La Val d’Aran des del Pallars: Saut deth Pish, Artiga de Lin i Pla de Beret

Des del Pallars Sobirà, la Val d’Aran és a l’altra banda del Port de la Bonaigua: puges per Esterri d’Àneu, corones els 2.072 m i baixes a Baqueira, Salardú, Arties i Vielha. Des de Llessui és una excursió de dia llarga però molt completa: el Pla de Beret, on neixen la Garona i la Noguera Pallaresa, la cascada del Saut deth Pish a Varradòs i l’Artiga de Lin amb els Uelhs deth Joèu. Compte, que a l’estiu l’accés amb cotxe a Varradòs i a l’Artiga de Lin està regulat.

Com arribar a la Val d’Aran des de Sort i Llessui per la Bonaigua

Baixa de Llessui a Sort (uns 14 km) i continua cap al nord per la carretera de la Noguera Pallaresa fins a Esterri d’Àneu. Allà comença la C-28, que puja 19,8 km fins al Port de la Bonaigua, el port de carretera més alt de Catalunya. Des de Llessui fins al port hi ha uns 65 km aprox., una mica més d’una hora. Des de dalt, la C-28 baixa pel Naut Aran (Baqueira, Salardú, Arties) fins a Vielha: segons l’oficina de turisme d’Aran, la carretera recorre 48 km per la vall des de la Bonaigua fins a la frontera del Pont de Rei, i Vielha queda a mig camí. Compta una mica menys de dues hores des de Llessui fins a Vielha (aprox.), sense parades.

L’alternativa, si el port està tancat, és fer la volta pel sud i entrar pel túnel de Vielha (5.173 m), des de l’Alta Ribagorça. És l’entrada més utilitzada a l’Aran, però des del Pallars allarga molt el viatge. Més detalls sobre carreteres a com arribar a Llessui.

Què veure a la Val d’Aran en un dia des del Pallars

Si surts de Llessui, el més lògic és ordenar la visita d’est a oest, tal com vas baixant de la Bonaigua: primer el Pla de Beret (s’hi puja des de Baqueira), després Salardú i Arties amb el seu romànic, i després Vielha. De Vielha surten cap al nord, per la N-230, les dues excursions més populars: el Saut deth Pish i l’Artiga de Lin. Tot en un sol dia és massa: tria Beret i una de les dues, o fes nit a l’Aran.

Els noms els veuràs en aranès (l’occità d’Aran), que és llengua oficial a Catalunya. «Saut deth Pish» vol dir més o menys «salt del peix», i «Uelhs deth Joèu», «ulls del Joèu» (els fulletons de vegades ho tradueixen com a «ulls de Júpiter»).

Pla de Beret: on neixen la Garona i la Noguera Pallaresa

El Pla de Beret és una gran planúria de prats a uns 1.860 m, al nord de la C-28 i per sobre de Baqueira. És una divisòria d’aigües molt curiosa: als seus prats hi ha l’Uelh deth Garona, la font que tradicionalment es considera el naixement de la Garona (la branca oriental), que va a l’Atlàntic per Bordeus; i molt a prop brolla la Noguera Pallaresa, que corre cap a la Mediterrània. És el mateix riu que baixa per Sort i que coneixes del ràfting a la Noguera Pallaresa.

Allò del «naixement oficial» de la Garona té matís: el 1931 l’espeleòleg Norbert Casteret va demostrar que l’aigua que surt als Uelhs deth Joèu (a l’Artiga de Lin, més avall) ve del massís de la Maladeta, de manera que molts geògrafs hi situen l’origen del riu. A Beret hi conviuen les dues versions.

A l’hivern el Pla de Beret forma part de l’estació de Baqueira Beret, amb un circuit d’esquí de fons d’uns 7 km i la Marxa Beret, una cursa popular d’esquí nòrdic. A l’estiu és un lloc fàcil per caminar amb canalla i el punt de sortida cap a Montgarri. Si t’interessa l’esquí, ho expliquem a esquí a prop de Llessui.

