Escaló i Sant Pere del Burgal: pintures romàniques i excursió

Escaló és un poble de la Guingueta d’Àneu, al Pallars Sobirà, conegut per dues coses: la seva Vila Closa, un dels pobles emmurallats medievals més ben conservats del Pirineu, i el monestir de Sant Pere del Burgal, just al davant, a l’altra banda de la Noguera Pallaresa. Al monestir s’hi arriba a peu des d’Escaló en uns 20 minuts; les seves pintures romàniques originals, del Mestre de Pedret, són al MNAC de Barcelona, i al lloc s’hi veuen reproduccions. Des de Llessui hi ha uns 37 km aprox., uns 40 minuts de cotxe.

Escaló: on és i per què val la pena aturar-s’hi

Escaló és a 864 m d’altitud, a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, en un petit eixamplament de la vall de la carretera que puja cap a Esterri d’Àneu i el port de la Bonaigua. Va ser municipi propi fins al 1971, quan es va integrar a la Guingueta d’Àneu. La seva posició no és casual: controla l’entrada a les Valls d’Àneu i la de la vall d’Escart, i per això va ser una plaça forta dels comtes de Pallars.

Molta gent hi passa de llarg per la carretera. És un error: en una hora o dues veus un poble medieval emmurallat i un dels monestirs romànics més interessants del Pirineu, amb una passejada curta entre tots dos.

La Vila Closa d’Escaló

Escaló és un model de vila closa, un poble tancat sobre si mateix: les cases, arrenglerades a banda i banda d’un únic carrer central lleugerament corbat, formen la mateixa muralla. El carrer fa uns 110 m entre els dos portals i cada casa té una façana d’uns 5 m. Tot i que s’ha transformat amb els segles, conserva els elements bàsics d’un nucli medieval: cases, muralles, església, bassa, molí i horts.

En què fixar-te quan la recorris

• El portal nord, «el castell»: és l’entrada fortificada, amb una torre d’uns 13 m al damunt. Té dues portes, una d’exterior d’arc apuntat i una altra cap al poble d’arc rebaixat. Se sol datar al segle XIII.
• La torre cantonera: a l’angle nord-est, d’uns 10 m d’alçada.
• Els porxos del costat est del carrer, a la part nord; tres gairebé sense modificar.
• El portal sud, que dona a un torrent on hi havia el safareig i un molí, restaurat els darrers anys.
• L’església parroquial de Santa Maria (abans Santa Helena, que continua sent la patrona), fora muralles, a l’extrem nord. És de finals del segle XVIII: el 1787 es descrivia com a acabada de fer, i va ser aleshores quan va assumir les funcions parroquials que abans tenia Sant Pere del Burgal.
• Una torre de guaita circular, per damunt del poble.

Una mica d’història

El castell d’Escaló apareix documentat el 1231. Per la seva posició i les seves defenses va ser una peça clau dels dominis dels comtes de Pallars i, diverses vegades, un focus de resistència militar. El 1298 va ser assetjat i pres. A la guerra de 1491, l’última del comtat de Pallars, Escaló va ser dels últims llocs a rendir-se. Després, el rei Ferran II el va donar als Cardona, que en van tenir la jurisdicció fins a finals del segle XVII; després va passar per matrimoni als ducs de Medinaceli.

Sant Pere del Burgal: el monestir

Les ruïnes del monestir són a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, sobre una terrassa al vessant, just davant d’Escaló. Marca el límit sud de les Valls d’Àneu. La seva primera menció és molt antiga: l’any 859 el comte de Tolosa va concedir immunitat al seu abat, Deligat. A finals del segle X va ser durant un temps una comunitat de monges benedictines i després va passar a ser un priorat dependent de l’abadia occitana de la Grassa; el 1337 es va cedir a Gerri. Es va secularitzar el 1570 i va sobreviure, almenys nominalment, fins a la desamortització del segle XIX.

