Vés al contingut
El temps Altitud 1.407 m Com arribar-hi Ecomuseu 973 62 17 98
LlessuiPallars Sobirà

L’ós bru al Pirineu català: el que cal saber

Quants óssos hi ha al Pirineu segons l'últim informe transfronterer, d'on vénen, la Casa de l'Ós Bru d'Isil i què cal fer si te'n trobes un.

Sí, al Pirineu català hi ha ós bru. L’últim informe del Grup de Seguiment Transfronterer de l’Ós als Pirineus (GSTOP), amb dades del 2025, va identificar com a mínim 108 exemplars a tota la serralada i estima la població en uns 130. Una part important viu al Pallars Sobirà i a la Val d’Aran. Són óssos d’origen eslovè o descendents seus, perquè la població autòctona pràcticament va desaparèixer als anys noranta. Veure’n un és molt difícil: el normal és no trobar-se’n mai cap.

Història de l’ós al Pirineu: de la quasi extinció als alliberaments des d’Eslovènia

A principis del segle XX quedaven als Pirineus pocs centenars d’óssos. La Fundación Oso Pardo en calcula uns 200 i altres fonts en citen 300 o 400. La caça i la pèrdua d’hàbitat els van anar arraconant. Al vessant francès la caça no es va prohibir fins al 1962, quan en quedaven uns 60. A mitjan anys noranta només en quedaven uns cinc, al Pirineu occidental, i la població estava condemnada a desaparèixer.

La recuperació s’ha fet amb reforços d’óssos portats d’Eslovènia:

1996

S’alliberen a Melles (Alta Garona, França) dues osses eslovenes, Mellba i Ziva

1997

S’allibera el mascle Pyros, també eslovè, a la mateixa zona del Pirineu central

2004

Mor al novembre, abatuda per un caçador a França, Cannelle, l’última ossa autòctona. El seu fill Canelito, que va tenir amb un mascle eslovè, és l’únic ós actual que no descendeix només d’óssos eslovens

2006

França allibera cinc óssos eslovens més (quatre femelles i un mascle) al Pirineu central

2016

La Generalitat allibera al Pallars Sobirà el mascle eslovè Goiat, dins del programa europeu PirosLIFE. És l’únic alliberament fet al vessant espanyol

2018

S’alliberen al Bearn (Pirineu atlàntic francès) dues femelles eslovenes, Claverina i Sorita

El GSTOP calcula que entre el 2006 i el 2023 la població va créixer a un ritme mitjà de gairebé l’11 % anual. No ha estat un camí sense baixes. El 2020 va aparèixer mort a la Val d’Aran l’ós Cachou, nascut el 2015, i la investigació va apuntar a un enverinament. Goiat es dona per desaparegut des que es va deixar de veure l’abril del 2022.

Quants óssos hi ha al Pirineu: les dades oficials

Els óssos es compten cada any entre França, Espanya i Andorra a través del GSTOP, que reuneix petjades, pèls, excrements, fotos de càmeres de fototrampeig i anàlisis genètiques. Les xifres són mínims detectats (óssos identificats amb seguretat), no un cens exacte:

Any Óssos detectats (mínim) Font
2023 83 GSTOP (Ours infos 2023, OFB)
2024 96, amb 13 ventrades i 22 cadells GSTOP (Ours infos 2024, OFB)
2025 108 (52 mascles, 54 femelles i 2 sense determinar); 6 ventrades amb 8 cadells GSTOP, recollit per la Fundación Oso Pardo i el Govern d’Aragó

A més del mínim, l’informe amb dades del 2025 estima la població en uns 130 óssos (entre 109 i 143, amb un 95 % de confiança) i una tendència de creixement d’al voltant de l’11,5 %. Els óssos es reparteixen per més de 7.100 km² de muntanya, des de Navarra fins als Pirineus orientals francesos: al vessant espanyol, Navarra, Osca i Lleida, a més d’Andorra.

Quants óssos hi ha a Catalunya?

