L’almesquera: el petit talp d’aigua del Pirineu

L’almesquera o desman dels Pirineus (Galemys pyrenaicus), desmán ibérico en castellà, és un petit mamífer aquàtic parent dels talps que només viu en rius d’aigua freda i neta del nord de la península Ibèrica i del sud de França. Està classificada com a «en perill» a la Llista Vermella mundial de la UICN i com a «en perill d’extinció» al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya. Al Pallars Sobirà encara és present en diversos rius de la conca de la Noguera Pallaresa, però en alguns ha caigut molt, i veure-la és gairebé impossible: el que es troba són els seus excrements.

Què és l’almesquera

És un insectívor de la família dels talps (Talpidae) adaptat a viure a l’aigua. El que més crida l’atenció és el musell: ample, aplanat i allargat en una trompa mòbil, amb els orificis nasals a la part de dalt. Per aquesta barreja de trompa, potes palmades i vida aquàtica, la premsa l’ha anomenat de vegades «l’ornitorinc espanyol», tot i que no hi té res a veure. És una de les dues úniques espècies de desman que queden al món; l’altra és el desman rus.

Segons l’Enciclopèdia Catalana, el cos fa de 9,5 a 13,5 cm, la cua uns altres 13 a 15,5 cm (tan llarga o més que el cos) i pesa entre 35 i 80 grams: menys que un ratolí gros amb la cua d’una rata. Altres fonts donen fins a 16 cm de cos. Els ulls són diminuts i queden amagats entre el pèl, no té orella externa i el conducte auditiu es tanca amb pèl dens perquè no hi entri l’aigua. S’orienta sobretot pel tacte i l’olfacte.

Les potes del darrere tenen membranes entre els dits i fileres de pèls rígids als costats, que fan de rems. La cua és llarga, escatosa i aplanada a la punta, i a la base té unes glàndules que segreguen una substància d’olor de mesc: d’aquí ve el nom d’almesquera.

Com viu: una caçadora nocturna de torrents

L’almesquera necessita rius de corrent constant i pendent fort, amb aigua neta i ben oxigenada que no s’assequi a l’estiu. A la major part de la seva àrea viu per sobre dels 700 m, segons la fitxa del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO). S’amaga entre pedres, murs de pedra seca i arrels de la riba.

Menja gairebé exclusivament animals del fons del riu: sobretot larves de tricòpters i plecòpters i petits crustacis (gammàrids), i de tant en tant mol·luscs, cucs o aranyes caigudes a l’aigua. En captivitat s’ha vist que pot menjar cada dia uns dos terços del seu pes. Per això depèn tant d’un riu sa: si desapareixen els invertebrats, desapareix l’almesquera.

És solitària i nocturna. Busseja al voltant d’un minut (fins a quatre si cal) i, mentre és sota l’aigua, deixa anar aire en ràfegues de bombolles. Ocupa tot l’any un tram de riu, i fora de l’aigua corre de pressa i s’enfila molt bé. Les femelles poden criar dues vegades l’any, amb ventrades d’un a cinc embrions (el més freqüent, quatre); els parts es concentren entre la primavera i l’estiu i la vida mitjana és d’uns quatre anys.

L’almesquera està en perill d’extinció?

Sí, i la situació ha empitjorat els darrers anys. Convé distingir les tres llistes, perquè no diuen exactament el mateix:

• Llista Vermella de la UICN (mundial): el desembre del 2021 la UICN va passar l’almesquera de «vulnerable» a «en perill», perquè considera que la seva població s’ha reduït aproximadament a la meitat per l’activitat humana.
• Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya: el Decret 172/2022, de 20 de setembre, la inclou a la categoria «en perill d’extinció».
• Catálogo Español de Especies Amenazadas: a les referències oficials que hem pogut comprovar hi figura com a «en perill d’extinció» a les poblacions del Sistema Central i com a «vulnerable» a la resta de la seva àrea. El 2024 el Ministeri va plantejar a les comunitats autònomes la possibilitat d’elevar-ne la categoria, així que convé consultar la classificació vigent al web del MITECO.

Pel que fa a xifres, n’hi ha poques i prudents. Els investigadors coincideixen que la seva àrea de distribució i les seves poblacions s’han reduït molt les darreres dècades. Alguns especialistes citats per la premsa calculen que ha perdut prop del 70 % de la seva àrea des del 1990 i que a Catalunya no en quedarien més d’un miler d’exemplars, però no hi ha cap cens oficial publicat que ho confirmi.

Amenaces: cabals, centrals i rius alterats

L’almesquera és un indicador de l’estat dels rius de muntanya, i gairebé totes les seves amenaces tenen a veure amb l’aigua:

• Canvis de cabal. Les centrals hidroelèctriques, preses i embassaments alteren el cabal i el nivell de l’aigua. Les pujades i baixades brusques poden reduir els invertebrats dels quals s’alimenta.
• Barreres. Preses, rescloses i embassaments fragmenten els rius i deixen poblacions aïllades, amb menys intercanvi genètic. El MITECO inclou entre les seves mesures controlar la construcció d’embassaments i minicentrals per l’alteració dels cabals i l’efecte barrera.
• Captacions d’aigua per a reg o consum, que redueixen l’hàbitat a l’estiu.
• Contaminació i destrucció de ribes: obres a les lleres, canalitzacions, ponts.
• Sequeres més llargues i rius més calents pel canvi climàtic.
• Espècies invasores com el visó americà, assenyalat com a possible depredador i competidor, tot i que la fitxa del MITECO adverteix que les dades disponibles no ho confirmen.
• Pesca il·legal amb verí o xarxes, citada per la UICN.

