Gerri de la Sal és un petit poble medieval a la vora de la Noguera Pallaresa, cap del municipi de Baix Pallars, que deu el nom i la història a la sal: durant segles hi va haver les salines més importants de Catalunya. Avui s’hi va per tres coses: el Reial Alfolí (l’antic magatzem de la sal, convertit en museu), el monestir romànic de Santa Maria de Gerri amb el seu pont medieval, i el congost de Collegats, que comença just al sud del poble. Des de Llessui hi ha uns 27 km aprox., una mitja hora de cotxe.
Què veure a Gerri de la Sal
Gerri és petit (121 habitants el 2024) i es recorre a peu en poca estona, però té més patrimoni del que sembla. L’essencial:
- Les salines, entre el poble i el riu, alimentades per una font d’aigua salada.
- El Reial Alfolí, a la plaça Major, seu del Museu de Gerri de la Sal.
- El pont romànic sobre la Noguera Pallaresa, que porta al monestir.
- El monestir de Santa Maria de Gerri, a l’altra riba.
- La Torre de la Presó, una torre de defensa de planta quadrada del segle XIII, i l’església parroquial de Sant Feliu.
- El congost de Collegats, a pocs quilòmetres riu avall.
Dades pràctiques
- Municipi
- Baix Pallars (Gerri n’és el cap)
- Comarca
- Pallars Sobirà
- Habitants
- 121 (2024)
- Distància des de Llessui
- Uns 27 km aprox. per Sort i la N-260 (mitja hora)
- Distància des de Sort
- Uns 13 km
- Museu
- Museu de Gerri de la Sal, al Reial Alfolí
- Visites guiades
- Alfolí i salines; reserva en línia o per telèfon (973 662 040)
- Monestir
- Santa Maria de Gerri, tancat per obres de consolidació (2026)
Les salines de Gerri de la Sal: l'»or blanc» del Pallars
La sal va ser el motor econòmic de Gerri des de l’edat mitjana. Al costat del poble brolla una font d’aigua salada; l’aigua es canalitzava cap a unes basses i unes eres, superfícies planes de lloses assentades sobre una capa d’argila i emmarcades amb taulons de fusta. El sol i l’aire evaporaven l’aigua i la sal quedava a les eres, on es recollia. Les excavacions fetes el 2016 durant les obres de la N-260 van documentar per primera vegada com es construïen: canals per a l’aigua salada, zones de primera evaporació (els arcabots) i les eres on es formava la sal.
La història és molt més antiga que les salines medievals. El 2011, en les obres d’una variant de la mateixa carretera, va aparèixer al Pla de la Guineu un jaciment d’explotació de sal d’uns 4.000 anys: més de 40.000 fragments de ceràmica, cendra i carbó. Aleshores la sal no s’obtenia per evaporació al sol, sinó escalfant l’aigua en vasos al foc; quan la sal es compactava, es trencava el vas i es transportava el bloc.
Com es van perdre les salines
La davallada va començar als anys seixanta: millors transports, la sal marina més barata i menys demanda al camp. A finals dels setanta només una família treballava encara les salines. La gran riuada de la tardor de 1982 va destruir la major part de les eres, i a finals dels noranta va plegar l’últim productor. Des d’aleshores hi ha hagut intents de recuperació: l’Ajuntament va crear el 2003 el Consorci de Gerri de la Sal, i des del 2008 s’ha restaurat alguna era amb els materials tradicionals (pedra, argila i fusta, sense ciment) per produir sal artesanal de manera testimonial. Aquesta sal es pot trobar al mateix Alfolí.
No esperis unes salines en plena producció com les de la costa. El que queda són eres antigues vora el riu, una part recuperades, i un museu que explica molt bé el procés. Per això val la pena fer la visita guiada: sense explicació, les salines s’entenen a mitges.
El Reial Alfolí i el Museu de Gerri de la Sal
El Reial Alfolí (o Casa de la Sal) és l’antic magatzem reial de la sal, un edifici del segle XVIII de planta rectangular i tres nivells a la plaça Major. És l’edifici civil amb més superfície en planta de tot el Pallars, cosa que dona una idea del volum de sal que s’hi movia. Allà s’emmagatzemava i es preparava part de la sal de les salines.