De Beret a Montgarri

Des de l’aparcament del Pla de Beret surt el camí al santuari de Montgarri (1.645 m), a la vall per on la Noguera Pallaresa envolta el massís de Beret abans d’entrar al Pallars. La circular clàssica, anada per la solana i tornada per l’obaga, són uns 10,6 km i unes 2 h 20 min. El santuari es va fundar, segons la tradició, entre el 1117 i el 1119, l’església actual és renaixentista i el 15 d’agost s’hi feia un aplec que aplegava gent d’Aran, del Pallars i d’Occitània. A Montgarri també s’hi pot arribar des del Pallars, per la pista d’Alós d’Isil: ho tens tot a Isil, Alós d’Isil i Montgarri.

Saut deth Pish: la cascada de Varradòs

El Saut deth Pish és la cascada més visitada d’Aran, al final de la Val de Varradòs. L’oficina de turisme de Vielha li dona uns 35 m de caiguda; algunes guies d’excursionisme separen un salt principal de 15-20 m i un altre d’inferior més petit. El curiós és l’origen de l’aigua: ve del riu Unhòla, que es perd a l’engolidor d’Er Embut i torna a sortir a la cascada.

Com arribar al Saut deth Pish

Des de Vielha, segueix uns 5 km per la N-230 en direcció a França fins al Pont d’Arròs. Allà, a la dreta, surt una pista forestal asfaltada d’uns 12 km que remunta la vall fins al Plan des Artiguetes (uns 1.556 m), un prat amb zona d’aparcament. A partir d’aquí, la pista només és apta per a tot terrenys. També s’hi pot arribar des de Vilamòs. A l’altra banda d’un pont de fusta comença el passeig.

La millor època va de finals de primavera a finals de tardor. A l’hivern i a principis de primavera la pista pot tenir neu: el Conselh Generau d’Aran l’obre per trams a mesura que es fon.

Artiga de Lin i els Uelhs deth Joèu

L’Artiga de Lin és una vall closa per les muntanyes de la Maladeta, al sud d’Es Bòrdes, per on baixa el riu Joèu. El seu gran atractiu són els Uelhs deth Joèu: el punt on ressorgeix l’aigua que es perd al Forau d’Aiguallut, un engolidor càrstic de la vall de Benasc, al peu de la glacera de l’Aneto. L’aigua fa uns 4 km sota terra, per sota de la divisòria, i surt a l’Aran. Norbert Casteret ho va demostrar el 1931 abocant uns 60 kg de fluoresceïna al Forau: l’aigua va sortir tenyida als Uelhs deth Joèu. És a dir, part del desglaç de l’Aneto acaba a la Garona i a l’Atlàntic, no a l’Ebre.

Com arribar a l’Artiga de Lin

Des d’Es Bòrdes, a la N-230 aigües avall de Vielha, surt una pista forestal asfaltada que remunta la vall del Joèu. Passa per l’ermita de la Mair de Diu dera Artiga i arriba, a uns 7 km, a l’aparcament dels Uelhs deth Joèu; la carretera s’acaba al refugi de l’Artiga de Lin. Pel camí hi ha la font de l’Hònt deth Gresilhon i el mirador Guardadèr der Aigua.

Accés regulat a l’estiu a Varradòs i a l’Artiga de Lin

Això és el que més sorprèn qui arriba des del Pallars sense saber-ho. Des de fa anys, el Conselh Generau d’Aran regula a l’estiu l’accés motoritzat a les zones naturals amb més afluència. Funciona així:

