El gall fer al Pirineu: el gran gall del bosc

El gall fer pirinenc (Tetrao urogallus aquitanicus) és la gallinàcia més gran de Catalunya: el mascle supera els 90 cm i fa uns 5 kg. Viu als boscos madurs de pi negre, pi roig i avet del Pirineu i està en perill d’extinció: l’Estratègia estatal del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO, 2025) estima 235 mascles a Catalunya el 2023, un 38 % menys que el 2015. Si passes pels seus boscos a l’hivern o a la primavera, la millor ajuda que li pots donar és no molestar-lo.

Com és el gall fer

És un ocell enorme per al que acostumem a veure al bosc. El mascle és fosc, gairebé negre, amb reflexos verds al pit, una taca vermella sobre l’ull i una cua gran que desplega en ventall durant el zel. Fa més de 90 cm i pesa uns 5 kg. La femella és molt més petita i de color bru, amb un plomatge barrat que la camufla entre la vegetació. En castellà se’n diu urogallo.

La subespècie del Pirineu és aquitanicus; la de la serralada Cantàbrica n’és una altra (cantabricus) i les dues poblacions estan aïllades entre si.

On viu: el bosc que necessita

El gall fer no viu a qualsevol bosc. Necessita boscos subalpins madurs, entre uns 1.000 i 2.400 m d’altitud. Al vessant sud del Pirineu són sobretot pinedes de pi negre i de pi roig; al vessant nord, com a la Val d’Aran, fagedes i avetoses. I li cal un sotabosc ric: nabius, ginebres, brucs i altres plantes baixes que li donen aliment i refugi.

Al llarg de l’any canvia de zona. A l’hivern puja a les parts altes i obagues, es concentra en uns pocs arbres i s’alimenta gairebé només d’acícules de pi, un menjar molt pobre. A la primavera i a l’estiu baixa a zones amb més herba, matolls i arbres morts, on els polls troben insectes, imprescindibles en les primeres setmanes.

Els cantadors: el zel del gall fer

A la primavera els mascles es reuneixen en llocs fixos del bosc, els cantadors, on canten, despleguen la cua, salten i s’enfronten entre ells per atreure les femelles. Hi arriben al capvespre, passen la nit als arbres i el ritual arriba al punt àlgid de matinada. El màxim d’activitat és al maig, quan encara queda neu als boscos.

Els cantadors són també la manera de comptar-los: els censos es fan a la primavera comptant els mascles que canten a cadascun. Per això les xifres de població parlen de «mascles».

Després del zel, la femella pon una mitjana de sis ous a terra. La majoria eclosionen i la mortalitat dels adults és baixa; el problema, segons els tècnics que en fan el seguiment, és al primer any de vida: molt pocs joves arriben a adults, i la població no es renova.

Quants galls fers queden: censos i declivi

Les xifres varien una mica segons la font, però totes apunten en la mateixa direcció: el gall fer pirinenc està desapareixent a Catalunya.

Per tenir perspectiva: el Pirineu espanyol tenia uns 942 mascles a finals dels anys 80, 703 el 2001 i 570 el 2005, segons l’Estratègia del MITECO. Al vessant francès la població és més gran, uns 6.000 exemplars, però també baixa. L’anàlisi de viabilitat que recull el dictamen del Comitè Científic del 2020 donava un 86 % de probabilitat d’extinció en 30 anys fins i tot en el millor escenari.

A més, cada cantador té menys mascles (de 2,5 a 1,6 per cantador entre 2005 i 2015), i això dificulta que el zel funcioni.

L’Alt Pirineu, un dels últims reductes

El declivi no és igual a tot arreu. Les poblacions que més han caigut són les perifèriques i les del sud: la Cerdanya va perdre al voltant del 70 % dels mascles entre 2005 i 2015; alguns massissos de l’Alt Urgell i del Pallars Jussà, la meitat; i al Pallars Jussà, el Solsonès o el Ripollès l’espècie pràcticament ha desaparegut. A la serra de Boumort, la proliferació de cérvols va acabar amb la boixerola del sotabosc, un aliment clau a la tardor, i el gall fer va quedar reduït a casos anecdòtics.

Com que les extincions locals es concentren a les poblacions perifèriques i del sud, el pes del que queda recau cada vegada més en els boscos alts del Pirineu central, com els del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Val d’Aran. Entre les zones importants per a l’espècie a Catalunya, l’entitat Paisatges Vius cita el massís de l’Orri, entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. Bona part d’aquests boscos són dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que compta el gall fer entre les seves espècies més sensibles. Això no vol dir que aquí estigui a resguard: el Pallars Sobirà també figura entre les comarques on més ha baixat entre 2005 i 2015.

