sort (uns 14 km), continua cap al nord per la carretera de la Noguera Pallaresa fins a Esterri d’Àneu i allà agafa la C-28. Des d’Esterri hi ha 19,8 km de pujada fins al port, amb 1.127 m de desnivell. En total, uns 65 km aprox. des de Llessui; una mica més d’una hora sense trànsit ni neu. L’aparcament del Callau (cascada de Gerber i Mata de València) queda a mitja pujada, i el de la Peülla, poc abans de coronar.

Ho pots combinar el mateix dia amb Isil, Alós d’Isil i Montgarri, que també surten d’Esterri, o amb l’Estany de Sant Maurici per Espot. Més detalls de carreteres a com arribar a Llessui.

Preguntes freqüents