El voltor comú (Gyps fulvus) és l’ocell gros que més veuràs al cel del Pirineu: amb 2,30 a 2,65 m d’envergadura i 6 a 9 kg de pes (SEO/BirdLife), plana durant hores gairebé sense batre les ales buscant animals morts. És un carronyaire estricte i viu en colònies als cingles. A Espanya se’n van comptar 30.946 parelles el 2018, a Catalunya 1.628, i la comarca catalana amb més és el Pallars Jussà, amb 533 parelles; al Pallars Sobirà n’hi havia 116.
Com reconèixer el voltor comú
- Mida. És enorme: només el trencalòs i el voltor negre l’igualen o el superen al Pirineu.
- Color. Cos i part davantera de les ales de color marró lleonat o canyella, que contrasta amb les plomes de vol i la cua, gairebé negres. En castellà se’n diu buitre leonado per aquest color.
- Cap i coll. Petit, cobert només d’un plomissol curt i blanquinós, amb un collar de plomes a la base del coll. En l’adult el collar és blanc i esponjós; en el jove, de plomes llargues i rogenques.
- Silueta en vol. Ales molt llargues i amples, amb les plomes de la punta obertes com dits, i una cua curta i arrodonida. Plana amb les ales lleugerament per sobre de l’horitzontal.
- Edat. Segons SEO/BirdLife, els joves són més rogencs i foscos, tenen el bec i l’iris negres i la vora de les ales serrada. Triguen 7 o 8 anys a adquirir el plomatge d’adult.
- En grup. Rarament el veuràs sol: es mouen en estols, fan voltes junts aprofitant les tèrmiques i es concentren en massa quan troben menjar.
Dades del voltor comú
- Nom científic
- Gyps fulvus
- Nom en castellà
- Buitre leonado
- Llargada
- 95-110 cm (SEO/BirdLife)
- Envergadura
- 2,30-2,65 m
- Pes
- 6-9 kg segons SEO/BirdLife; altres fonts citen fins a uns 10 kg
- Dieta
- Carronyaire estricte: cadàvers d’ungulats salvatges i domèstics
- Niu
- En colònies, en lleixes i balmes de cingles
- Posta
- Un sol ou, de mitjan gener a mitjan febrer; incubació de 48-54 dies
- Poll
- Desenvolupament de 110-115 dies al niu
- Població a Espanya
- 30.946 parelles el 2018 (cens de SEO/BirdLife)
- Protecció
- Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial; Preocupació Menor (LC)
Voltor comú, trencalòs i aufrany: diferències
Al Pirineu crien quatre espècies de voltor: el comú, el trencalòs, l’aufrany i el voltor negre, aquest darrer reintroduït. La Generalitat destaca que el Pallars Jussà és una de les zones on crien totes quatre. Cadascuna aprofita una part diferent del cadàver, i això també ajuda a distingir-les.
| Voltor comú | Trencalòs | Aufrany | |
|---|---|---|---|
| Envergadura | 2,30-2,65 m | Fins a prop de 3 m | Uns 1,5-1,7 m |
| Pes | 6-9 kg | 4,5-7 kg aprox. | Uns 2 kg |
| Color de l’adult | Marró lleonat, plomes de vol negres | Dors gris fosc, pit ataronjat | Blanc amb les puntes de les ales negres, cara groga |
| Cua | Curta i arrodonida | Llarga, en falca | En falca, blanca |
| Què menja | Carn i vísceres | Sobretot ossos | Restes petites, despulles, també insectes i animals petits |
| Quan hi és | Tot l’any | Tot l’any | Només a la primavera i l’estiu; hiverna a l’Àfrica |
| Viu | En colònies | En parelles, territorial | En parelles |
| Estat a Espanya | No amenaçat | En perill d’extinció | Vulnerable |
La regla ràpida: si és gros, marró, amb cua curta i va en grup, és un voltor comú. Si va sol, té la cua llarga en falca i el pit taronja, és un trencalòs. Si és petit i blanc i negre, és un aufrany, i només el veuràs entre la primavera i finals d’estiu: travessa l’estret de Gibraltar cap a principis de març i deixa Espanya a finals de setembre. Segons el cens nacional de 2018, a Espanya hi havia entre 1.490 i 1.567 parelles d’aufrany i a Catalunya unes 88. Per no confondre’l amb l’àliga, consulta la pàgina de l’àliga daurada.