L’informe transfronterer dona xifres de tot el Pirineu i no sempre se’n publica el desglossament per regions. Amb les dades preliminars del 2023 (83 óssos en total), elDiario.es n’atribuïa uns 41 a Catalunya i una vintena a l’Aragó. És a dir, aproximadament la meitat de la població viu al Pirineu català.

El Pallars Sobirà i la Val d’Aran, terra d’óssos

El nucli principal de la població és al Pirineu central, a banda i banda de la frontera: el 2022, 69 dels 76 óssos detectats vivien en aquesta zona, segons les dades recollides a la Wikipedia francesa a partir dels informes oficials. Al costat català, aquest nucli ocupa sobretot la Val d’Aran i la part alta del Pallars Sobirà, amb l’Alt Àneu com a territori d’ós conegut. I va ser al Pallars Sobirà on la Generalitat va alliberar el 2016 en Goiat, l’únic ós deixat anar al vessant espanyol.

Això no vol dir que hi hagi óssos passejant pels pobles. Són animals molt esquius, que solen detectar les persones molt abans que aquestes els vegin, i s’allunyen. La majoria de la gent que viu a la comarca no n’ha vist mai cap.

La Casa de l’Ós Bru dels Pirineus, a Isil

Si vols «veure» l’ós amb garanties, aquest és el lloc. A Isil (Alt Àneu), a la Casa Sastrés, un edifici tradicional de pedra, pissarra i fusta del carrer del Pont, hi ha la Casa de l’Ós Bru dels Pirineus. És un centre de divulgació sobre l’ós bru pirinenc, amb una exposició permanent sobre com viu, per què es conserva i quina relació té amb la gent de les valls. És una visita pensada també per anar-hi en família.

Des de Llessui s’hi arriba per Sort i Esterri d’Àneu (uns 45 km aprox. fins a Esterri); Isil és una mica més amunt, remuntant la Noguera Pallaresa. La pots combinar amb les Falles i el romànic de la vall: ho expliquem a Isil, Alós d’Isil i Montgarri. Els horaris canvien segons la temporada i el centre ha tingut períodes de tancament temporal: consulta abans el web del Parc Natural de l’Alt Pirineu o l’oficina de turisme del Pallars Sobirà.

Dades pràctiques

Espècie
Ós bru (Ursus arctos)
Població al Pirineu
Mínim de 108 óssos detectats el 2025; estimació d’uns 130 (GSTOP)
Origen
Óssos eslovens alliberats el 1996-1997, el 2006, el 2016 i el 2018, i els seus descendents
Alliberament a Catalunya
Goiat, al Pallars Sobirà, el 2016
Zones d’ós a Catalunya
Val d’Aran i part alta del Pallars Sobirà
Centre d’interpretació
Casa de l’Ós Bru dels Pirineus, Isil (Alt Àneu)
Si en veus un
Mantén la distància, no el segueixis i avisa els Agents Rurals

Què cal fer si et trobes un ós a la muntanya

Primer, perspectiva. Segons la Fundación Oso Pardo, en els últims vint-i-cinc anys hi ha hagut set incidents amb contacte físic a la serralada Cantàbrica i un als Pirineus, cap de mortal. Gairebé sempre els va desencadenar que la persona s’acostés massa o es comportés de manera imprudent. Els óssos europeus no solen ser agressius i eviten les persones. Però són animals grans i forts, i un ós pot ser perillós si està ferit, si és una femella amb cadells, si l’han assetjat gossos o si se’l sorprèn a l’ossera o menjant carronya.

Les recomanacions, a partir de la Fundación Oso Pardo i del que assenyalen els organismes que fan el seguiment de l’espècie:

  • Fes-te notar en zones amb indicis. Si veus petjades o excrements recents, parla i fes una mica de soroll mentre avances a poc a poc i atent, perquè l’ós et detecti i s’aparti.
  • Si el veus de lluny, no t’hi acostis. Gaudeix-lo a distància, no intentis seguir-lo per fer una foto millor i retira’t per on has vingut sense molestar-lo.
  • Compte especial amb les osses amb cadells. És una de les situacions de risc: si veus cadells, allunya’t.
  • El gos, lligat i controlat. L’assetjament dels gossos és una de les situacions que fan perillós un ós.
  • No l’alimentis ni facis servir esquers, i no posis càmeres automàtiques sense autorització: a més d’estar regulat, acostuma els óssos a les persones i pot provocar incidents greus.
  • Avisa. Si veus un ós o indicis clars, comunica-ho als Agents Rurals. Davant d’una emergència, truca al 112.
Dos aclariments importants

