El cérvol i el cabirol són els dos cèrvids del Pirineu, i es distingeixen a primer cop d’ull: el cérvol és gros (un mascle pot passar dels 200 kg) i viu en grups; el cabirol és petit, com una cabra (16-30 kg), porta una taca blanca al darrere i sol anar sol o en grups de dos o tres. Al Pallars Sobirà el cabirol és el que veuràs més fàcilment, als prats de la vora del bosc a trenc d’alba i al vespre; el cérvol és més fàcil sentir-lo, durant la brama de setembre i octubre.
Diferències entre el cérvol i el cabirol
De lluny, i sobretot amb una femella o una cria, es poden confondre. Fixa’t en la mida, en la cua i en la taca del darrere, que és el més fiable. Aquesta taula resumeix les diferències amb dades de la Reserva de Boumort, de l’Inventario Español de Especies Terrestres del MITECO i de les fitxes de fauna d’Aranzadi:
| Cérvol (Cervus elaphus) | Cabirol (Capreolus capreolus) | |
|---|---|---|
| Nom en castellà | Ciervo | Corzo |
| Pes | Mascles 130-280 kg; femelles 80-110 kg | 16-30 kg, poca diferència entre sexes |
| Alçada a la creu | Més de 110 cm | Uns 54-83 cm |
| Llargada | 160-250 cm | 95-145 cm |
| Banyes (només mascles) | Grans i ramificades, amb moltes puntes | Petites, amb tres puntes per banda i superfície rugosa («perlada») |
| Quan perd les banyes | Març-abril; completes a l’estiu | De finals d’octubre a principis de desembre |
| Cua | Curta (12-15 cm) i fosca | Gairebé inexistent (2-3 cm) |
| Taca del darrere | Ocre pàl·lid, amb les vores més fosques | Blanca: en forma de ronyó al mascle i de cor a la femella |
| Pelatge | Bru rogenc, ventre més clar | Rogenc a l’estiu, gris bru a l’hivern |
| Zel | De mitjan setembre a mitjan octubre (brama) | Juliol-agost |
| So típic | Bramul greu dels mascles en zel | El «lladruc»: un so ronc semblant al d’un gos, en mascles i femelles |
| Cries | Una per any (de vegades dues), al maig-juny | Normalment dues, al maig-juny |
| Vida social | Gregari: grups de femelles amb cries; els mascles, a part | Solitari o en grups petits; més gregari a l’hivern |
Un truc pràctic: si veus un animal mitjà amb un gran «cul blanc» que salta quan fuig, gairebé segur que és un cabirol. Les cries de cérvol, amb taques blanques fins als sis o set mesos, sí que es poden confondre amb un cabirol; les de cabirol també neixen pigallades i perden les taques cap als cinc mesos.
El cabirol: el cèrvid que veuràs més
El cabirol és el cèrvid més petit d’Europa. Viu en boscos amb bon sotabosc, però surt a menjar a prats i conreus, i s’ha adaptat molt bé als mosaics de bosc i camp. Segons el MITECO, al nord de la península les seves poblacions han crescut els darrers anys i s’han estès de la muntanya a les zones agrícoles. A Catalunya hi ha hagut reintroduccions amb exemplars procedents de França.
És més actiu al vespre, de nit i a trenc d’alba. Els mascles són territorials bona part de l’any: marquen la seva zona fregant les banyes en arbustos i arbres joves i gratant el terra. A diferència del cérvol, no formen harems: el mascle persegueix les femelles que entren al seu territori.
El lladruc del cabirol
Si passeges pel bosc al vespre i sents una cosa semblant al lladruc ronc d’un gos, pot ser un cabirol. En castellà se’n diu ladra, i la fan tant mascles com femelles com a alarma, per marcar territori i també durant el zel. Moltes vegades la sentiràs quan l’animal ja t’ha detectat i s’allunya: el lladruc es repeteix i va perdent intensitat.
Un zel a l’estiu i parts a la primavera
El zel del cabirol és al juliol i l’agost, però les cries no neixen fins al maig o el juny de l’any següent. El motiu és la implantació diferida: l’embrió queda en repòs uns cinc mesos i mig i no s’implanta fins al desembre o el gener. Després la gestació dura uns 130 dies. És l’únic cèrvid europeu amb aquesta adaptació. Les cries es queden quietes i amagades a l’herba els primers dies, i la mare només s’hi acosta per alletar-les.
Una cria de cabirol amagada a l’herba no està abandonada: la mare és a prop i tornarà a alletar-la. Si la toques o l’agafes, la pots condemnar. Allunya’t i, si veus que està ferida, avisa els Agents Rurals a través del 112.
El cérvol al Pirineu: de l’extinció a l’expansió
El cérvol és el mamífer herbívor salvatge més gros que queda a Catalunya. Segons la Reserva Nacional de Caça de Boumort, es va extingir a Catalunya a finals del segle XIX i es va reintroduir a Boumort el 1981. Hi va haver més repoblacions als anys vuitanta, també a la serra del Cadí, i segons la subdirecció de Fauna Cinegètica de la Generalitat els cérvols reintroduïts procedien de Còrdova i Jaén.
El cérvol desapareix de Catalunya
Reintroducció del cérvol a la serra de Boumort
El sector occidental de Boumort es declara zona de caça controlada
Es crea la Reserva Nacional de Caça de Boumort, la primera creada per la Generalitat
Es regula l’observació de la brama a Boumort per l’afluència de visitants
Avui el cérvol continua en expansió per l’Alt Pirineu i bona part del Prepirineu. Sense depredadors naturals, una població pot créixer fins a un 30 % l’any, segons la mateixa reserva, i per això es regula amb la caça. Aquesta abundància té conseqüències: a Boumort l’excés de cérvols va acabar amb bona part del sotabosc del qual depenia el gall fer, i a la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars preocupa que els cérvols, cada vegada més amunt, competeixin amb l’isard.