• Quines zones: les ribes de Varradòs (Saut deth Pish) i de l’Artiga de Lin, a més d’Aiguamòg i Valarties (accessos a Colomèrs i Restanca, a la zona del parc nacional) i les pistes de la Bassa d’Oles i la Bassa d’Arres.
• Quan: en ple estiu i a la franja central del dia. El 2025, per exemple, Varradòs i l’Artiga de Lin van estar regulades de l’11 de juliol al 31 d’agost, de 10 a 17 h; Aiguamòg i Valarties, del 15 de juny al 15 de setembre. Les dates i els horaris canvien cada any.
• Com: els aparcaments tenen places limitades, amb punts d’informació, sensors i pantalles que indiquen l’ocupació en temps real. Quan s’omplen, no es pot continuar amb cotxe.
• A l’Artiga de Lin el tram final està regulat des de la zona de l’ermita i a l’estiu funciona un tren turístic que puja fins al refugi. Els taxis locals hi tenen accés.
• A Varradòs, la premsa local (diari Segre, maig del 2026) va informar de més mesures de protecció i de l’accés al Saut deth Pish en taxi. Comprova com funciona aquest any abans d’anar-hi.
• Autocaravanes i caravanes no poden circular per les pistes forestals regulades durant la temporada d’estiu.

Salardú i Arties: romànic del Naut Aran

Baixant de la Bonaigua, els primers pobles grans són els del Naut Aran, amb l’Ajuntament a Salardú.

• Salardú (1.267 m), a la riba dreta de la Garona, va ser una de les places fortes de la vall, emmurallada i amb castell. A dalt de tot hi ha l’església de Sant Andrèu, romànic tardà de transició entre els segles XII i XIII: tres naus, tres absis, una portada sud amb cinc arquivoltes i un campanar octogonal del segle XV, separat del temple. Sobre l’altar major penja el Crist de Salardú, un crucifix romànic de fusta del segle XIII, d’uns 65 cm, amb restes de policromia.
• Arties té dues esglésies que veuràs als llistats de patrimoni del Naut Aran: Santa Maria d’Arties i Sant Joan d’Arties. Arties és, juntament amb Garòs i Bagergue, un dels pobles del Naut Aran que formen part de l’associació Los Pueblos más Bonitos de España.

Les esglésies d’Aran solen estar tancades fora de les hores de culte; algunes obren a l’estiu amb visites guiades. Si t’interessa el romànic, al Pallars en tens molt: mira cultura del Pallars i la Vall de Boí, a l’altra banda del túnel.

Vielha: què veure a la capital d’Aran

Vielha (974 m) és la capital de la Val d’Aran, travessada per la Garona i el Nere. El que val la pena en una visita curta:

• Església de Sant Miquèu: de transició del romànic al gòtic, amb portada amb nàrtex de finals del XIII o principis del XIV, campanar del XVI, pica baptismal del XIII i un retaule gòtic atribuït al Mestre de Vielha. A dins hi ha el Crist de Mijaran, una talla romànica de fusta del taller d’Erill la Vall, considerada una de les escultures romàniques més representatives del segle XII. És oberta tot l’any.
• Musèu dera Val d’Aran: a la Tor deth Generau Martinhon, casa senyorial del segle XVII al nucli antic (Cap dera Vila).
• Fàbrica dera Lan: antiga petita indústria tèxtil de la llana, típica dels Pirineus centrals.
• El nucli antic, amb cases medievals de façana renaixentista.

Com organitzar l’excursió des de Llessui

Dos plans que funcionen, sortint d’hora:

• Dia d’aigua i muntanya: Bonaigua (parada a la cascada de Gerber si vas bé de temps) – Pla de Beret – Vielha – Saut deth Pish o Artiga de Lin. Tornada per la Bonaigua abans que es faci fosc.
• Dia tranquil: Pla de Beret i caminada a Montgarri, dinar a Salardú o Arties i visita al romànic. Sense pistes regulades ni cues.

Si busques estanys i alta muntanya, recorda que el Parc Nacional d’Aigüestortes també té entrada per l’Aran (Colomèrs, Restanca) i que per la zona hi passen Carros de Foc i el GR 11. Per tornar a dormir tranquil, mira on dormir i menjar a Llessui i la resta de plans a què veure i fer.

Preguntes freqüents