El paper ecològic del voltor comú
El voltor comú és un servei de neteja gratuït. En menjar-se els animals morts els retira de la muntanya abans que es podreixin, i SEO/BirdLife subratlla aquesta funció sanitària, tan valuosa com incompresa. Està fet per a això: el bec ganxut talla teixits, mentre que les potes i les ungles són febles i romes, així que gairebé mai no mata. El cap i el coll, gairebé nus, li permeten ficar-se dins del cadàver sense que se li enganxi la sang.
La relació amb la ramaderia és molt estreta. A Europa queden pocs ungulats salvatges grans, de manera que el bestiar mort al camp és el seu aliment principal. Al Pirineu, això vol dir sobretot ovelles, vaques i cavalls dels ramats que pugen als prats d’estiu, a més dels ungulats salvatges. La Història Natural dels Països Catalans explica que, després de la cria, els adults es desplacen cap a les muntanyes on es concentren els ramats. Si t’interessa aquesta relació entre pasturatge i paisatge, a Llessui tens l’Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua.
Quan un voltor baixa a un cadàver, els altres el veuen i el segueixen, i en poc temps es forma una concentració que pot enllestir una ovella en molt poca estona. Primer mengen els voltors comuns; després queden les restes que aprofiten els aufranys i, al final, els ossos que busca el trencalòs.
Després de la crisi de l’encefalopatia espongiforme bovina, a principis dels 2000, es va obligar a retirar els cadàvers de bestiar del camp i molts voltors es van quedar sense menjar. Normes posteriors (reglaments europeus de 2002 i 2011 i el Reial Decret 1632/2011) van tornar a permetre deixar bestiar mort en determinades zones per als ocells necròfags. El cens de SEO/BirdLife de 2018 atribueix a aquest canvi part del creixement de la població.
Com vola: el gran planador
El voltor comú gairebé no bat les ales. Espera que el sol escalfi els vessants i aprofita els corrents d’aire calent (tèrmiques) per guanyar alçada fent voltes, i des de dalt llisca quilòmetres sense batre les ales. Per això els matins freds el veuràs posat als cingles i a partir de mig matí començarà a volar. Passa hores planant a gran alçada i, segons les condicions del dia, pot recórrer d’uns 50 a 300 km buscant menjar.
Reproducció en colònies
Cria en colònies en lleixes i balmes de cingles, preferentment calcaris i assolellats, tot i que també pot fer-ho en parelles aïllades. Les parelles són estables i es formen a l’hivern.
- Hivern: pon un sol ou, blanc. SEO/BirdLife situa la posta entre mitjan gener i mitjan febrer; a Catalunya s’han registrat postes des de finals de desembre.
- Incubació: de 48 a 54 dies segons SEO/BirdLife (altres fonts parlen d’uns 58), per torns entre el mascle i la femella.
- Poll: creix molt a poc a poc, entre 110 i 115 dies al niu. El primer vol arriba cap al juliol, i els pares el continuen alimentant un temps.
- Maduresa: comença a criar cap als 4 o 5 anys.
Amb un sol poll l’any i gairebé sis mesos de cria, cada fracàs pesa. Les molèsties a les colònies durant aquest període, d’escaladors, excursionistes o drons, poden fer que una parella perdi l’any.
Quants voltors comuns hi ha: de gairebé desaparèixer a 30.000 parelles
El voltor comú és una de les grans històries de recuperació de la fauna. A mitjan anys 60 en quedaven unes 2.000 parelles a Espanya pel verí i la persecució directa; l’estricnina no es va prohibir fins al 1984. Els censos estatals coordinats per SEO/BirdLife mostren el canvi:
Primer cens coordinat: entre 2.283 i 3.240 parelles a Espanya, segons el càlcul.
A Catalunya hi crien unes 80 parelles, al Prepirineu meridional (serres del Montsec i de Boumort) i als Ports de Beseit (Història Natural dels Països Catalans).
7.519 parelles a Espanya.
17.337 parelles.
24.609 parelles a Espanya; 1.115 a Catalunya, 821 de les quals a Lleida.
30.946 parelles a Espanya (estimació de 30.946 a 37.134). Catalunya, 1.628 parelles en 170 colònies, un 46 % més que el 2008; Lleida, 1.287.
Espanya té més del 90 % dels voltors comuns d’Europa, segons SEO/BirdLife. A Catalunya, gairebé vuit de cada deu parelles són a la província de Lleida.