L’almesquera als rius del Pallars Sobirà

Hi ha dades concretes, i són d’aquí. El 2015 els biòlegs Pere Aymerich i Joaquim Gosàlbez van publicar a la revista Galemys un estudi que repetia el 2013-2014 els mostrejos fets l’any 2000 en 66 trams de riu del Parc Natural de l’Alt Pirineu, majoritàriament de la conca de la Noguera Pallaresa. El mètode va ser buscar excrements d’almesquera, que es reconeixen per la forma i l’olor, en trams de 250-300 m.

Els resultats, en percentatge de trams amb presència d’almesquera:

Riu (subconca)	2000	2013-2014
Noguera Pallaresa (capçalera)	33 %	58 %
Unarre	100 %	67 %
Noguera de Cardós	60 %	7 %
Noguera de Vallferrera	60 %	53 %
Romadriu	40 %	50 %
Cantó	100 %	60 %
Total de la zona (66 trams)	58 %	45 %

Les subconques amb molt pocs punts de mostreig (Unarre, Cantó) s’han de llegir amb prudència. La dada més preocupant és la de la Noguera de Cardós: l’almesquera va passar de ser present al 60 % dels trams a només el 7 %, i va desaparèixer de la capçalera per sobre de l’embassament de Tavascan. Els autors ho relacionen, com a hipòtesi més probable, amb els canvis en la gestió dels cabals hidroelèctrics després de la liberalització del mercat elèctric, que haurien fet les fluctuacions de l’aigua més brusques i imprevisibles. Remarquen que durant mig segle l’ús hidroelèctric havia estat compatible amb l’espècie, i el 2015 es va començar un seguiment amb la companyia elèctrica per comprovar-ho. En canvi, a la capçalera de la Noguera Pallaresa no hi va haver davallada, i al Romadriu l’almesquera va resistir malgrat dos petits embassaments construïts el 1996.

Si t’interessa la relació entre els rius del Pallars i l’electricitat, l’expliquem a les hidroelèctriques del Pallars. I si vas a Tavascan o a la Vall de Cardós, ara ja saps per què l’almesquera hi preocupa especialment.

Projectes LIFE i conservació

La Unió Europea ha finançat diversos projectes LIFE per a l’almesquera. Els dos més importants a prop del Pirineu català són:

• LIFE+ Desman (2014-2020), Pirineu francès. Coordinat pel Conservatori d’Espais Naturals d’Occitània, amb un pressupost d’uns 2,7 milions d’euros (la meitat, de la UE). Va treballar en 11 espais Natura 2000: adaptar la gestió hidroelèctrica i les obres als rius, restaurar trams, formar tècnics i usuaris d’esports d’aigua, i crear un mètode per calcular el cabal mínim que necessita l’espècie.
• LIFE+ Desmania (2012-2018), Castella i Lleó i Extremadura. Coordinat per la Fundación Biodiversidad, va mostrejar 3.693 km de riu (amb almesquera en 765 km), va modificar o eliminar 12 rescloses, va restaurar 90 km de ribera i va capturar més de 1.300 visons americans.

No hem trobat cap projecte LIFE específic per a l’almesquera al Pirineu català. A Catalunya hi ha seguiment científic de les poblacions, i el Zoo de Barcelona col·labora amb l’associació ADEFFA en un programa de conservació amb cria en captivitat. A finals del 2023 es va celebrar a Andorra, amb la UICN, un taller per preparar una estratègia transfronterera entre Espanya, França, Andorra i Portugal.

Es pot veure una almesquera?

Sincerament: gairebé segur que no. És petita, nocturna, passa bona part del temps sota l’aigua i viu en torrents ràpids. La immensa majoria de la gent que hi treballa la detecta pels excrements, no perquè la vegi. A la nostra pàgina de fauna del Pirineu la posem, al costat de l’ós, entre les espècies gairebé impossibles d’observar.

El que sí que pots fer és cuidar casa seva:

• No moguis pedres dels rius ni facis petites preses per banyar-te: són el seu refugi i el dels invertebrats que menja.
• No facis servir sabons ni cremes als rius i els estanys.
• Si practiques esports d’aigua, respecta els trams i les èpoques regulats; al Parc Nacional d’Aigüestortes el bany està prohibit.
• Si trobes una almesquera morta o ferida, no la toquis i avisa els Agents Rurals (112): cada registre és informació valuosa per al seu seguiment.

Des de Llessui, a uns 14 km de Sort a la Vall d’Àssua, tens a tocar els rius de l’Alt Pirineu. Per a altres espècies de la comarca, mira les pàgines de l’ós bru, el gall fer o el trencalòs, i per allotjar-te, on dormir i menjar.

Preguntes freqüents