Isil, Alós d’Isil i Montgarri: l’Alt Àneu més autèntic

Isil i Alós d’Isil són els dos últims pobles del Pallars Sobirà remuntant la Noguera Pallaresa: aquí s’acaba l’asfalt i comença la pista cap al santuari de Montgarri, que ja és a la Val d’Aran. En pocs quilòmetres tens les Falles d’Isil (Patrimoni Immaterial de la UNESCO), dues portades romàniques de primer nivell, la Casa de l’Ós Bru i el riu que neix al Pla de Beret. És l’Alt Àneu més autèntic, i es visita bé en un dia des de Llessui.

On són Isil, Alós d’Isil i Montgarri

Isil i Alós d’Isil pertanyen al municipi d’Alt Àneu, creat el 1970 amb la fusió dels antics termes d’Isil, Son i Sorpe amb València d’Àneu. S’hi arriba des d’Esterri d’Àneu per la C-147, una carretera estreta que segueix la Noguera Pallaresa riu amunt passant per Borén, Isil i Alós. Passat Alós, l’asfalt s’acaba i la via continua com a pista forestal cap a Montgarri, el Pla de Beret i Salardú.

Montgarri no és al Pallars. Tot i que se sol visitar com a prolongació de la vall d’Isil, el santuari i l’antic poble pertanyen al municipi de Naut Aran, a la Val d’Aran. El riu és el mateix: la Noguera Pallaresa neix al Pla de Beret (Aran), envolta el massís de Beret pel nord —aquest tram és la vall de Montgarri— i entra al terme d’Isil just aigües avall del santuari.

Isil: les Falles de Sant Joan, Patrimoni de la UNESCO

Isil és un poble petit de cases de pedra, pissarra i fusta, amb unes desenes d’habitants. La seva fama li ve de les Falles d’Isil, que se celebren la nit de Sant Joan, el 23 de juny, coincidint amb el solstici d’estiu. Els joves del poble baixen de la muntanya de lo Faro fins al centre del poble amb les falles enceses: troncs de pi negre oberts en creu amb tascons perquè s’assequin i cremin bé. Avui és la festa major d’Isil i hi aplega milers de persones.

Ningú no sap del cert des de quan es fan. El que sí que està documentat és el seu reconeixement: el juny del 2010 van ser declarades Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat, i el desembre del 2015 la UNESCO va inscriure les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una candidatura conjunta de pobles de Catalunya, l’Aragó, França i Andorra. Isil és un dels noms més coneguts d’aquesta llista. Alós d’Isil també fa falles. Per a la resta de festes de foc i tradicions de la comarca, mira la nostra pàgina de tradicions del Pallars.

Sant Joan d’Isil, joia del romànic del Pallars

A uns 500 m del poble, aigües avall i tan arran de la Noguera Pallaresa que els seus absis gairebé toquen el llit del riu, hi ha l’església romànica de Sant Joan d’Isil (també dita de Gil). És Bé Cultural d’Interès Nacional. Va ser la capella del cementiri, que encara l’envolta pel sud, entre la riba i un mur baix de pedra seca.

Té tres naus amb tres absis semicirculars, el central més gran i decorat amb arcuacions cegues llombardes. La primera fase se situa al segle XI i les obres posteriors entre els segles XII i XIII; la nau nord es va haver de refer després d’una riuada. El que cal veure és la façana sud: una portada amb tres arquivoltes sobre columnes i capitells, la central amb rosetes de sis pètals, un fris d’arcs cecs, mènsules esculpides i dos relleus d’un home i una dona encastats al mur. Els capitells mostren cares i figures que se solen interpretar com a crítiques als vicis. Compte: l’església parroquial del poble, també dedicada a Sant Joan, és una altra, de gòtic tardà.

Si t’interessa el romànic, al Pallars n’hi ha molt més: el tens a cultura del Pallars i, a l’entorn de Llessui, a patrimoni de Llessui.

Casa de l’Ós Bru dels Pirineus, a Isil

A Isil, a Casa Sastrés, un edifici tradicional de pedra, pissarra i fusta del carrer del Pont, hi ha la Casa de l’Ós Bru dels Pirineus. És un centre de divulgació i sensibilització sobre l’ós bru pirinenc: com viu, per què cal conservar-lo i quina relació té amb la gent de la vall i amb l’entorn. Té una exposició permanent i està pensada per visitar en família.

L’Alt Àneu és territori d’ós, i a l’entorn de Montgarri i Alós la seva presència no era estranya. Els horaris canvien segons la temporada i el centre ha tingut períodes de tancament temporal: consulta abans el web del Parc Natural de l’Alt Pirineu o l’oficina de turisme del Pallars Sobirà.