Avui acull el Museu de Gerri de la Sal, que forma part del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). L’exposició permanent recorre tot el procés, de l’extracció a la venda, amb la recreació d’una salina tradicional, una maqueta del poble tal com era cap al 1900 i una sala audiovisual. Hi ha també exposicions temporals, una botiga de productes locals i un joc d’escapada pensat per a famílies.
Les visites guiades inclouen l’Alfolí i les salines. Es reserven en línia des del web del museu o per telèfon (973 662 040). Horaris i preus canvien segons la temporada: consulta’ls abans d’anar-hi.
El monestir de Santa Maria de Gerri i el pont medieval
A l’altra banda del riu, a pocs minuts a peu del poble, hi ha Santa Maria de Gerri, un dels primers monestirs medievals de Catalunya: es va fundar l’any 809. Va ser un monestir benedictí i va arribar a ser l’abadia més important del bisbat d’Urgell i una de les més riques: tenia grans finques, molins, castells, esglésies i també les salines de Gerri, Morreres i Llaràs. Es va exclaustrar el 1835.
Del conjunt monàstic només en queden l’església i el seu atri o porxo d’entrada, on es conserven una trentena de capitells decorats. És un exemple molt pur del romànic català i va ser declarat monument historicoartístic el 1935.
Al monestir s’hi arriba pel pont romànic sobre la Noguera Pallaresa, del segle XI, refet més d’una vegada al llarg dels segles. És probablement la foto més coneguda de Gerri: el pont, el riu i l’església al fons.
L’església de Santa Maria de Gerri és tancada al públic perquè hi poden caure fragments de les voltes. El 2026 el Departament de Cultura va presentar un pla de recuperació d’uns 3,5 milions d’euros en cinc fases i uns cinc anys; la primera fase (seguretat i impermeabilització) vol reobrir el temple amb garanties. El pont i l’exterior es poden veure igualment. Abans d’anar-hi, pregunta al museu de l’Alfolí si ja es pot visitar per dins.
Fundació del monestir de Santa Maria de Gerri
Construcció del pont romànic sobre la Noguera Pallaresa
Torre de la Presó, torre de defensa del poble
Construcció del Reial Alfolí, el magatzem de la sal
Exclaustració del monestir
El monestir és declarat monument historicoartístic
La riuada destrueix la major part de les salines
Es crea el Consorci de Gerri de la Sal
Pla de recuperació integral del monestir
El congost de Collegats
Al sud de Gerri, la Noguera Pallaresa s’obre pas entre les serres de Peracalç (a l’oest) i de Boumort (a l’est) pel congost de Collegats, d’uns 4-5 km de llargada segons la font. És la frontera natural entre el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà: el monestir de Gerri es va fundar a l’entrada del congost i, a prop de l’altre extrem, ja cap a la Pobla de Segur, hi ha les ruïnes de Sant Pere de les Maleses, un antic monestir construït en una cova.
La roca dominant és un conglomerat vermell que l’erosió ha modelat en formes molt característiques. En alguns punts, l’aigua de les fonts ha dipositat tosca calcària: el dipòsit més gran és l’Argenteria, una paret de tosca per on regalima l’aigua. Els hiverns freds s’omple d’estalactites de glaç que brillen com la plata, i d’aquí el nom. Altres racons amb nom propi són el Forat dels Cornuts i el Barranc de l’Infern, trams on el pas s’estreny moltíssim.
El tram de riu de Collegats està protegit com a reserva natural parcial per la seva fauna aquàtica: llúdriga, merla d’aigua, bernat pescaire i truita comuna. Collegats també forma part de les georutes del Geoparc Mundial UNESCO Orígens.
L’antiga carretera de Collegats: la ruta a peu
Fins al segle XVIII els camins evitaven el congost. Després s’hi va obrir una carretera que el travessava arran de riu, estreta i plena de revolts. Als anys noranta, amb les obres de millora de l’actual N-260 i la construcció de túnels, diversos trams de la carretera vella van quedar fora de servei i tancats al trànsit. Avui són la millor manera de veure Collegats: caminant, sense cotxes i al peu de les parets.