Una església amb dues capçaleres

L’església, de la segona meitat del segle XI i d’estil romànic llombard, tenia tres naus i tres absis semicirculars a llevant. L’excepcional és que també té un absis a ponent, dividit en dos nivells, amb un altar a l’inferior: una doble capçalera que es considera única en el romànic català. L’absis central es va convertir en una petita capella dedicada a Sant Pere. Al voltant s’intueix la planta del monestir, amb les dependències dels monjos (dormitori, refetor) al sud-oest. Les excavacions van posar al descobert un paviment de còdols amb motius geomètrics.

Les pintures de Sant Pere del Burgal: del Pirineu al MNAC

Les pintures murals de l’absis central s’atribueixen al Mestre de Pedret i es daten entre finals del segle XI i el primer quart del XII. S’organitzen al voltant d’un Pantocràtor (del Crist en Majestat només se’n conserva un gran peu) i inclouen un grup d’apòstols i una figura que les ha fet famoses: la comtessa Llúcia de Pallars, retratada com a donant, amb un fragment d’inscripció que es llegeix com «Llúcia, comtessa». Llúcia, germana d’Almodis de Barcelona, es va casar amb el comte Artau I el 1058, va enviudar el 1081 i va governar amb els seus fills els anys següents; la seva identificació és la clau per datar les pintures.

La història del seu trasllat és la de molts frescos romànics del Pirineu. El 1919 la Junta de Museus de Barcelona va intentar adquirir-les sense èxit; el 1926 les va arrencar el restaurador italià Arturo Cividini i van passar a la col·lecció de l’industrial Lluís Plandiura. El 1932 van entrar al museu de Montjuïc amb la compra d’aquesta col·lecció. En una campanya de 1964 se’n van recuperar nous fragments.

Avui les originals s’exposen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a la sala de romànic. Al Burgal, la capella de l’absis mostra reproduccions, i encara queden in situ algunes figures originals. Si vas a Barcelona, veure totes dues coses, el lloc i les pintures, ajuda molt a entendre-les. Per a més museus de la comarca, mira la nostra pàgina de museus del Pallars.

Excursió a peu d’Escaló a Sant Pere del Burgal

És una passejada curta i sense dificultat tècnica, apta per a gairebé tothom, però amb una pujada final per un corriol estret.

Porta calçat tancat: el tram final és de corriol, i amb pluja o glaç rellisca. Combina bé amb una volta per la Vila Closa abans o després. Si et queden ganes de caminar, més amunt de la vall tens altres rutes per les Valls d’Àneu, i des de Llessui, les rutes per la Vall d’Àssua.

Festes i quan anar-hi

Escaló celebra la festa d’hivern per Sant Blai (3 de febrer) i la festa major per Santa Helena (18 d’agost). El 29 de juny, dia de Sant Pere, se celebra tradicionalment un aplec al Burgal. A principis d’agost també es fa la Fira del Formatge d’Escaló, una fira de formatge i artesania pels carrers del poble; les dates exactes canvien cada any. La resta de l’any, la passejada al Burgal es pot fer en qualsevol estació si no hi ha neu ni glaç al corriol. Per a tradicions semblants a la comarca, mira tradicions del Pallars.

Com arribar a Escaló des de Llessui

Baixa de Llessui a Sort (uns 14 km, 17-20 minuts) i continua cap al nord per la carretera de la Noguera Pallaresa, passant per Llavorsí. Escaló queda a l’esquerra de la carretera, abans d’arribar a la Guingueta d’Àneu. En total, uns 37 km aprox. i uns 40 minuts. Més detalls a com arribar a Llessui.

Escaló és de camí cap a moltes altres coses: Espot i el Parc Nacional d’Aigüestortes, Esterri d’Àneu, el port de la Bonaigua o Isil, Alòs i Montgarri. Pots parar-hi a l’anada o a la tornada. Per a un altre poble medieval amb monestir, al sud de Sort, tens Gerri de la Sal. I per organitzar la resta del viatge, on dormir i menjar a Llessui i què fer al Pallars Sobirà.

Preguntes freqüents