Alós d’Isil: el poble on s’acaba la carretera

Alós d’Isil (uns 1.280 m) és el poble més septentrional de la Vall d’Àneu i de tot el Pallars, al marge dret de la Noguera Pallaresa. Té tot just unes desenes de veïns i ja apareix a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell (839). S’hi entra per un pont de pedra d’origen medieval.

• Sant Lliser d’Alós: l’església parroquial, documentada des del 1090, es va reformar en època barroca però conserva a la façana sud una portada romànica de finals del segle XII o principis del XIII, amb diverses arquivoltes, capitells amb animals, ocells i cares, i dues lloses amb figures humanes a cada costat. És parenta propera de la de Sant Joan d’Isil. Es va restaurar el 1989; en aquelles obres van aparèixer dos altres relleus al campanar.
• Necròpolis: el cementiri del costat de l’església es va fer servir del segle XI al XVIII i la majoria de les seves tombes de lloses són dels segles XII-XIII. Hi ha esteles discoïdals encastades als murs.
• Serradora hidràulica: l’antiga serradora moguda per l’aigua forma part de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, amb seu a Esterri. Per a horaris, consulta l’ecomuseu.

Un apunt històric de la vall: les Ordinacions de les Valls d’Àneu del 1424 ja recollien acusacions i penes per bruixeria. La festa major d’Alós és el 27 d’agost.

La pista d’Alós d’Isil a Montgarri

Passat Alós, la carretera continua com a pista forestal de terra remuntant la Noguera Pallaresa, a tocar de la frontera amb França, fins al santuari de Montgarri i, més amunt, el Pla de Beret, ja a prop de Baqueira. A l’estiu és transitable amb vehicles, tot i que no està asfaltada: ves a poc a poc, compta amb sots, pols i algun pas de bestiar, i no la prenguis per una drecera ràpida cap a l’Aran. A l’hivern queda sota la neu i es converteix en terreny d’esquí de fons i raquetes.

També és un clàssic en bicicleta de muntanya: la baixada des de Beret per Montgarri fins a Esterri, tota per pista vora el riu, suma uns 36 km.

Santuari de Montgarri: història i com arribar-hi

El santuari de Montgarri és a 1.645 m, a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, al peu de la serra d’Es Bandolèrs. La tradició situa l’aparició de la Mare de Déu —trobada per un pastor que veia agenollar-se cada dia una de les seves vaques al mateix lloc— entre el 1117 i el 1119. L’església actual és gairebé tota del segle XVI i reaprofita part del mur de la primitiva, romànica. Un crucifix de fusta policromada de Montgarri es conserva al Museu Frederic Marès de Barcelona.

Al llarg dels segles va ser hospital de muntanya per a viatgers, refugi en temps de guerra i punt de trobada de pastors. Al costat del santuari hi havia un poble, habitat fins fa unes dècades: els veïns quedaven aïllats per la neu mig any, sense llum, sense aigua corrent i sense carretera. Avui està en ruïnes, i el conjunt del santuari (església, rectoria i annexos) acull el refugi de Montgarri, on es pot menjar i refer forces.

Hi ha, doncs, dues maneres d’arribar-hi: des del Pallars, per Alós i la pista, o des de la Val d’Aran, pel Pla de Beret, a peu o en bici. Des d’Alós també s’hi pot caminar: un corriol s’uneix a la ruta a tocar de les ruïnes de l’antic poble.

El naixement de la Noguera Pallaresa al Pla de Beret

El Pla de Beret, una gran planúria a uns 1.850 m, és divisòria d’aigües: d’allà surt la Noguera Pallaresa cap a la Mediterrània i també una de les dues branques inicials de la Garona, que va cap a l’Atlàntic. El riu que a Sort aprofiten els rafters (ho expliquem a ràfting a la Noguera Pallaresa) comença aquí com un rierol de prat i baixa per la vall de Montgarri fins a Alós i Isil. Remuntar la vall des d’Esterri és, literalment, seguir el riu fins al seu origen.

Com organitzar la visita des de Llessui

Baixa de Llessui a Sort (uns 14 km) i segueix la carretera de la Noguera Pallaresa cap al nord fins a Esterri d’Àneu; allà, continua per la C-147 cap a Isil i Alós. Un pla de dia sencer:

• Matí: Sant Joan d’Isil i el poble d’Isil, amb la Casa de l’Ós si està oberta.
• Migdia: Alós d’Isil, la seva portada i el seu pont.
• Tarda: pista a Montgarri (si està en bon estat) o una passejada vora el riu.

Una altra opció és combinar Isil amb el Port de la Bonaigua i la cascada de Gerber, que també surten d’Esterri. Per continuar descobrint pobles, mira els pobles més bonics del Pallars o torna a la fitxa d’Alt Àneu. Per dormir, on dormir i menjar a Llessui.

Preguntes freqüents