La marmota al Pirineu: on veure-la i curiositats

La marmota del Pirineu és la marmota alpina (Marmota marmota): va desaparèixer de la serralada fa més de 15.000 anys i hi va tornar gràcies a les deixades fetes al Pirineu francès entre el 1948 i el 1988. Avui supera els 10.000 exemplars i és fàcil de veure de juny a setembre als prats alpins, per exemple al Parc Nacional d’Aigüestortes. La resta de l’any hiberna sota terra.

La marmota al Pirineu: d’on ve

La marmota és un animal de les muntanyes d’Europa central, amb l’àrea original als Alps i als Tatra. Al Pirineu hi va haver marmotes a la prehistòria (apareixen al registre fòssil), però es van extingir fa més de 15.000 anys, segons l’estudi genètic del CREAF i la UAB publicat el 2016. Les que veus avui descendeixen d’animals portats dels Alps francesos.

La primera deixada es va fer el 1948, al Pirineu occidental francès. La idea, segons la bibliografia científica de l’època, era donar més preses als depredadors perquè ataquessin menys el bestiar. En van seguir d’altres: 12 marmotes al massís del Carlit el juliol del 1951, dues deixades a l’Arieja el juliol del 1959 (5 i 10 animals), i tres més a l’Alta Garona el 1965, el 1967 i el 1973, amb 56 animals en total. Entre el 1948 i el 1988 es van alliberar unes 400 marmotes, a més de deixades no oficials que mai no es van comptar.

Des de França van travessar la frontera pel seu compte. Les de l’Arieja van passar al vessant sud i abans del 1974 ja s’observaven a l’entorn del Port d’Aula, a l’Alt Pallars, a la frontera entre el Pallars Sobirà i l’Arieja. Als anys vuitanta es distingien ja tres nuclis al Pirineu de Lleida i Osca: la Cerdanya (procedent del Carlit), la zona de l’Alt Pallars i la Val d’Aran (procedent de l’Arieja) i un nucli central a la Ribagorça i Benasc (procedent de l’Alta Garona).

L’èxit va ser enorme: amb uns 400 fundadors i molt poca diversitat genètica, les marmotes van colonitzar gairebé tot el vessant sud del Pirineu. Avui viuen des de Larra, a Navarra, fins a Núria, a Girona, i l’inventari del MITECO calcula més de 10.000 exemplars. A Catalunya és una espècie cinegètica, però la seva caça està vedada.

On veure marmotes al Pirineu català

La marmota viu en prats d’alta muntanya amb sòl prou profund per excavar els caus, bona visibilitat i herba: al Pirineu, entre els 1.300 i els 2.900 m. Prefereix les solanes i els prats de gispet (Festuca eskia) a tocar de les tarteres, que li serveixen de refugi. Els pastius oberts durant segles per la ramaderia li van donar molt de terreny per colonitzar.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Al parc la marmota és una colonitzadora recent, està repartida de manera dispersa i és relativament fàcil d’observar. Des de Llessui, l’entrada més còmoda és Espot, a uns 50 km aprox.: els prats del voltant de l’Estany de Sant Maurici i dels estanys de la zona són bon terreny per buscar-les. Tot sobre l’accés a Aigüestortes des de Llessui.

La ruta de la marmota (costat de Boí)

El mateix parc nacional té un itinerari oficial anomenat «Ruta de la Marmota: cap a l’Estany Negre», al costat de l’Alta Ribagorça. Surt de la presa de Cavallers (per la carretera de Caldes de Boí) i puja pel Planell de Riumalo, una plana àmplia on és habitual veure marmotes, fins a l’Estany Negre, amb el refugi Ventosa i Calvell a sobre.

Des de Llessui queda més lluny que Espot, perquè cal envoltar les muntanyes pel sud; té sentit si combines l’excursió amb la Vall de Boí i el seu romànic.

Valls altes del Pallars Sobirà

El nucli de marmotes que va arribar des de l’Arieja es va instal·lar a l’Alt Pallars i la Val d’Aran, així que els prats alpins de les capçaleres de les valls del nord de la comarca són el seu territori natural. Si fas excursions per sobre del bosc al Parc Natural de l’Alt Pirineu, el normal és que les sentis abans de veure-les.

Curiositats de la marmota

El xiulet d’alarma

És el primer que notes: un xiulet agut i fort que se sent de lluny. Les marmotes fan servir un sistema complex de xiulets per avisar-se entre elles del tipus de perill i de com n’és d’imminent, de manera que no tots els avisos són iguals. En sentir-lo, la resta del grup corre cap al cau o es queda vigilant dreta, en la seva postura típica.

Hibernació: mig any sota terra

La marmota només és activa entre cinc i sis mesos i mig l’any. Entra en hibernació entre finals de setembre i principis d’octubre i en surt a la primavera, abans a les zones baixes i a les solanes. Durant la letargia, la família dorm al cau amb l’entrada tapada, la temperatura corporal baixa per sota dels 8 °C i el cor batega només unes deu vegades per minut. Per això a l’estiu menja sense parar: ha d’acumular el greix que gastarà durant l’hivern. És bàsicament herbívora i prefereix les plantes de fulla ampla a les gramínies.

Viuen en família

La unitat bàsica és el grup familiar: una parella adulta, normalment monògama, amb les cries i de vegades algun adult que no es reprodueix. El que sembla una «colònia» en un prat són en realitat diverses famílies que coincideixen al mateix lloc. Al Pirineu els grups són més petits que als Alps: els estudis en poblacions introduïdes donen una mitjana d’unes 5 marmotes per grup i 0,9 per hectàrea.

Cries al juliol

El zel és al maig, poc després de despertar-se. Després d’uns 33-34 dies de gestació, neixen al juny entre 2 i 4 cries de mitjana (fins a 7), de només 30-40 g. No surten del cau fins a principis de juliol, de vegades fins a l’agost. Si hi vas al juliol, és la millor època per veure els petits jugant a prop de l’entrada.

Els seus enemics

El seu principal depredador és l’àliga daurada, sobretot en l’època de cria, tot i que al Pirineu sembla pesar menys en la seva dieta que als Alps. També les cacen guineus i gossos, especialment els d’atura. D’aquí la seva vigilància constant. Més sobre els altres animals del Pirineu a la fauna del Pirineu català.

És una espècie invasora?

És una pregunta freqüent i la resposta té matisos. La marmota és una espècie introduïda al Pirineu actual (a Navarra es cataloga com a «introduïda»), però va viure aquí a la prehistòria i la seva arribada al costat català va ser, en bona part, una expansió natural des de França. Els científics continuen estudiant com funciona una població nascuda de tan pocs fundadors. A l’Aragó té la categoria «d’interès especial» i a Catalunya és cinegètica amb caça vedada.

Marmotes a prop de Llessui: com organitzar-ho

Llessui és a la Vall d’Àssua, a uns 14 km de Sort. La manera més senzilla de veure marmotes en un dia és pujar a Espot i caminar pel parc nacional; si fas nit a la zona de Boí, afegeix-hi la ruta de la marmota. Per planificar, mira els refugis del Pirineu, el Pallars en família (les marmotes encanten els nens) i on dormir i menjar.

Preguntes freqüents