El voltor comú al Pallars
Per comarques, les dades del cens de 2018 publicades per la Generalitat donen aquest repartiment a Lleida:
| Comarca | Parelles (2018) |
|---|---|
| Pallars Jussà | 533 |
| Alt Urgell | 301 |
| Alta Ribagorça | 152 |
| Noguera | 137 |
| Pallars Sobirà | 116 |
| Solsonès | 43 |
El Pallars Jussà és, de lluny, la comarca catalana amb més voltors. Hi ha les serres prepirinenques de Boumort i del Montsec, on ja criaven als anys 80, i el congost de Mont-rebei: la Fundació Catalunya La Pedrera, que el gestiona, cita el voltor comú entre els rapinyaires que nien a les seves parets, al costat del trencalòs, l’àliga daurada i l’aufrany. A la Reserva Nacional de Caça de Boumort, a més, s’hi va reintroduir el voltor negre a partir del 2007; el 2017 la Generalitat en comptava almenys 55 exemplars residents entre els dos Pallars i l’Alt Urgell.
Entre els dos Pallars, el congost de Collegats, per on la Noguera Pallaresa travessa el Prepirineu entre les serres de Peracalç i Boumort, és un paisatge de parets de conglomerat vermell on l’Enciclopèdia Catalana destaca la importància dels roquissars per als rapinyaires. Hi passes per la carretera de Sort cap a la Pobla de Segur i és un bon lloc per alçar la vista. Al Pallars Sobirà els voltors també pugen a l’estiu als prats d’alta muntanya, seguint els ramats. Des de Llessui els veuràs sovint sobre la Vall d’Àssua i els prats alts de la vall.
Amenaces
- Esquers enverinats. Continuen matant voltors cada any. Són il·legals.
- Aerogeneradors i línies elèctriques. Segons el cens de 2018, els parcs eòlics maten centenars de voltors l’any.
- Diclofenac. Aquest antiinflamatori veterinari va provocar mortaldats massives de voltors al sud d’Àsia, i SEO/BirdLife adverteix que continua autoritzat a Espanya.
- Manca d’aliment en algunes zones, per les normes sobre retirada de cadàvers o el tancament de femers.
- Molèsties a les colònies durant la cria.
Consells per observar voltors sense molestar
- Mira des de carreteres, camins i miradors. Amb prismàtics veuràs molt més que acostant-t’hi.
- La millor hora és de mig matí a mitja tarda, quan hi ha tèrmiques i els ocells volen.
- No escalis ni t’acostis a cingles amb colònies entre gener i l’estiu, i respecta les restriccions d’escalada de cada paret.
- No facis volar drons a prop de les colònies.
- Si trobes voltors morts o malalts, no els toquis i avisa els Agents Rurals o el 112: pot ser un cas de verí.
1) Els voltors no ataquen les persones ni solen matar bestiar sa: són carronyaires i les seves potes no estan fetes per caçar. 2) Que en vegis molts fent voltes no vol dir que hi hagi un animal mort just a sota: sovint només estan guanyant alçada en una tèrmica.
Tens més espècies a les nostres guies de rapinyaires del Pirineu i de fauna del Pirineu.
Preguntes freqüents
Quant fa el voltor comú?
Segons SEO/BirdLife, fa de 95 a 110 cm de llargada, té una envergadura de 2,30 a 2,65 m i pesa de 6 a 9 kg.
Quants voltors comuns hi ha a Espanya?
El cens estatal de 2018, coordinat per SEO/BirdLife, va comptar 30.946 parelles com a mínim, amb una estimació de fins a 37.134. El 1979 n’eren unes 2.300-3.200.
Quina diferència hi ha entre el voltor comú i el trencalòs?
El voltor comú és marró, amb cua curta i arrodonida, va en grup i menja carn. El trencalòs té la cua llarga en falca i el pit ataronjat, va sol i menja sobretot ossos.
El voltor comú ataca el bestiar?
És un carronyaire estricte: té les potes i les ungles febles i gairebé mai no mata. S’alimenta d’animals ja morts.
On hi ha més voltors comuns a Catalunya?
A la província de Lleida, amb 1.287 de les 1.628 parelles catalanes el 2018. La comarca amb més és el Pallars Jussà, amb 533 parelles; al Pallars Sobirà n’hi havia 116.
El voltor comú està protegit?
Sí. No està amenaçat, però figura al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i està protegit per la Directiva d’Ocells de la Unió Europea.