1) Anar a buscar óssos pel teu compte, amb esquers o esperes en zones de cria, no és observació de fauna: és una molèstia a una espècie protegida i pot ser perillós. 2) La Fundación Oso Pardo té una fitxa divulgativa, «Encuentros con osos», amb pautes per a cada situació (ós a poca distància, a la carretera, etc.). Si et mouràs molt per la muntanya a la Val d’Aran o a l’Alt Àneu, val la pena llegir-la abans.

Danys al bestiar i convivència: un debat obert

L’ós és una bona notícia per a la biodiversitat i un problema real per a una part de la ramaderia de muntanya, i totes dues coses són certes alhora. Els óssos ataquen sobretot els ramats d’ovelles que pasturen sense vigilància: a més dels animals morts o ferits, els atacs poden provocar estampides en què en moren més. També fan malbé arnes.

Algunes dades per dimensionar-ho. Al Pirineu aragonès, el Govern d’Aragó va registrar el 2025 vuit atacs al bestiar amb 13 ovelles mortes, tots al Parc Natural dels Valles Occidentales. El 2024 n’hi havia hagut 33, amb 46 caps de bestiar morts, un 75 % menys d’un any a l’altre. Hi ha programes que indemnitzen els ramaders pels danys. A França, on l’Estat paga des del 2010 el valor de compra dels animals morts, molts ramaders els consideren insuficients perquè no cobreixen pèrdues indirectes com l’estrès, els avortaments o la feina de selecció d’un ramat.

L’oposició és forta en algunes zones, sobretot a l’Arieja francesa, i hi ha hagut morts il·legals: el 2020 va aparèixer mort en Cachou a la Val d’Aran, amb indicis d’enverinament, i el novembre del 2021 un caçador va abatre l’ossa Caramelles a França. Alhora, les enquestes a França mostren que la majoria de la població dona suport a mantenir l’ós als Pirineus. Les mesures de prevenció als ramats i les indemnitzacions són la base de la convivència que s’intenta construir. Entre les amenaces per a l’ós també se citen la fragmentació de l’hàbitat per carreteres i estacions d’esquí i la caça furtiva.

Si t’interessa la vida pastoral del Pirineu, a Llessui tens l’Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua. I per a la resta d’animals de la zona, la nostra guia de fauna del Pirineu, amb l’isard, el gall fer i el trencalòs.

Preguntes freqüents

Quants óssos hi ha al Pirineu?

Segons el Grup de Seguiment Transfronterer de l’Ós als Pirineus, el 2025 es van identificar com a mínim 108 óssos, i la població s’estima en uns 130 (entre 109 i 143).

Hi ha óssos al Pirineu català?

Sí. Aproximadament la meitat de la població pirinenca viu a Catalunya, sobretot a la Val d’Aran i a la part alta del Pallars Sobirà.

D’on vénen els óssos del Pirineu?

Gairebé tots són óssos eslovens alliberats el 1996-1997, el 2006, el 2016 i el 2018, o descendents seus. La població autòctona pràcticament va desaparèixer amb la mort de l’ossa Cannelle el 2004.

És perillós l’ós bru del Pirineu?

Rarament. En els últims vint-i-cinc anys només hi ha hagut un incident amb contacte físic als Pirineus, sense víctimes mortals. Els casos de risc són osses amb cadells, óssos ferits, assetjats per gossos o sorpresos de prop.

Què he de fer si veig un ós?

No t’hi acostis ni el segueixis, mantén el gos lligat, retira’t amb calma per on has vingut i avisa els Agents Rurals.

On puc aprendre sobre l’ós al Pallars?

A la Casa de l’Ós Bru dels Pirineus, a Isil (Alt Àneu). Consulta els horaris abans d’anar-hi, perquè canvien segons la temporada.