Un detall curiós: els cérvols de la Val d’Aran i del nord del Pallars no són tots iguals que els de Boumort. Les repoblacions franceses de l’altra banda de la frontera hi van portar cérvols de llinatge centreeuropeu, mentre que més al sud domina el cérvol ibèric.
La brama: on sentir el cérvol al Pallars
La brama és el zel del cérvol, aproximadament de mitjan setembre a mitjan octubre. Els mascles bramen per atreure les femelles i defensar el seu harem, sobretot a trenc d’alba i al vespre. Els dos llocs organitzats més propers a Llessui són la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars, amb punts d’observació a Ares (port de la Bonaigua), Alós d’Isil i Cerbi, i la Reserva de Boumort, amb un dels accessos des de Gerri de la Sal. Durant el període regulat, a Boumort no es pot sortir de les pistes i els itineraris recomanats, i per anar-hi pel teu compte cal un 4×4.
Ho expliquem amb detall (llocs, normes, consells) a la tardor al Pallars Sobirà. Els dies i els horaris canvien cada temporada: consulta’ls a bramaaltpallars.cat i al web de la Reserva de Boumort.
On veure cérvols i cabirols a prop de Llessui
- Cabirols a la Vall d’Àssua. Mira amb calma els prats que envolten els pobles i les vores del bosc a primera i última hora del dia. Sovint els veuràs des del cotxe o a les rutes per la vall.
- Cérvols a l’Alt Pallars. Les valls altes d’Isil i Alós i l’entorn de la Bonaigua, dins de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars. Per organitzar la visita, mira les nostres pàgines d’Isil, Alós i Montgarri i del port de la Bonaigua.
- Cérvols a Boumort. La població més assentada, entre el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Més informació a Pallars Jussà.
Per veure’ls sense molestar-los: prismàtics, silenci i distància. Si l’animal deixa de menjar per mirar-te, ets massa a prop. No t’acostis mai a un cérvol mascle en zel, que pot ser perillós, i porta el gos lligat. Més consells a fauna del Pirineu.
Cérvols i cabirols a la carretera: precaucions
És la cara menys simpàtica. Segons les dades del Servei Català de Trànsit, el 2024 hi va haver a Catalunya 5.754 accidents amb animals, uns 15 al dia. El senglar en va causar el 63 % i els cèrvids (sobretot el cabirol) el 27 %, una proporció que va en augment. A la regió policial del Pirineu, gairebé la meitat dels accidents de trànsit (el 49 %) són xocs amb fauna. Els atropellaments de cabirol són més freqüents a la primavera, de nit i abans de l’alba, i les carreteres més perilloses són les revoltades i entre boscos, com les de muntanya.
- Redueix la velocitat a les zones senyalitzades i a les carreteres de bosc, sobretot al vespre, de nit i a trenc d’alba.
- Fes servir els llums llargs quan no enlluernis ningú.
- No facis cops de volant. Subjecta fort el volant i frena: sortir de la via o xocar amb un altre cotxe és pitjor que topar amb l’animal.
- Si xoques, atura’t en un lloc segur, senyalitza el vehicle, no t’acostis a l’animal ferit i truca al 112. L’atestat dels Mossos d’Esquadra te’l demanarà l’assegurança.
1) El cérvol i el cabirol són espècies cinegètiques: a la tardor hi pot haver batudes fora dels espais protegits, i les dates les fixa la Generalitat cada temporada. 2) Veure un cabirol és força fàcil si matines; veure un cérvol de prop no està garantit, ni tan sols durant la brama, però sentir-lo en temporada és gairebé segur.
Llessui és a uns 14 km de Sort, a la Vall d’Àssua: una bona base per a una escapada de fauna. Allotjament a on dormir i menjar i accessos a com arribar.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre un cérvol i un cabirol?
La mida i el darrere. El cérvol és molt més gros (els mascles, de 130 a 280 kg), té una cua curta i fosca i unes banyes ramificades. El cabirol pesa de 16 a 30 kg, gairebé no té cua, porta una taca blanca al darrere i els mascles tenen banyes curtes de tres puntes.
On es poden veure cabirols a prop de Llessui?
Als prats i a les vores del bosc de la Vall d’Àssua i de la resta del Pallars Sobirà, sobretot a trenc d’alba i al vespre.
Quan és la brama del cérvol al Pirineu de Lleida?
Aproximadament de mitjan setembre a mitjan octubre. Hi ha punts d’observació a la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars (Ares, Alós d’Isil i Cerbi) i a la Reserva de Boumort.
Què és el lladruc del cabirol?
És la seva crida, semblant al lladruc ronc d’un gos. La fan mascles i femelles com a alarma, per marcar territori i durant el zel, que és al juliol i l’agost.
Quan es va reintroduir el cérvol a Catalunya?
Després d’extingir-se a finals del segle XIX, es va reintroduir a la Reserva de Boumort el 1981, i després hi va haver altres repoblacions, com al Cadí.
Què faig si un cabirol travessa la carretera?
Frena i subjecta fort el volant, sense fer cops de volant. Si xoques, atura’t en un lloc segur, no t’acostis a l’animal i truca al 112.