Per què no s’ha de molestar el gall fer

És un dels ocells més sensibles a la presència humana. Cada vegada que s’aixeca en vol per un ensurt gasta molta energia, i a l’hivern, alimentant-se només d’acícules, aquesta energia no la recupera fàcilment: uns quants ensurts seguits poden afeblir-lo fins a la mort. L’estrès també redueix les seves defenses i pot impedir que criï. Les amenaces que assenyalen l’Estratègia del MITECO i les entitats que en fan el seguiment són:

• Molèsties humanes durant tot l’any: raquetes i esquí fora de pistes, excursionisme fora de camí, bicicleta de muntanya, curses, boletaires, fotògrafs i l’accés descontrolat als cantadors.
• Pèrdua d’hàbitat: boscos massa densos o sense sotabosc, gestió forestal que no el té en compte i excés d’ungulats (cérvols, daines) que es mengen les plantes de què depèn.
• Depredadors generalistes com guineus, martes i fagines, que troben nius i polls.
• Xocs amb cables i tanques: vola baix entre els arbres i pot xocar amb tanques ramaderes sense senyalitzar, línies elèctriques i cables de remuntadors.
• Canvi climàtic, que altera els boscos subalpins i l’aliment disponible per als polls.

Èpoques crítiques

L’Estratègia del MITECO marca dos períodes crítics per al Pirineu: l’hivernal, de l’1 de desembre al 28 de febrer, i el reproductor, del 15 de març al 15 d’agost, que inclou el zel als cantadors i la cria dels polls. És a dir, gairebé nou mesos l’any.

Zones restringides i observació regulada

A les àrees crítiques, l’Estratègia recomana limitar el pas als senders senyalitzats a l’hivern i en època de cria, restringir l’accés als cantadors en els períodes i hores de cant, no autoritzar fotografia, filmació ni observació d’ocells en els períodes crítics llevat de casos justificats i amb un control estricte, i aplicar tancaments temporals. A Catalunya, l’observació del zel està molt regulada: el 2019 hi havia un únic punt autoritzat, des d’un amagatall habilitat. Si en un bosc trobes senyals o cartells de zona sensible per al gall fer, respecta’ls encara que no vegis ningú vigilant.

Gall fer, estacions d’esquí i pistes forestals

El gall fer i l’esquí busquen el mateix: boscos alts i obacs amb neu. Les estacions de Port del Comte i de Port Ainé es van construir en zones freqüentades per galls fers, i l’auge dels esports de muntanya, a l’hivern i a l’estiu, n’ha augmentat la pressió. Les trobades més crítiques són les d’hivern, quan l’ocell està més feble. Els cables dels remuntadors són, a més, un risc de col·lisió.

L’Estratègia del MITECO recomana adaptar les pistes existents i no autoritzar noves pistes d’esquí alpí ni nòrdic sense una avaluació ambiental favorable, sobretot ara que les estacions diversifiquen activitats fora de temporada. Si esquies, el gest que compta és no sortir de les pistes abalisades i no ficar-te al bosc. Més informació sobre les estacions de la zona a la nostra pàgina d’esquí al Pallars.

Les pistes forestals són l’altre punt delicat. Obren el bosc al pas de cotxes, motos i bicicletes, i una pista que es deixa oberta després d’uns treballs forestals pot convertir-se en una via d’entrada permanent al cor del seu hàbitat. Per això algunes es tanquen a la circulació motoritzada: respecta les barreres i els senyals.

Què s’està fent per salvar-lo

• Seguiment: censos als cantadors, anàlisi d’excrements i plomes, i enregistraments del cant. El CTFC (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya) participa en el seguiment, i hi ha estudis de bioacústica que intenten identificar cada mascle pel seu cant, un mètode poc invasiu.
• Marcatge amb GPS: des del 2019 la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran col·loquen emissors a alguns exemplars per estudiar com els afecten les activitats humanes, dins del projecte europeu POCTEFA Habios.
• Millora de l’hàbitat i custòdia del territori: projectes com PeriFer, de l’entitat Paisatges Vius, treballen amb propietaris forestals per recuperar hàbitat i regular usos recreatius al Prepirineu.
• Estratègia estatal: el MITECO va aprovar el 2025 una nova Estratègia per a la conservació del gall fer a Espanya.

Es pot veure un gall fer al Pallars?

Sent honestos: és molt difícil, i no l’hauries de buscar. És un ocell esquiu que viu en boscos tancats i que ho passa malament cada vegada que algú se li acosta. Si camines per una pineda de pi negre i tens la sort que se n’aixequi un, queda’t amb el record i segueix el teu camí. Si en vols aprendre més, pregunta a les oficines del Parc Natural de l’Alt Pirineu per activitats de divulgació.

Per veure fauna de muntanya sense posar en risc una espècie en perill hi ha alternatives molt més agraïdes des de Llessui: l’isard, la marmota als prats alpins o el trencalòs sobrevolant les carenes. En tens més a la nostra guia de fauna del Pirineu i a les rutes per la Vall d’Àssua, sempre per camí.

Preguntes freqüents