El Geoparc Orígens proposa aquesta ruta per l’antiga carretera, que passa per l’Argenteria:
Collegats: l'Argenteria per l'antiga carretera
FácilRecorregut lineal i gairebé pla per la carretera vella del congost, entre la Font de la Figuereta i la zona de Morreres. Passa per l’Argenteria i deixa veure el Barranc de l’Infern i l’entorn de Sant Pere de les Maleses. Com que és lineal, o tornes pel mateix camí (el doble de distància) o deixes un cotxe a cada extrem. El Geoparc Orígens ofereix el track per descarregar.
Sortida: Font de la Figuereta (entrada sud) – Morreres
Si només vols veure l’Argenteria, hi ha una opció curta: des de l’àrea d’aparcament de Morreres, al costat de la N-260, camines un parell de centenars de metres cap a la Pobla de Segur i, abans que la carretera entri al túnel, agafes a l’esquerra la carretera vella. En uns 10 minuts ets sota la paret. El temps de la ruta llarga és una estimació nostra per a un pas tranquil; el Geoparc no l’indica.
1) La carretera vella té senyals de prohibit el pas a vehicles als dos extrems: no hi entris amb el cotxe, encara que vegis que algú ho fa. 2) Collegats també és zona d’escalada i un dels trams de ràfting de la Noguera Pallaresa; a l’estiu hi haurà gent al riu i a les parets. Si busques el glaç de l’Argenteria, ves-hi després d’uns dies de fred fort en ple hivern.
Collegats és també el final de diversos descensos de ràfting que surten de la zona de Sort. Si t’interessa, mira la nostra pàgina sobre ràfting a la Noguera Pallaresa i la d’esports d’aventura.
Com arribar a Gerri de la Sal des de Llessui
Baixa de Llessui a Sort (uns 14 km, 17-20 minuts) i continua cap al sud per la N-260, riu avall, uns 13 km més. En total són uns 27 km aprox. i una mitja hora de cotxe. Per anar a Collegats, segueix per la mateixa N-260 en direcció a la Pobla de Segur: el congost comença just després de Gerri. Més detalls de la carretera a com arribar a Llessui.
Un pla de dia des de Llessui
- Matí: visita guiada a l’Alfolí i les salines (reserva abans) i passeig pel poble fins al pont romànic i el monestir.
- Migdia: dinar a Gerri o a Sort.
- Tarda: caminar per l’antiga carretera de Collegats, sencera o només fins a l’Argenteria.
Si vols més informació sobre el municipi, tens la fitxa de Baix Pallars, i per a altres museus de la zona, la nostra pàgina de museus del Pallars. Per a pobles amb encant semblants, mira els pobles més bonics del Pallars o la Vila Closa d’Escaló i Sant Pere del Burgal, més al nord. I si et quedes a la comarca, mira on dormir i menjar a Llessui i què fer al Pallars Sobirà.
Preguntes freqüents
On és Gerri de la Sal?
Al Pallars Sobirà (Lleida), a la vora de la Noguera Pallaresa i a uns 13 km al sud de Sort per la N-260. És el cap del municipi de Baix Pallars.
Es poden visitar les salines de Gerri de la Sal?
Sí, amb les visites guiades que inclouen el Reial Alfolí i les salines. Es reserven en línia al web del museu o per telèfon (973 662 040); horaris i preus canvien segons la temporada.
Es pot visitar el monestir de Santa Maria de Gerri?
El 2026 l’església és tancada al públic pel risc de caiguda de fragments de les voltes, a l’espera de les obres del pla de recuperació. El pont romànic i l’exterior es poden veure.
Com es recorre el congost de Collegats a peu?
Per l’antiga carretera, tancada al trànsit: la ruta entre la Font de la Figuereta i Morreres té uns 8,2 km només anada i amb prou feines 50 m de desnivell. Per veure només l’Argenteria, des de l’aparcament de Morreres hi ha uns 10 minuts.
Què és l’Argenteria de Collegats?
Una gran paret de tosca calcària per on regalima l’aigua; els hiverns freds es cobreix d’estalactites de glaç que brillen com la plata.
Quant es triga de Llessui a Gerri de la Sal?
Uns 27 km aprox. per Sort i la N-260, una mitja hora de cotxe.